18 de maig 2012

Divinare, un petit gran joc

Avui era dia per passar per la fira Jugar x Jugar de Granollers. Dels molts atractius que sempre té la fira, n'hi havia un en concret que em feia una il·lusió especial: la presentació del joc Divinare, amb el seu autor, en Brett J. Gilbert.

(Font: BGG)

I em feia una il·lusió especial perquè vaig agafar molt carinyo a aquest joc des del moment en què el vaig provar per primera vegada, ara deu fer més o menys un any i una mica més. Llavors era un prototip (molt ben fet) que es presentava al Concurs de Creació de Jocs Ciutat de Granollers amb el nom d'Oracle Pathway. L'any passat jo formava part del jurat del concurs i l'Oracle Pathway estava entre els deu finalistes. Des del primer moment em va semblar que aquest joc havia de ser el guanyador... i així va ser: el joc d'en Brett Gilbert va ser el preferit per tots els membres del jurat.

L'Oracle Pathway, tal com el vam jugar a Granollers
(Font: Brett Gilbert, BGG)

Però és més, durant la fira Jugar X Jugar de l'any passat diversos editors van veure i provar l'Oracle Pathway, i tots se'n van enamorar. Finalment Asmodée va aconseguir arribar a un acord amb l'autor i voilà, un any després ja tenim el joc a les botigues. L'edició que n'ha fet Asmodée, ja amb el nom de Divinare, és magnífica, amb un disseny i unes il·lustracions espectaculars fetes per Benjamin Carré (com a opinió més personal, llàstima que el tema que han triat, psé...).

Divinare és un enginyós joc de bluf amb unes regles enganyosament simples. És un joc de cartes, amb quatre colls i cada coll té un nombre diferent de cartes (6, 8, 10 i 12). L'objectiu dels jugadors és arribar a endevinar, o sospitar, quantes cartes de cada coll hi ha en joc, perquè (i aquest és un punt clau), en començar la partida s'eliminen a l'atzar 12 de les 36 cartes totals, de manera que no sabem quantes cartes hi haurà de cada coll. En cada torn un jugador ha de posar sobre la taula una carta de les que té a la mà i a continuació moure la seva fitxa al número que indica quantes cartes d'aquell coll suposa que hi ha. D'aquesta manera, a mesura que avança el joc els jugadors cada vegada saben més («ja han aparegut tres cartes del coll vermell i jo en tinc dues, per tant, de les sis que pot haver segur que n'hi haurà o cinc o sis...»). Senzill, oi? Però alhora complex. Algú ha dit que és com un joc d'en Reiner Knizia en els seus millors moments... poques lloances deu haver-hi més grans que aquesta, en el món dels jocs de taula!

L'Oriol Comas i en Brett Gilbert fent una partida de Divinare
(font: foto pròpia)

Asmodée s'ha volcat en el joc (senyal que hi confia plenament), i val molt la pena llegir les notes sobre el procés d'edició i producció del joc, que trobareu al seu web: «Las entrañas de un juego» I, II, III i IV.

L'autor amb la seva creació...
(font: foto pròpia)


I tot, gràcies al concurs de Granollers!
(font: foto pròpia)