23 de novembre 2008

11 de setembre, finalment!

El passat divendres, 21 de novembre, es va presentar a Barcelona, finalment, l'esperat joc d'en Xavi Rubio i en Francesc Xavier Hernàndez, 11 de setembre. Setge 1714. L'acte es va fer al Memorial 1714, al Fossar de les Moreres, i els dos autors ens van fer una petita xerrada sobre el joc, mentre l'editor, en Xavier Castany, de CatImperium, va explicar una mica les qüestions més comercials i de distribució del producte.

Aquí veieu, d'esquerra a dreta, en Xavier Castany, en Francesc Xavier Hernàndez, en Francesc Riart (creador de les il·lustracions originals) i en Xavi Rubio.


I aquí els teniu, explicant els detalls de la creació del joc:


El joc és un wargame relativament simple (per als estàndards dels wargames), que intenta ser alhora acurat històriament, jugable per a un públic general i prou interessant i complex per a un públic més especialitzat. Amb una producció de bona qualitat i una presentació excel·lent, es tracta d'un wargame de control d'àrees que reprodueix el darrer assalt a la ciutat de Barcelona, la matinada de l'11 de setembre de 1714.

Lluny de voler fer una mena d'història-ficció, el joc busca el rigor històric i, per a això, les condicions de victòria són molt ajustades per a ambdós bàndols i plausibles històricament. El jugador català guanya si evita que el francés arribi a controlar determinats punts clau de Barcelona (pensem que quan es va acordar la rendició dels defensors, les tropes borbòniques no havien penetrat excessivament dins la ciutat). Les unitats militars són les que van participar en l'assalt i la seva disposició i equipament són els correctes segons les darreres recerques (que podeu trobar detallades a l'excel·lent llibre d'en F. X. Hernàndez, Els exèrcits de Catalunya, 1713-1714). Podeu trobar una ressenya més detallada del mecanisme del joc al bloc d'en Martí Cabré, Band of Odders.


Sens dubte és una gran notícia que, finalment, s'hagi publicat un joc d'estratègia sobre l'11 de setembre, episodi que només havia rebut tractament en forma de joc una sola vegada. Quan en altres països qualsevol episodi militar de la seva història ha estat dut als taulers de joc desenes de vegades, a casa nostra, un dels esdeveniments més importants mai no havia rebut un tractament acurat dins del món dels jocs de simulació històrica. Ja era hora! No era normal que pogués comprar cinquanta jocs sobre diversos aspectes de la Guerra Civil Americana (per posar un exemple) i, en canvi, cap del setge de Barcelona, de la Guerra dels Segadors o de la conquesta de Mallorca o de Sardenya. No és ara el moment de fer una reflexió del perquè d'aquesta aversió a reproduir en un joc esdeveniments de la nostra història, però esperem que aquesta iniciativa obri camí, que altres s'hi afegeixin i això permeti normalitzar una mica la situació dels jocs de simulació històrica.

07 de novembre 2008

Palais Royal, regles en català

Seguint amb la fal·lera traductora, ara li toca el torn a una de les novetats d'Essen: el Palais Royal. Aquí teniu la traducció de les regles al català:

- Regles en català del Palais Royal

Palais Royal és un joc del creador belga Xavier Georges, que, amb el nom de Vauban, va ser un dels guanyadors del concurs de creció de jocs de la Ludoteca de Boulogne-Billancourt l'any 2007. El joc ha aconseguit editar-se en francès per Filosofia Games, en anglès per Rio Grande Games i en alemany per Hans im Glück. En la versió final, però, s'ha canviat el tema original de la construcció de fortaleses de l'enginyer militar de Lluís XIV, Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, per un de més neutre d'aconseguir influència entre els nobles de la cort del Rei Sol.


El tauler de joc es divideix en dues parts: el jardí del palau, ple de nobles que hi vagarejen i que cal reclutar, ja que són la font principal de punts al final de la partida, i les cambres del palau, el lloc on es realitzen les accions i que es col·loquen a l'atzar al començament de la partida. Els jugadors aniran movent els seus servents per aquestes cambres, cada una de les quals permet, en funció del nombre de servents que s'hi tinguin, realitzar alguna acció o aconseguir coses (una cambra serveix per poder entrar servents al palau, una altra per aconseguir diners, una altra per moure's per les cambres, una altra per poder reclutar nobles del jardí, etc.). L'objectiu final és aconseguir reclutar nobles, que proporcionen punts i també, alguns, privilegis especials. Tot això, combinat amb unes fonts de punts secundàries (cartes, servents a les vores del jardí) dóna un resultat molt reeixit.


Personalment crec que és un molt bon joc, típicament eurogame, amb una gestió del moviment molt elegant i depurada i que necessita una estratègia diferent cada partida, en funció de com queden distribuïdes les cambres del palau. El que menys m'ha agradat del joc és, segurament, l'excessiu temps d'espera fins que has de tornar a jugar, sobretot a les primeres partides. A alguns també els desagradarà la manca d'interacció, però això és un tema recurrent en moltíssims eurogames que a mi no em desagrada especialment.

Bé, llegiu-ne les regles i, si us convenç, jugueu-lo!