Les galàxies Antena (conegudes també com NGC 4038 i 4039) són un duo de galàxies espiral en col·lisió i amb formes distorsionades que estan a uns 70 milions d'anys llum de distància, a la constel·lació de Corvus (el corb). Aquesta imatge combina observacions realitzades per l'observatori ALMA durant l'etapa de proves i observacions en longituds d'ona de llum visible fetes amb el telescopi espacial Hubble de la NASA i l'ESA.
 |
| Imatge de les galàxies Antena formada a partir d'observacions d'ALMA (ESO/NAOJ/NRAO) i de la imatge en llum visible captada pel telescopi espacial Hubble (NASA/ESA). |
La imatge del Hubble és la més precisa que s'hagi captat d'aquest objecte i serveix de referència en termes de resolució. ALMA realitza observacions en longituds d'ona molt més llargues, amb la qual cosa és més difícil obtenir imatges tan nítides. No obstant això, quan el conjunt d'ALMA estigui construït, la seva capacitat de resolució serà deu vegades superior a la del Hubble. La major part de les observacions de prova d'ALMA usades per crear aquesta imatge es van fer emprant només dotze antenes, menys de les que es faran servir per a les primeres observacions científiques, i amb separacions molt menors entre elles, per la qual cosa no és més que un indici del que ha de venir. A mesura que l'observatori creixi i s'hi vagin incorporant noves antenes, la precisió, l'eficiència i la qualitat de les seves observacions augmentarà exponencialment. Tanmateix, aquesta és la millor imatge que s'hagi obtingut de les galàxies Antena en ones submil·limètriques, la qual cosa marca una fita en l'exploració de l'Univers submil·limètric. Mentre que l'observació en llum visible (representada principalment en blau en aquesta imatge) permet detectar estrelles acabades de formar a les galàxies, ALMA revela objectes impossibles d'observar en aquesta longitud d'ona, com ara els densos núvols de gas fred on es formen les estrelles. Les observacions d'ALMA (representades aquí en vermell, rosat i groc) es van realitzar en longituds d'ona mil·limètriques i submil·limètriques específiques per detectar la presència de molècules de monòxid de carboni en núvols d'hidrogen (invisibles a altres longituds d'ona), on es formen les estrelles. Es van descobrir concentracions massives de gas no solament al cor de les dues galàxies, sinó també en la zona caòtica on entren en col·lisió. Allà, la quantitat de gas supera en milers de milions de vegades la massa del nostre Sol i constitueix una reserva abundant de material per a les futures generacions d'estrelles. Aquest tipus d'observacions seran vitals per a comprendre com les col·lisions de galàxies poden provocar el naixement d'estrelles. Aquest és només un exemple de com ALMA revela parts de l'Univers que no es poden observar amb els telescopis òptics i infrarojos.
I si voleu saber més sobre com és de difícil aconseguir que et cedeixin una hora d'observació per a un projecte, llegiu la notícia publicada al diari Ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada