24 de desembre 2012

Lluitant a les altures

Per acabar l'any m'agradaria fer una breu ressenya d'un magnífic joc: Strafexpedition 1916, un joc de simulació creat per Andrea Brusati i publicat per Europa Simulazioni.


El joc és una simulació de la gran ofensiva austrohongaresa de la primavera de 1916 al front alpí, coneguda amb noms diversos, com Strafexpedition ("expedició de càstig"), Südtiroloffensive, Batalla d'Asiago, Batalla del Trentino o Battaglia degli Altiplani. L'objectiu de l'alt comandament austrohongarès era penetrar per la fins llavors més o menys tranquil·la zona alpina al sud de Trento, i baixar per les valls fins a la planura del Vèneto, amenaçant de deixar aïllats els exèrcits italians del front de l'Isonzo i de Càrnia. L'ofensiva, iniciada el 15 de maig, va agafar per sorpresa el comandament italià, que ràpidament va haver d'enviar tropes per contenir-la. En una orografia terriblement complicada, amb pics, crestes, penya-segats, valls profundes i fortaleses encimbellades gairebé impossibles de capturar, el progrés austrohongarès va ser lent però constant. Tot i que en els primers dies no es van assolir els objectius previstos, la confusió en les unitats italianes feia preveure un desastre considerable. Si les tropes austrohongareses aconseguien sortir de les valls alpines i amenaçar les línes de comunicació del Vèneto i el Po, la possibilitat d'ensfondrament total italià no era gens menyspreable. Per sort per als italians, a començament de juny, a l'altra punta de l'imperi, els russos van iniciar l'Ofensiva Brusílov, que va obligar a aturar completament les operacions als Alps.



El joc en sí, en la meva opinió, és un dels millors wargames que he jugat aquest any. És un joc llarg, que ben bé pot durar 20 o 30 hores (tot i que hi ha escenaris més breus); un wargame de factura clàssica però amb una sèrie d'elements que el fan sobresortir per sobre de la resta. La qualitat del material és l'habitual en els jocs d'Europa Simulazioni (és a dir, molt bona), tot i que sempre tenen el mateix problema: la capsa és massa ajustada per al mapa, que cal posar gairebé a pressió i anar amb compte perquè no es doblegui. Les regles són sorprenentment senzilles, amb poquíssimes excepcions. Bàsicament, en cada torn els jugadors decideixen secretament quants punts logístics assignen a cada brigada, i aquest és un dels punts clau del joc: a quines brigades assignar punts logístics (i quants) i a quines no, perquè com podeu imaginar aquests punts logístics són escassos, es gasten de seguida i se'n reben ben pocs cada torn. Les brigades assignades amb 1 punt logístic podran moure i atacar però sense suport d'artilleria, les assignades amb 2 punts, podran moure i atacar amb el suport d'un màxim de 5 bateries d'artilleria, etc... I les brigades a les quals no s'ha assignat punts logístics hauran d'esperar a final de torn per moure, i sense possibilitat de combatre.

Foto de Roberto Negrelli
Una vegada fetes les assignacions, i després de comprovar subministraments i uns esdeveniments parcialment aleatoris (importants per al final de la partida), comença l'activació de les brigades. El jugador que té la iniciativa va activant les seves brigades i l'adversari, si vol, pot intentar activar les seves entre dues activacions del primer. El moviment i el combat són prou interessants: en primer lloc, perquè per atacar un hexagon amb unitats enemigues, cal tenir prou punts de moviment per entrar-hi, i en segon, perquè el límit d'apilament a tot arreu són dues unitats (i només una en els pic més alts). Això, combinat amb un terreny molt accidentat, amb pujades i baixades i amb moltes valls de difícil accés, fa molt interessant la planificació dels moviments i els atacs.

La partida pot acabar de tres maneres: o bé s'arriba a l'últim torn (i llavors es compten punts de victòria, en funció de control geogràfic de punts clau i de baixes causades a l'enemic), o bé l'Ofensiva Brusílov obliga a suspendre els atacs (això és determinat per la 3a vegada que es produeix l'esdeveniment "Ofensiva Brusílov"), o bé un dels dos jugadors obté un trencament total del front. El temps corre a favor dels italians, que mica en mica poden equilibrar la relació de forces i, a més, l'amenaça de l'Ofensiva Brusílov es més real a mesura que avança la partida. Els austrohungaresos han de colpejar amb força i ràpid, agafant els italians a contrapeu, però el suport de l'artilleria és vital, i moure-la costa molt... decisions! decisions!

Una picada d'ullet als físics: Einstein publicà
la Teoria General de la Relativitat el 1916
Foto meva
La meva experiència amb el joc és que és molt i molt immersiu i et permet centrar-te en els aspectes més estratègics i tàctics i en la gestió logística, més que no pas en la microgestió de les unitats, aquella obsessió per buscar la unitat que et farà passar d'una relació de forces 3:1 a 4:1 en un combat... Això és gràcies a la senzillesa de les regles que comentava abans, sense gairebé excepcions, i també al fet que cada hexàgon ocupat per unitats enemigues només el podràs atacar amb un màxim de dues unitats pròpies; això fa que no hi hagi gaire espai per a combinacions d'unitats buscant augmentar la relació de forces i, en canvi, fa que et preocupis més de quan i com invertir en bombardejos d'artilleria contra les línies enemigues, en quan moure les bateries, en quantes bateries assignar a cada brigada en cada torn...

Per si voleu seguir una partida que estem fent ara en Tomàs Reixach i jo per Vassal, podeu llegir-nos en aquest fil de la BGG (en anglès). Anem lents, però sense pausa!

07 de desembre 2012

Jocs i òpera...

Sí, sí, avui anem forts :-) Parlarem de dues coses que m'agraden: jocs i òperes, però no parlarem de jocs sobre òpera (que també n'hi ha), sinó a l'inrevés, d'òperes on es parla de jocs. No és un tema que sembla que hagi de donar gaire de sí, però el cas és que, no recordo ben bé com, buscant coses per Amazon, em vaig trobar una òpera titulada Il giuoco del Quadriglio (amb el títol en anglès The Card Game). Caram! Què devia ser? Devia parlar realment d'un joc?


Doncs resulta que Il giuoco del Quadriglio és una miniòpera composta per l'Antonio Caldara, compositor barroc venecià no gaire conegut, però que els catalans hauríem de conèixer una mica millor. Entre altres coses perquè en Caldara és l'autor de la primera òpera representada a Catalunya, Il più bel nome (1708), que va compondre per a celebrar al casament a Barcelona de l'Arxiduc Carles i Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel... sí, sí, al bell mig de la Guerra de Successió! Un tema del qual ja n'hem parlat, per aquí...


Però divago... el cas és que el senyor Caldara, quasi trenta anys després de passar per Barcelona, va compondre, el 1734, una petita "òpera còmica de cambra" (de fet és una cantata per a tres sopranos, una contralt, corda i baix continu) titulada Il giuoco del Quadriglio. L'òpera va ser composta per a l'aniversari de l'emperadriu, l'Elisabet de Brunsvic, i sí, sí, l'òpera realment parla d'un joc de cartes, aquest quadriglio; concretament d'una partida entre quatre noies, en la qual van comentant les jugades que fan, es lamenten de la mala mà que els toca i aprofiten per fer reflexions més "profundes" (que si el joc de cartes és un mirall de les passions humanes, etc... tot molt barroc!). Cal dir que una de les sopranos que la van interpretar per primera vegada era la filla de l'emperador, la futura emperadriu Maria Teresa d'Àustria!

I què és aquest joc de cartes anomenat quadriglio? Saber exactament què li va dir en Caldara a quadriglio pot ser molt difícil. En qualsevol cas sembla que és un joc de la familia del tressette, joc tradicional italià de bases per a quatre jugadors per parelles; no he aconseguit determinar, però, si es tracta d'una versió en què no es juga per parelles (a l'òpera sembla que no juguen per parelles) o és una versió diferent també anomenada quadrigliati. Tot i que en algunes referències consideren el quadriglio el mateix joc que la calabresella, en el cas que ens ocupa no pot ser, perquè la calabresella o terziglio és una variant del tressette per a tres jugadors.

Com us podeu imaginar, essent una obra menor d'en Caldara, gairebé mai no s'interpreta, i només he pogut localitzar una gravació (la que em vaig trobar a Amazon). A YouTube, com no podia ser d'altra manera, també hi trobem un fragment, l'ària "Ah, se tocasse a me", procedent de la mateixa gravació (l'ària comença als 62 segons):


Evidentment, quan s'ajunten dues coses que m'agraden, val la pena explorar una mica més. I això em va fer pensar si han aparegut gaire jocs en les òperes. Hi trobem gaire exemples de jocs? Doncs aquí teniu un resum del que he trobat:
  • evidentment, tenim La dama de piques de Txaikovski, que ja ho diu al mateix títol i en què trobem una partida de faraó;
  • tenim l'escena del joc de cartes de La Traviata de Verdi, un joc que no he pogut determinar quin és (si és que és algun joc concret);
  • tenim una partida del joc de daus craps al Porgy and Bess de Gershwin (una escena curiosament tractada com a fuga);
  • tenim una decisiva partida de pòquer a La fanciulla del West de Puccini... guanyada per la Minnie amb una trampa tan descarada que costa de creure... segur que en Puccini sabia com se les gasten, els jugadors de pòquer? en qualsevol cas, sembla que la seva estrena a Nova York el 1910 va ser una mica escandalosa: no s'havia vist mai això de jugar al pòquer en una òpera!
La partida de pòquer de La fanciulla del West

Segur que n'hi ha més, però jo no he sabut trobar-les... alguna idea?

03 de desembre 2012

Torna el concurs de Granollers!

Doncs sí. Ja el tornem a tenir aquí. Després del parèntesi de l'any passat, en què els concursos de creació de jocs de Granollers i de Boulogne-Billancourt es van fusionar per formar Europa Ludi, aquest any, cadascú torna a caminar sol... però no del tot. Aquesta vegada, els guanyadors dels concursos respectius passaran a competir en el nou Europa Ludi, on també participaran els guanyadors de molst altres concursos europeus (una mena de Champions League dels jocs, vaja).


Però atenció! Perquè el nou Sisè Concurs Ciutat de Granollers no és exactament com el d'abans. El concurs es reconverteix en un concurs de creació de jocs per a dues persones. Evidentment, els jocs poden ser també per a més persones, però el jurat del concurs només valorarà les versions per a dos jugadors. El nombre de participants està limitat a 100. Però millor que us llegiu les bases al bloc de la fira.

Ja ho sabeu, afanyeu-vos a polir les vostres creacions!

28 de novembre 2012

Dau Barcelona

Atenció, que se'n prepara una de grossa! L'Oriol Comas ha decidit tornar a embolicar-se amb un altre projecte i ara ens duu un nou festival de jocs!

Els propers dies 15 i 16 de desembre (dissabte i dumenge) se celebrarà Dau Barcelona, 1r Festival de Jocs de Taula, a l'antiga fàbrica Fabra i Coats, a Sant Andreu (carrer de Sant Adrià, 20).


Què carai és això de Dau Barcelona? Doncs ho podreu descobrir a la seva web http://www.totsobredaubarcelona.info/ i també seguir-ne les novetats a Twitter amb el hashtag #daubarcelona.

Però ja us en faig cinc cèntims aquí... La cosa aquesta està organitzada per l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i n'és el comissari l'Oriol Comas. Es tracta d'un gran festival, d'entrada gratuïta, centrat en el joc com a activitat creativa i vol ser també un magnífic aparador perquè el públic en general pugui apropar-se i descobrir què és això dels "jocs de taula moderns" (o digueu-li com vulgueu). Durant dos dies, els editors de jocs presents al mercat proposaran i ensenyaran jocs a grans i petits; en la gran nau de la Fabra i Coats, els editors grans i petits disposaran d'estands on ensenyar i fer jugar els seus jocs. Tothom s’endurà un programa de mà amb un recull dels millors jocs que es poden trobar actualment a les botigues... i també es podran comprar jocs al festival, però no als estands dels editors; hi haurà una única botiga, coordinada per Kaburi i Jugar X Jugar, a banda de la zona principal de jocs.

I no només vol ser un festival per fer descobrir jocs al públic general. També hi haurà lloc per als que ja estem més ficats en aquestes mandangues lúdiques: tornejos, signatures d’autors coneguts, xerrades, presentació de prototips, una reunió de la blocosfera lúdica (coordinada per l'Iñaki -Lev Mishkin-) i mil coses més que ja s'aniran concretant en el programa (consulteu regularment la web del festival!). 


A més a més, com a tastet i per inaugurar el Festival, divendres 14, a les 7 del vespre, hi haurà una conferència d'en Tom Werneck, ni més ni menys que el creador de l'Spiel des Jahres i una veritable enciclopèdia del món lúdic (us ho puc assegurar, vaig coincidir amb ell en el jurat del darrer concurs de Boulogne-Billancourt, i és una persona fascinant). Ens parlarà de la creativitat en els jocs de taula i el desenvolupament de la cultura del joc i de la indústria del joc a Europa en els últims cinquanta anys.

En fi, que tindrem un cap de setmana prenadalenc ben farcit d'activitat lúdica. Prohibit perdre-s'ho!

13 de novembre 2012

Tona Exprés

Fa uns dies parlàvem en aquest mateix bloc dels múltiples projectes d'en Miquel Jornet; ara n'hem de tornar a parlar, perquè en Miquel ha organitzat una nova activitat ben interessant: dins del marc de la Fira JocJoc de Tona (que ja va per la seva 12a edició!), se celebrarà un concurs de creació ràpida de jocs: Tona Exprés.

De què va això de la creació ràpida de jocs? Molt senzill! Si hi participeu, en començar us donaran un kit de materials per fer un joc. Amb aquests materials (i només amb aquets) haureu de crear un joc i presentar-lo al jurat quan s'acabi el temps. A Tona Exprés tindreu temps de les 11 del matí a les quatre de la tarda per idear la vostra creació lúdica (a la pàgina web del concurs trobareu tota la informació que us cal). Si teniu ganes de provar sort amb la creació d'un joc, ja ho sabeu, aquesta és una oportunitat immillorable.


Cap a Tona falta gent!

01 de novembre 2012

Els projectes d'en Miquel Jornet

No sé si coneixeu els múltiples projectes d'en Miquel Jornet, incansable agitador i dinamitzador lúdic. Jo fa un poc temps que el conec i realment val molt la pena fer un cop d'ull a les seves diverses activitats, tant a la xarxa com en el món "de carn i ossos". És per això que m'agradaria convidar-vos a visitar els seus projectes.

Jo coneixia vagament en Miquel Jornet per la web de la Plataforma Ludicosocial, l'entitat de Gavà creada per ell mateix per tal de dinamitzar l'ambient sociocultural de la zona, amb un èmfasi especial en el joc.


També vaig veure que en Miquel havia endegat un podcast lúdic, Reservoir Jocs, quan, de cop i volta, em va contactar per fer-me una entrevista (!) per al seu excel·lent podcast. Reservoir Jocs és un podcast que no us podeu perdre, on es parla del joc des d'un punt de vista particular i molt engrescador. Aquella entrevista va ser una mica "especial", perquè no la vam poder fer en directe i vam haver de gravar les preguntes i les respostes... faltava trobar-nos en directe, i amb l'excusa del meu recent viatge a la fira d'Essen, el Miquel va aprofitar per enredar-me per a una nova entrevista.


També podeu consultar la seva Ludoteca recomanada, un espai a Pinterest on, d'una manera diferent, en Miquel ofereix breus impressions sobre els seus jocs preferits. Finalment, cal recomanar també el seu bloc La canya de pensar, on no només parla de jocs...

I a més a més, en Miquel també és autor de jocs... personalment en conec dos: Cava Business i Meltdown Express!

21 d’octubre 2012

I'm a (bad) loser

La política és com els jocs de taula: hi has de saber guanyar i, sobretot, perdre. I si el rival guanya amb una estratègia diferent, t'aguantes... i, si cal, el convides a jugar una altra partida quan tots dos en tingueu ganes.


16 d’octubre 2012

Sorteig de L'Illa Prohibida: els guanyadors

Una vegada finalitzat el concurs per sortejar dos exemplars de l'edició en català de L'Illa Prohibida, hem determinat els dos guanyadors: a cada participant se li han assignat tants números com encerts en les preguntes més un (aquest més un simplement per participar).

En total, han estat 54 participants, amb un total de 287 números assignats. Així, hem llençat un dau de 287 cares (ah, virtualment tot és possible!) dues vegades i...


Els guanyadors d'un exemplar de L'Illa Prohibida en català son:

Gemma Castillo Díaz, de Sant Andreu de la Barca

Salvador Cases i Majoral, d'Argentona


Moltes felicitats als guanyadors, i sobretot, moltes gràcies a tots per participar! Ben aviat Devir es posarà en contacte amb els guanyadors per acordar el lliurament dels jocs.

Per cert, el llançament dels daus el teniu aquí (http://dicelog.com/dice):


Rolling "1d287" 2 times 
1: 189 
2: 104

02 d’octubre 2012

Concurs: sorteig de L'Illa Prohibida


[Atenció! Concurs finalitzat]
Voleu guanyar un exemplar de L'Illa Prohibida en català?
Doncs atenció, perquè comença el concurs!

Fa uns dies ja vam comentar que aquest estiu s'ha publicat l'edició en català del magnífic joc col·laboratiu L'Illa Prohibida. Pels que no el conegueu, és un joc en què els jugadors representen un grup d'exploradors que han de trobar uns tresors amagats en una illa... però al tanto! perquè l'illa es va enfonsant mica en mica. Si els jugadors aconsegueixen trobar els tresors i sortir de l'illa amb vida, hauran guanyat la partida, però si algun jugador mor o si l'illa s'enfonsa totalment abans de sortir-ne, hauran perdut. Ja veieu que aquí, o guanyem tots junts o perdem tots junts, perquè és un joc col·laboratiu; cadascú té una habilitat especial i els jugadors s'han de posar d'acord per aprofitar al màxim les habilitats i la informació en possessió de cadascú.



Com que ens ho vam passar molt bé traduint aquest joc, hem decidit organitzar un petit concurs per sortejar dos exemplars (sí, dos) de l'edició en català de L'Illa Prohibida, oferts molt gentilment per Devir.

Com és el concurs?

El concurs està format per sis preguntes (unes fàcils, altres més rebuscades) que podreu respondre per tenir més opcions de guanyar, però si no en sabeu cap, no us hi amoïneu. Simplement per participar ja teniu una entrada en el sorteig, i per cada pregunta que respongueu correctament el vostre nom entrarà una vegada més en el concurs. És a dir, si no responeu cap pregunta correctament, el vostre nom entrarà 1 vegada en el sorteig; si responeu 4 preguntes correctament, el vostre nom entrarà 5 vegades en el sorteig; si les responeu totes correctament, el vostre nom entrarà 7 vegades en el sorteig.

El concurs és obert fins al dimarts 16 d'octubre a les 11.59 del matí. Una vegada tancat el concurs, farem el sorteig i enviarem un correu electrònic als dos guanyadors per indicar com poden rebre el joc. Hi haurà dos guanyadors; si casualment el sorteig dóna els dos premis al mateix concursant, es repetirà el sorteig del segon exemplar.

Prou xerrameca, on he d'anar per concursar?

Calma, calma...


Respongueu les preguntes i féu clic al botó "Envia", a baix de tot.

Molta sort a tothom!

28 de setembre 2012

Els guanyadors d'Europa Ludi

Aquest darrer cap de setmana, dins del marc de La Gran Festa del Joc, de la qual ja en vam parlar breument, es van lliurar els premis de la primera (i darrera) edició del concurs Europa Ludi.


El jurat es va reunir tot el cap de setmana i diumenge al vespre van anunciar els guanyadors, que són els següents:

  • Bruxelles 1893, d'Étienne Espreman. Un joc de gestió molt interessant i amb mecanismes força originals, amb el tema de fons del modernisme, moviment artístic del qual Brussel·les va ser una de les "capitals".
  • Les diamantaires, de Fabien Chevillon. Un joc de subhastes i de bluff ràpid i elegant.
  • Val d'Or, de David Gauthier. Un joc de gestió amb un toc de memòria i molt tàctic, en què cal adaptar-se ràpidament a situacions sempre canviants.
  • Iron Horse Bandits, de Graeme Jahns. Un joc de programació amb un toc de party game.

El jurat: Martin Vidberg, Fina Manich, Natacha Deshayes, Samuel Shoepfer,
Sonsoles Fernandez Navarro, Tom Werneck, Nadine Bogner

14 de setembre 2012

65 mesos després

Han passat gairebé 5 anys i mig des que vaig jugar la darrera partida del Paths of Glory. Ahir vaig començar-ne una altra que ens tindrà ocupats, a l'amic Bo (aliats) i a un servidor (potències centrals), unes quantes nits lúdiques dels dijous vilafranquins. Només hi hem jugat dos torns, però ja us puc dir que ha estat molt agradable recuperar aquest joc intens i excitant, farcit de decisions que et fan suar i serrar les dents (ataco? em reforço? cavo trinxeres? provoco un esdeveniment crucial? tiro pel dret o sóc prudent i covard?), i amb aquella sensació tan alleugeridora que, faci el que faci, la cagaré segur...

Aquesta foto és del 2007, en una partida contra en Marc.

12 de setembre 2012

Una altra oportunitat (lúdica) perduda

A través del web Physics World, de l'Institute of Physics, m'assabento que el museu de Bletchley Park (l'històric lloc on es van centralitzar les tasques de desxiframent dels missatges alemanys durant la Segona Guerra Mundial) ha editat un joc per a commemorar el gran matemàtic Alan Turing, una de les ments més brillants del segle passat.


L'edició d'un joc sempre és una bona notícia, però en aquest cas em sembla que s'ha perdut l'oportunat de fer un joc ben interessant: el joc és, simplement, un Monopoly, il·lustrat amb imatges d'en Turing. Em costa veure quina relació hi pot haver entre el Monopoly i l'Alan Turing, i realment, el personatge d'Alan Turing podria haver donat per algun joc excel·lent... de fet uns quants jocs; la seva vida i la seva obra són prou apassionants per donar tema a més d'un joc. Llàstima!


11 de setembre 2012

Clarament independentista

Més clar, l'aigua... 1.500.000 x ||*||


Gairebé mitjanit, manquen dos minuts per al 12-S. Ara ja podem cantar allò de "Uh! oh! no tinc por!"

09 de setembre 2012

La gran festa del joc

Després de gairebé un any, la final del concurs de creació de jocs Europa Ludi, organitzat per l'Ajuntament de Granollers i el Centre National du Jeu, és a punt d'arribar. Els propers dies 21, 22 i 23 de setembre, el jurat es reunirà a Granollers per decidir els quatre guanyadors del concurs.

Per celebrar tot plegat, a més, s'ha organitzat una gran festa del joc per al dissabte 22 i el diumenge 23, a la nau "Dents de Serra" de la Fàbrica Roca Umbert de Granollers, un espai dedicat a la creació artística.


Què hi trobareu en aquesta gran festa? Doncs moltes coses...
  • Per començar, mentre el jurat estigui reunit, els autors dels jocs finalistes, vinguts de sis països, mostraran les seves creacions al públic, a la premsa i als editors.
  • Dissabte 22, a les 5 de la tarda, hi haurà un taller de creació de jocs, dedicat especialment al públic més jove.
  • Diumenge 23, a les 12 del migdia, hi haurà una taula rodona amb el titol "Autors i editors, un llarg camí a recórrer plegats", amb la participació d'autors i editors.
  • Finalment, diumenge 23, a les 5 de la tarda, s'anunciaran els guanyadors del concurs Europa Ludi i es lliuraran els premis als guanyadors, amb la presència de l'alcalde de Granollers.
  • I durant tot el dia, sempre podreu provar jocs, gràcies a la ludoteca d'Ayudar Jugando, i assistir a demostracions de jocs.
Què més podem dir? No hi podeu faltar!

07 de setembre 2012

Noves traduccions: llibre i joc

Aquests mesos d'estiu he tingut el bloc un xic abandonat (un xic, només?), i ja va essent hora de posar-hi remei. I precisament aquest estiu s'han publicat dues traduccions que hem fet el Marià Pitarque i jo mateix: una traducció lúdica i una traducció literària...

Comencem pel joc. Es tracta de l'edició en català de L'illa prohibida, el magnífic joc col·laboratiu creat per Matt Leacock el 2010. L'edició en català ha anat a càrrec de Devir, que afegeix un nou títol a la seva sèrie de productes en català, una sèrie que ja comença a tenir un pes considerable: Catan, Carcassonne, Finca, El laberint màgic... la cosa ja fa patxoca.


Pels que no el conegueu, L'illa prohibida és un joc en què els jugadors representen un grup d'exploradors que han de trobar quatre tresors amagats en una illa... però al tanto! perquè l'illa es va enfonsant mica en mica. Si els jugadors aconsegueixen trobar els tresors i sortir de l'illa amb vida, hauran guanyat la partida, però si algun jugador mor o si l'illa s'enfonsa totalment abans de sortir-ne, hauran perdut. Ja veieu que aquí, o guanyem tots junts o perdem tots junts, perquè és un joc col·laboratiu; cadascú té una habilitat especial i els jugadors s'han de posar d'acord per aprofitar al màxim les habilitats i la informació en possessió de cadascú.

I del joc passem al llibre (jocs o llibres, llibres o jocs, ens ho passem bé amb qualsevol dels dos, oi?). Es tracta de la traducció al català del llibre El cervell i el sentit de la vida (The Brain and the Meaning of Life), de Paul Thagard, un llibre de divulgació sobre neurociència i publicat per la petita editorial de Santa Coloma de Farners Obrador Edèndum.


Tal com es diu en el pròleg de l'edició en català, «Les neurociències han adquirit notorietat no solament pels coneixements que han assolit, sinó també per les implicacions ètiques i les aplicacions socials que han permès. En aquest sentit, El cervell i el sentit de la vida és una obra molt actual que amb claredat i amenitat ofereix una introducció al funcionament del cervell humà i aplica allò que en sabem a un dels neguits humans més angoixants i, doncs, més recurrents: quin és el sentit de la vida?»

La traducció ha anat càrrec meu (amb una revisió posterior d'en Marià Pitarque) i val a dir que és una de les traduccions amb què més bé m'ho he passat darrerament, un d'aquells treballs que et deixa un regust ben agradable després de resoldre tots els problemes terminològics i de traducció. Un text amb un llenguatge tècnic i especialitzat a estones, però alhora col·loquial, com correspon a un llibre de divulgació.

25 de juny 2012

What Sheldon Adelson Wants

En aquest país nostre, qui talla el bacallà ens vol vendre a aquest paio. Com podeu comprovar, un bon home que sap què vol.



I tots molt contents i a llepar-li el cul, sense manies...

Au...

17 de juny 2012

Jocs i ciència a la Ciutadella

Aquest cap de setmana passat, 16 i 17 de juny, s'ha celebrat la Festa de la Ciència 2012 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Com cada any, és una activitat ben interessant de divulgació científica, on els investigadors de diferents centres de recerca de Catalunya expliquen el seu treball i diversos aspectes interessants del coneixement científic.

Però també és un lloc per explorar relacions entre la ciència i altres disciplines. I aquesta vegada hem pogut fer que a la Festa de la Ciència els jocs hi estiguessin una mica més presents. L'Oriol Comas i jo mateix hi hem organitzat una exposició sobre jocs de ciència i tecnologia. Va ser una exposició petita (només sis vitrines) però prou maca i que ha atret prou mirades. Lògicament hagués estat bé que es poguessin provar alguns dels jocs exposats, però només es van poder realitzar partides de l'Inventum, dirigides per l'Oriol Comas i la gent de la UB que va col·laborar en l'edició. L'exposició va comptar amb 19 jocs que tracten la ciència i la tecnologia, des de jocs amb un contingut científic molt acurat (High Frontier, Bios Megafauna, etc.) fins a jocs bàsicament abstractes o eurogames amb un tema científic al damunt (GRO, Funkenschlag, Trias, etc.). Vam dedicar també un apartat especial a l'Eleusis, la gran creació d'en Bob Abbott, del qual ja n'hem parlat alguna vegada.

Us deixem amb algunes fotos de l'exposició:


01 de juny 2012

El PatimPatamPatum a Vilaweb!

Avui, la nostra ja venerable criatura, el PatimPatamPatum, és el protagonista del Jocs Populi, el programa de jocs de Vilaweb, presentat per l'Oriol Comas. Aquí el teniu:




Gràcies, Oriol!

31 de maig 2012

Jinx!

Fa uns dies comentava la presentació del joc Divinare a la Fira Jugar x Jugar de Granollers. Però no va ser l'única novetat de la fira... segurament sense tant soroll mediàtic també va arribar el flamant Jinxd'en Josep Maria Allué i editat per Homoludicus amb regles en català, castellà i portuguès.


Si volem definir el Jinx, podríem dir (i espero que l'autor no se m'enfadi...) que és un Dixit en versió concentrada i ràpida. La idea bàsica del joc és la mateixa que en el Dixit: un dels jugadors veu una il·lustració i ha de dir una frase, una paraula, un soroll, alguna cosa que li suggereixi aquella il·lustració. Després, la resta de jugadors han d'intentar saber quina carta de les diverses que es presenten és la que ha «definit» el primer jugador. Però compte! no cal posar-ho massa fàcil ni massa difícil (si tothom endevina la meva carta, no guanyo res, i si ningú no l'endevina, tampoc).

La mecànica bàsica és molt simple: a partir de nou cartes que es col·loquen sobre la taula (amb unes il·lustracions abstractes magnífiques de Dominique Erhard), els jugadors han d'intentar encertar la carta «definida» per un d'ells. Quina? Doncs el jugador que li toca «definir» treu a l'atzar i secretament una de les nou cartes de posició que li dirà quina carta li toca definir. Una vegada definida, els altres jugadors es llencen a assenyalar amb el dit la carta que creuen que s'ha definit. Aquesta votació és en temps real, el «definidor» diu immediatament si un jugador s'ha equivocat o l'ha encertat. Com es guanya? El jugador que hagi encertat s'endú la carta i se la desa, mentre que el «definidor» guanya totes les cartes votades erròniament. La partida segueix i cadascú farà de «definidor» unes quantes vegades, fins que s'acabin les cartes. Al final, qui tingui més cartes, guanya!

Imatge de l'edició alemanya d'Asmodée. Fixeu-vos que en aquesta edició
el nom s'ha canviat a Dixit Jinx (una estratègia de màrqueting per associar el joc a l'exitós Dixit?)

Algú pot pensar que posats a tenir dos Dixit, millor quedar-se amb l'original. Però el cert és que l'experiència de joc és prou diferent com perquè tots dos siguin prou atractius per ells mateixos. El Jinx és un joc ràpid i directe, mentre que el Dixit és més calmat i reflexiu. No només ajuda a aquesta sensació la pròpia mecànica (les cartes estan sobre la taula a la vista de tothom, en lloc de tenir cada jugador la seva mà de cartes; els jugadors voten ràpidament; etc.) sinó que les mateixes il·lustracions hi col·laboren. Potser ara me'n vaig massa de l'olla, però les il·lustracions surrealistes i oníriques del Dixit conviden a fer les coses pausadament, mentre que l'abstracció i quasi agressivitat de les cartes llampants del Jinx criden a anar per feina (cartes llampants com les camises d'en Josep Maria Allué, potser?).


Una cosa que no m'acaba de convèncer és el fet de jugar-se sempre amb 9 cartes sobre la taula, independentment del nombre de jugadors. Així, quan es juga amb 6 persones, hi ha moltes possibilitats que algú endevini sempre la carta definida i així el «definidor» pot dir qualsevol bajanada irrellevant, sabent que és molt possible que algú li endevini la carta i, alhora, molts altres la caguin, de manera que s'enduria unes quantes cartes. Caldrà jugar-lo més per veure si això és un petit problema o no...

Per cert, he llegit en alguna banda (no recordo on) que en Josep Maria Allué diu que per fer el Jinx es va inspirar en una tira de Calvin & Hobbes en què els dos herois juguen a endevinar formes amb els núvols. No sé si deu ser cert, però si no, està ben trobat!


30 de maig 2012

Coses pendents...

Se m'acumula la feina: la llista d'articles per escriure aquí al bloc és cada vegada més llarga. Volia parlar de jocs nous i antics. Volia parlar del Right Fierce and Terrible, una simulació de la batalla naval de l'Écluse que vaig jugar ja deu fer uns quatre mesos i que em va semblar excel·lent. Volia parlar del The Siege of Constantinople del Richard Berg (de 1978!), un article que volia escriure precisament ahir 29 de maig, aniversari de la caiguda de la ciutat. Volia parlar del Boudicca, the Warrior Queen, del mateix autor i acabat de sortir del forn. Volia parlar del Jinx d'en Josep Maria Allué. I volia parlar també de jocs i ciència (una vegada més!). I volia parlar de la darrera traducció d'un llibre que he fet i que es publicarà ben aviat.

Un tastet d'una de les coses de què vull parlar: Right Fierce and Terrible

Però què hi farem! Feina, família, compromisos diversos... A veure si m'hi poso i aconsegueixo redactar alguna d'aquestes coses pendents... Uf!

18 de maig 2012

Divinare, un petit gran joc

Avui era dia per passar per la fira Jugar x Jugar de Granollers. Dels molts atractius que sempre té la fira, n'hi havia un en concret que em feia una il·lusió especial: la presentació del joc Divinare, amb el seu autor, en Brett J. Gilbert.

(Font: BGG)

I em feia una il·lusió especial perquè vaig agafar molt carinyo a aquest joc des del moment en què el vaig provar per primera vegada, ara deu fer més o menys un any i una mica més. Llavors era un prototip (molt ben fet) que es presentava al Concurs de Creació de Jocs Ciutat de Granollers amb el nom d'Oracle Pathway. L'any passat jo formava part del jurat del concurs i l'Oracle Pathway estava entre els deu finalistes. Des del primer moment em va semblar que aquest joc havia de ser el guanyador... i així va ser: el joc d'en Brett Gilbert va ser el preferit per tots els membres del jurat.

L'Oracle Pathway, tal com el vam jugar a Granollers
(Font: Brett Gilbert, BGG)

Però és més, durant la fira Jugar X Jugar de l'any passat diversos editors van veure i provar l'Oracle Pathway, i tots se'n van enamorar. Finalment Asmodée va aconseguir arribar a un acord amb l'autor i voilà, un any després ja tenim el joc a les botigues. L'edició que n'ha fet Asmodée, ja amb el nom de Divinare, és magnífica, amb un disseny i unes il·lustracions espectaculars fetes per Benjamin Carré (com a opinió més personal, llàstima que el tema que han triat, psé...).

Divinare és un enginyós joc de bluf amb unes regles enganyosament simples. És un joc de cartes, amb quatre colls i cada coll té un nombre diferent de cartes (6, 8, 10 i 12). L'objectiu dels jugadors és arribar a endevinar, o sospitar, quantes cartes de cada coll hi ha en joc, perquè (i aquest és un punt clau), en començar la partida s'eliminen a l'atzar 12 de les 36 cartes totals, de manera que no sabem quantes cartes hi haurà de cada coll. En cada torn un jugador ha de posar sobre la taula una carta de les que té a la mà i a continuació moure la seva fitxa al número que indica quantes cartes d'aquell coll suposa que hi ha. D'aquesta manera, a mesura que avança el joc els jugadors cada vegada saben més («ja han aparegut tres cartes del coll vermell i jo en tinc dues, per tant, de les sis que pot haver segur que n'hi haurà o cinc o sis...»). Senzill, oi? Però alhora complex. Algú ha dit que és com un joc d'en Reiner Knizia en els seus millors moments... poques lloances deu haver-hi més grans que aquesta, en el món dels jocs de taula!

L'Oriol Comas i en Brett Gilbert fent una partida de Divinare
(font: foto pròpia)

Asmodée s'ha volcat en el joc (senyal que hi confia plenament), i val molt la pena llegir les notes sobre el procés d'edició i producció del joc, que trobareu al seu web: «Las entrañas de un juego» I, II, III i IV.

L'autor amb la seva creació...
(font: foto pròpia)


I tot, gràcies al concurs de Granollers!
(font: foto pròpia)



02 de maig 2012

Vil·la Urània

Seguim amb tema astronòmic, però aquesta vegada per un episodi lamentable, si es confirma. Llegeixo al bloc Altres Barcelones que l'Ajuntament de Barcelona ha decidit enderrocar la finca Vil·la Urània, l'antiga residència de qui va ser un dels pocs astrònoms de renom que ha donat el país: Josep Comas i Solà. Part dels nombrosos descobriments d'en Comas i Solà d'asteroides i cometes i les seves detallades observacions de Mart, van ser fets des de l'Observatori Fabra, però una bona part es van fer des de la seva finca de Vil·la Urània, on disposava de bons instruments.

Comas i Solà va llegar la seva finca a l'Ajuntament a condició que casa seva es convertís en un observatori popular o un centre cultural, però no sembla que l'Ajuntament hagi estat mai a l'altura. Al local s'hi va instal·lar una escola bressol i després, l'abandó total. He passat unes quantes vegades per davant de la finca, al començament de la Via Augusta i el carrer Saragossa, i sempre l'he vist en un estat lamentable i he pensat qué maco seria poder-la recuperar com mereixeria el nom d'en Comas i Solà; certament amb el creixement de la ciutat, fer-hi un observatori és inviable, però s'hi podrien fer mil altres projectes. Ara, però, sembla que ha arribat el moment de donar-li el cop de gràcia. Novament, una mostra més per part de l'Ajuntament del poc respecte pel patrimoni històric i, en aquest cas, també pel patrimoni científic, cosa de la qual no anem precisament ben servits.

[Foto del bloc Altres Barcelones]
Si es confirma l'enderroc, com diu en Dani Cortijo a Altres Barcelones: «Seria molt injust que tenint avingudes i carrers dedicats a Espartero o el General Prim, que van bombardejar la ciutat, o places i estàtues dedicades a traficants d’esclaus com Antonio López i López, destruíssim el llegat d’un astrònom que va dur el nom de Barcelona a l’espai batejant un petit planeta amb el nom de la nostra ciutat.»

30 d’abril 2012

ALMA, escodrinyant l'Univers

Les galàxies Antena (conegudes també com NGC 4038 i 4039) són un duo de galàxies espiral en col·lisió i amb formes distorsionades que estan a uns 70 milions d'anys llum de distància, a la constel·lació de Corvus (el corb). Aquesta imatge combina observacions realitzades per l'observatori ALMA durant l'etapa de proves i observacions en longituds d'ona de llum visible fetes amb el telescopi espacial Hubble de la NASA i l'ESA.

Imatge de les galàxies Antena formada a partir d'observacions d'ALMA (ESO/NAOJ/NRAO)
i de la imatge en llum visible captada pel telescopi espacial Hubble (NASA/ESA).

La imatge del Hubble és la més precisa que s'hagi captat d'aquest objecte i serveix de referència en termes de resolució. ALMA realitza observacions en longituds d'ona molt més llargues, amb la qual cosa és més difícil obtenir imatges tan nítides. No obstant això, quan el conjunt d'ALMA estigui construït, la seva capacitat de resolució serà deu vegades superior a la del Hubble. La major part de les observacions de prova d'ALMA usades per crear aquesta imatge es van fer emprant només dotze antenes, menys de les que es faran servir per a les primeres observacions científiques, i amb separacions molt menors entre elles, per la qual cosa no és més que un indici del que ha de venir. A mesura que l'observatori creixi i s'hi vagin incorporant noves antenes, la precisió, l'eficiència i la qualitat de les seves observacions augmentarà exponencialment. Tanmateix, aquesta és la millor imatge que s'hagi obtingut de les galàxies Antena en ones submil·limètriques, la qual cosa marca una fita en l'exploració de l'Univers submil·limètric. Mentre que l'observació en llum visible (representada principalment en blau en aquesta imatge) permet detectar estrelles acabades de formar a les galàxies, ALMA revela objectes impossibles d'observar en aquesta longitud d'ona, com ara els densos núvols de gas fred on es formen les estrelles. Les observacions d'ALMA (representades aquí en vermell, rosat i groc) es van realitzar en longituds d'ona mil·limètriques i submil·limètriques específiques per detectar la presència de molècules de monòxid de carboni en núvols d'hidrogen (invisibles a altres longituds d'ona), on es formen les estrelles. Es van descobrir concentracions massives de gas no solament al cor de les dues galàxies, sinó també en la zona caòtica on entren en col·lisió. Allà, la quantitat de gas supera en milers de milions de vegades la massa del nostre Sol i constitueix una reserva abundant de material per a les futures generacions d'estrelles. Aquest tipus d'observacions seran vitals per a comprendre com les col·lisions de galàxies poden provocar el naixement d'estrelles. Aquest és només un exemple de com ALMA revela parts de l'Univers que no es poden observar amb els telescopis òptics i infrarojos. 

I si voleu saber més sobre com és de difícil aconseguir que et cedeixin una hora d'observació per a un projecte, llegiu la notícia publicada al diari Ara.

23 d’abril 2012

Europa Ludi, la Champions dels jocs

Acaben d'informar al bloc de la Fira Jugar X Jugar, que el concurs Europa Ludi, acabat de crear aquest any a partir dels concursos de Granollers i Boulogne-Billancourt, l'any que ve canviarà de format, per passar a ser una mena de Champions League europea dels jocs.


Sembla que per al 2013, els concursos de Granollers i de Boulogne-Billancourt tornaran a anar per separat, cadascú escollirà tres guanyadors i aquests guanyadors competiran en la Champions League, el nou Europa Ludi. Ara només queda saber si només hi haurà Granollers i Boulogne o si també entraran altres concursos europeus de jocs (Lucca? Hippodice?).

11 d’abril 2012

Una feina ben feta (o gairebé)

Ja fa força temps l'editorial Devir va arribar a un acord amb l'editorial nord-americana GMT per fer una edició en castellà del joc Twilight Struggle, ni més ni menys, un dels millors jocs de tauler dels darrers anys (i en opinió de molts, el millor, sens dubte).


Pels que no el conegueu, el Twilight Struggle (que podríem traduir si fa no fa com «lluita en la penombra» o «lluita crepuscular») és un joc de simulació històrica que recrea de manera més o menys abstracta la lluita de poder entre els Estats Units i la Unió Soviètica per al domini geopolític del món. És un joc que pot durar entre 3 i 5 hores i en el qual la tensió és constant, a cada torn cal prendre decisions difícils. No us en diré res més; si no l'heu jugat mai, feu-ho! No us en penedireu!

Aquesta edició de Devir, que ha arribat a les botigues tot just fa una setmana, ha quedat magnífica, amb una qualitat de components excel·lent i amb un redisseny total del grafisme del joc per part de l'Antonio Catalán i en Bascu, que l'han deixat força millor que l'original i que la majoria d'edicions que s'han fet arreu, en la meva opinió.


A més a més, aquesta edició ens fa molta il·lusió per aquí, perquè un bon dia, en Xavi Garriga de Devir ens va demanar, al Marià i a mi, que en féssim la revisió dels textos. Després de la traducció inicial, feta per en Toni Giménez, doncs, ens vam posar a fer una revisió acurada del text de les regles, i posteriorment, una vegada l'Antonio Catalán i en Bascu anaven maquetant el producte, vam anar revisant cada maquetació de regles, cartes, tauler i fitxes. El cert és que va ser una feina difícil, amb cinc persones revisant tots els textos (nosaltres dos, els dos dissenyadors gràfics i el mateix Xavi Garriga). Una feina esgotadora, en què a cada nova versió trobàvem nous errors i fèiem noves correccions, fins que vam aconseguir una versió final perfecta (o aparentment perfecta).


I dic aparentment perfecta perquè tot just publicar-se el joc es van detectar dues errates... «Merda! Com pot ser? Si ens ho vam mirar mil vegades pel davant i pel darrera! Com se'ns han pogut colar dues errates?». Bé, coses que passen, arriba un moment en què és gairebé impossible treure un producte absolutament perfecte, sense una sola errata. És una llàstima i com a revisors que hem estat del producte ens fa molta ràbia, i des d'aquí demanem disculpes a tots els compradors i jugadors. Com a traductors i revisors professionals tots dos estem acostumats a conviure amb aquesta mena de coses, textos que passen per vint persones que se'ls miren i remiren i al final apareixen errors no se sap ben bé com. El problema de les errates no detectades és que es veuen, mentre que els centenars d'errors que s'han detectat i corregit desapareixen i només els recordem els que hi hem treballat... i us asseguro que se n'havien colat de grossos ;-)

Per cert, si voleu conèixer el joc, podeu passar-vos el proper dimecres 18 d'abril a les 8 del vespre per la botiga Jugar X Jugar (Av. Gaudí 39, Barcelona), que se'n farà una presentació, amb minixerrada sobre la Guerra Freda a càrrec d'en Jordi Ciprés i minipresentació de les modificacions gràfiques per part d'en Bascu... i també amb alguna sorpreseta!

[Foto dels amics de Jugar X Jugar]
Recordeu: dimecres 18 a les 8 del vespre a Jugar X Jugar. Us hi esperem!

I ja que hi som, i per acabar... Alguns han preguntat si hi hauria una edició en català. Bé, el jefe de Devir Iberia, en Quim Dorca, va dir al Facebook, mig en broma mig en sèrio (que amb ell mai no se sap...): «No ens el mereixem... perquè tant Convergència com SI, com ERC fan escarafalls a ser un país normal amb exèrcit, serveis secrets, i tot allò que es normal en un país normal... Massachussets no te serveis secrets? Doncs els catalans no tindrem Twilight Struggle en català! :P ».

Ja ho sabeu doncs ;-)

08 de març 2012

8 de març

Avui, dia de la dona, no em puc resistir a posar una portada ben significativa d'una edició americana de 1967 del clàssic Batalla naval, el joc de barquets de tota la vida, una portada que ja s'ha guanyat una certa fama:

Font: BGG, usuari: William Hunt
Una imatge aparentment innocent: pare i fill jugant a barquets. Però fixeu-vos... què hi ha al fons?

Font: BGG, usuari: Zavia

Aaahhh, quina estampa més entranyable. Cadascú amb el rol que li pertoca. Després de sopar els homes a divertir-se i fer coses d'homes (aniran de putes, després?), mentre mare i filla, amb un somriure a la cara, renten els plats.

Potser ara, des des segle XXI, podem mirar aquesta imatge amb un cert aire de superioritat i pensar que això ja està superat. I potser sí que una representació sexista tan evident avui seria molt difícil, però que les coses no es mostrin explícitament no vol dir que no hi siguin. L'actitud que mostra la imatge segueix ben present, malauradament. I si no, només pel que fa al món dels jocs, mireu el recull que han fet els de l'associació Jugamos to@s sobre despropòsits sexistes en jocs actuals. O mireu els anuncis de jocs i joguines amb què ens bombardegen per Nadal i Reis. Creieu que ha canviat molt respecte a la familia model americana de la imatge? I si voleu algunes perles més dels anys 60 i 70, feu una ullada a l'entrada No estamos en los 60 a La Ficha Roja, el bloc de la Mónica López.

05 de març 2012

Capitalisme: un itinerari crític


Una entrevista a Miren Etxezarreta, economista, màster i doctora en Economia per la London School of Economics, i doctora i Catedràtica Emèrita d'Economia Aplicada de la UAB.

29 de febrer 2012

Nova traducció: La nit dels mags

Devir acaba de treure al mercat l'edició «ibèrica» de l'excel·lent joc La nit dels mags (Nacht der Magier) i, com ja és habitual i ja va passar amb l'edició d'El laberint màgic, les regles són en català, traducció que també ha anat a càrrec nostre! :-)

La nit dels mags és un joc ben original i divertit, que es juga a les fosques, amb peces fosforescents. Cada jugador intenta empènyer un perol dins de l'anella central del tauler, però només es pot empènyer amb la fitxa pròpia i quan empenys, totes les altres fitxes que hi ha pel mig també comencen a bellugar-se, algunes cauen, etcètera. Vaja, un bon merder, només veient les figures fosforescents dibuixades sobre les fitxes.

17 de gener 2012

El nou concurs Europa Ludi

Bé, potser sí que ha trigat una mica des que el van anunciar, però finalment ja el tenim aquí. Us el presento, acabat de néixer oficialment i amb flamant logotip, el...

Concurs Europa Ludi de creació de jocs


Avui mateix l'Oriol Comas i el Matthieu Nicolas han publicat les bases del concurs a la seva web acabada d'estrenar: http://www.europaludi.com/. Les hi trobareu en català, castellà i francès.

Tal com anuncien l'Oriol i el Matthieu:
El funcionament d'Europa Ludi difereix molt poc del dels seus predecessors. S’hi poden presentar jocs inèdits (fins a un màxim de 300), d’autors emergents o reconeguts. Després d'una fase inicial de selecció, quaranta maquetes seran jugades i analitzades en profunditat per un equip de tèsters. Deu jocs seran seleccionats per participar a la fase final del concurs, en què un jurat internacional es reunirà per designar quatre vencedors entre els jocs finalistes. Tant la lectura de les regles com la realització dels tests es realitzaran de forma simultània en les dues ciutats. La cerimònia de lliurament de premis es durà a terme, en aquesta primera edició, sota el sol (encara que no en tenim la garantia absoluta) de Granollers.
Cal dir que, dins de la línia de més professionalització del concurs (professionalització de l'organització, esclar, no dels participants), per inscriure's al concurs cal pagar 20 euros, cosa que ja passava al concurs de Boulogne-Billancourt. I sobretot, fixeu-vos que el termini màxim per inscriure-s'hi és el 15 de febrer. O sigui que si voleu presentar-hi aquell joc que teniu desat al calaix, ja us podeu afanyar! Però bé, llegiu-vos les bases que per això hi són.

Esperem (n'estem segurs, vaja) que el nou concurs sigui un èxit espaterrant. Ja n'anirem informant...

16 de gener 2012

Dedicat al meu avi



Au, va... i què més! Ni pare, ni constitució, ni transició ni punyetes!
Jo estic amb els represaliats per aquests "grans amants de la democràcia".

Avi, aquesta va per tu! Un de menys... un pèl massa tard.