30 d’abril 2008

Herr Doktor fa pinya

Un apunt ràpid ja que acaba de saltar la sorpresa: s'ha anunciat que Devir publicarà el proper juny un joc de castellers, l'autor del qual és ni més ni menys Reiner Knizia.

El joc l'editarà Devir, les il·lustracions han anat a càrrec d'en Bié i la producció a càrrec de l'Antonio Catalán. Encara no en sabem gaire més, però tractant-se d'un joc de Herr Doktor, suposem que es tractarà d'una construcció de castells amb unes regles de l'estil que ens té acostumats en Knizia. Aviat es disposarà de les regles i llavors ja us podrem donar més detalls. Hi haurà folres i manilles? Hi haurà dosos i tresos? Hi haura aixecadors i enxanetes? Es podran fer castells amb l'agulla al mig? S'enfadaran els Castellers de Vilafranca pel color de la camisa dels castellers de la portada? També tenim curiositat per saber com han arribat a unir-se Knizia i el món casteller i esperem que en els propers dies la gent de Devir ens faci cinc cèntims del procés que ha culminat amb aquest nou joc.

Felicitats a tots els implicats!

29 d’abril 2008

Almenar, 27 de juliol de 1710

En el comentari d'avui no parlarem de res referent al món els jocs, com és habitual, sinó que anunciarem una novetat editorial del nostre company de moments lúdics i interlúdics, en Xavi Rubio.

En Xavi acaba de publicar el llibre Almenar 1710. Victòria anglesa a Catalunya, una anàlisi detallada de la batalla d'Almenar, a prop de Balaguer, en què les tropes angleses sota el comandament del general James Stanhope, amb una boja càrrega de cavalleria, van capgirar una cadena d'èxits borbònics des de la batalla d'Almansa i van permetre que l'arxiduc Carles tornés a entrar a Madrid. Posteriorment la sort dels austriacistes es giraria com un mitjó en les batalles de Villaviciosa i Brihuega, però això ja és una altra història.

En aquest treball, en Xavi Rubio, que treballa amb el grup de recerca d'en Francesc Xavier Hernàndez, analitza acuradament les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, fa prospeccions sobre el terreny de la batalla i per aclarir-ne diversos aspectes recorre a les eines metodològiques més actuals, com ara l'ús de sistemes d'informació geogràfica (GIS), la teoria de jocs i la teoria de la decisió.

A més del seu valor intrínsec, el llibre d'en Xavi permet començar a omplir un forat de la nostra recerca historiogràfica que, malauradament, s'havia anat fent massa gran. La historiografia catalana ha tendit a donar l'esquena a la història militar, i quan no ho ha fet sempre l'ha atacat amb criteris més aviat antiquats. Aquest nou llibre, que s'afegeix als excel·lents ja publicats per en Francesc Xavier Hernàndez, entre d'altres, contribueix a superar aquesta mancança crònica i, a més, ho fa amb els criteris historiogràfics més actuals. En fi, ara només cal felicitar en Xavi i a tots els seus companys del grup de recerca i a animar-los a seguir publicant!

22 d’abril 2008

No un, sinó dos premis a Granollers

Ja era hora, ja en teníem ganes. Després d'un any tornem a ser aquí per anunciar el guanyador del II Concurs de creació de jocs Ciutat de Granollers, organitzat per l'Oriol Comas. Avui mateix l'alcalde de Granollers ha anunciat el guanyador, que ha estat Civicards, d'Alberto Corral.

Però atesa la qualitat dels jocs finalistes, el jurat ha decidit otorgar, de forma excepcional, un accèsit al joc 22 manzanas, de Juan Carlos Pérez.

Sembla que aquest any el concurs ha tingut més participants i una qualitat global superior a l'any passat. Bon senyal, tot indica que el concurs, aquesta bogeria que l'Oriol va iniciar l'any passat, va per bon camí, i esperem que la cosa segueixi per així i arribi a convertir-se en una mena de Boulogne-Billancourt de casa nostra. Ara només cal que les editorials d'aquest país en prenguin nota i comencin a espavilar-se. Però no només les editorials; és important que el públic general comenci a interessar-se per aquest estil de jocs de taula. Si a França o a Alemanya les editorials publiquen tants eurogames cada any és perquè al darrera hi ha un públic que consumeix aquests productes. És clar, la cosa és una mica com l'ou i la gallina; deixem-ho aquí, doncs, i de moment felicitem als guanyadors i a tots els participants, que s'ho tenen ben merescut!

14 d’abril 2008

Un petit gran joc

La BGG (la base de dades més important sobre jocs de tauler) és un lloc molt perillós. Quan comences a remenar-hi és inevitable trobar coses llamineres i, si aquestes són fàcils d'obtenir i barates, és molt difícil resistir-s'hi.

Això és el que em va passar quan vaig descobrir els petits jocs de Minden Games. Aquesta editorial és, en realitat, una sola persona, el canadenc Gary Graber, que ell tot solet es publica una revisteta amateur, tipus fanzine, anomanada Panzerschreck, dedicada a oferir ressenyes de wargames, a proposar variants per a un jugador de jocs comercials i, especialment, a publicar jocs originals dissenyats pel propi Graber, la majoria per a jugar en solitari.

Aprofitant una oferta, em vaig fer amb el número 5 de la revista, que duia el joc First Day of the Somme (sí, tornem a la Primera Guerra Mundial i, novament, a la batalla del Somme). Una llegida de les regles em va confirmar que les bones valoracions que tenia a la BGG no eren cap casualitat. Ara bé, haver de muntar i retallar counters em fa molta mandra (per això em resisteixo molt a comprar jocs DTP) i vaig pensar que ja el provaria més endavant. Afortunadament, però, vaig trobar un mòdul per a CyberBoard i això em va dur començar una partida immediatament.


El jugador controla les tropes britàniques que s'han de llançar over the top contra les trinxeres alemanyes. Cada divisió és representada per una sola fitxa. La part més interessant del joc és la fase prèvia, en què el jugador ha de planificar l'atac de cada divisió, assignant-li uns objectius a assolir per a cada hora d'aquell dia 1 de juliol de 1916. Per exemple, les ordres per a una de les divisions, poden ser: avançar fins al punt 34 i controlar-lo a les 12:00, aturar-se i donar suport a divisions adjacents fins a les 14:00, avançar fins al punt 37. Durant la fase prèvia també s'assignen els bombardejos que es realitzaran abans de l'assalt.

Posteriorment, el joc es desenvolupa durant 6 torns, en els quals les divisions britàniques intentaran assolir els objectius previstos. En aquesta part, com a tots els wargames solitaris, l'atzar té un paper important, ja que és la forma de determinar les accions del teu contrincant; en aquest cas, però, l'atzar és molt controlable si hom ha planificat acuradament l'atac. Les ordres donades a l'inici de la partida no són immutables, però; hi ha la possibilitat d'emetre ordres addicionals si es veu que l'atac no progressa com estava previst. Ara bé, les ordres no sempre arribaran al destí i, a més, cada quarter general de divisió té una capacitat limitada per modificar ordres. En definitiva, el pla inicial d'atac és bàsic i només es podrà modificar lleugerament.


El que més m'ha agradat és la sensació de Primera Guerra Mundial que un joc tan simple i petit aconsegueix transmetre. La fase de planificació inicial no resulta gaire diferent d'allò que succeïa realment en les ofensives d'aquella guerra i, especialment, pel fet que, una vegada donades les ordres, no era gens fàcil canviar el curs dels esdeveniments. Potser la part que menys m'ha agradat és la necessitat d'anar recomptant les baixes pròpies, ja que això influeix en el recompte final de punts, però suposo que resulta molt més fàcil fer-ho a mà que amb el CyberBoard.

09 d’abril 2008

Quadrigues a Granollers

No, no es tracta de cap homenatge (?) a Charlton Heston fent de Judà Ben-Hur. Com ja us comentàvem fa uns dies, de l'1 al 4 de maig se celebrarà la fira jugarxjugar a Granollers. I un dels actes de la fira serà precisament un torneig del gran clàssic d'Avalon Hill, Circus Maximus, en l'extraordinària maqueta en 3D d'en Jordi Roca.


Si voleu participar-hi, podeu inscriure-us-hi en aquest fil del fòrum BSK. Ja ho sabeu, senyors aurigues, prepareu els cavalls, el fuet i el carro i comenceu a entrenar-vos, que d'unes quantes garrotades no us en lliurareu!