14 de març 2011

Petita reflexió nuclear

Ja començo a estar una mica fart d'informació errònia i/o tergiversada sobre la situació de la central nuclear de Fukushima. Era d'esperar, entre periodistes que no tenen ni punyetera idea de què és una central nuclear (i que haurien d'informar-se mínimament abans de publicar res) i partidaris i detractors a ultrança de l'energia nuclear, ens trobem amb un munt d'informació molt difícil d'avaluar amb calma. Sense anar més lluny, aquest matí un titular a l'edició digital d'El Periódico deia «Segona explosió nuclear a Fukushima»... sí, explosió nuclear! i què més, home!... I com passa sempre amb el tema nuclear, al final (bé, i al començament també) el debat es converteix en una discussió digna de tertúlia futbolera d'Intereconomía, tot es redueix a blanc o negre i a veure qui crida més i diu més bajanades.

No sóc especialment partidari de l'energia nuclear, però dir que és una merda no soluciona res; no crec que ningú estigui disposat a tornar als consums energètics del segle XVIII, per dir alguna cosa, de manera que alguna cosa hem de fer. Sí, potenciar les energies alternatives, invertir en recerca bàsica i aplicada per a trobar noves fonts d'energia i augmentar el rendiment de les existents... però mentrestant l'energia que consumim, còmodament instal·lats davant de l'ordinador, ha de venir d'algun lloc, i no tinc gens clar que seguir cremant milions de tones de carbó i de petroli en les centrals tèrmiques, amb les enormes emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i components de pluja àcida, sigui millor que l'energia nuclear. I aquest és el problema, la qüestió de l'energia nuclear (i de les fonts d'energia, en general) és terriblement complexa i no podem esbandir-la amb simplificacions, però no hi ha res a fer, els mitjans de comunicació donen alegrement informacions incorrectes o incompletes. Si aquestes informacions parlen del Piqué i la Shakira doncs ja veus i bon vent, però per a un tema tan important és una irresponsabilitat molt greu. És més fàcil crear un titular impactant i amenaçador que seure un moment a entendre el tema.

Volia fer un article més llarg, però com que hi ha blocaires que ja ho han expressat molt millor que jo, els dono la paraula: primer us convido a llegir l'article «Why I'm not worried about Japan's nuclear reactors». I després podeu fer una ullada al magnífic bloc de divulgació científica La pizarra de Yuri Gagarin, del qual en transcric aquí uns fragments:
No voy a decir “aquí no ha pasado nada, circulen” porque sí que ha pasado y habrá que hacer algunas preguntas molestas. Empezando por el motivo de que los estudios sísmicos estuvieran subestimados, como ya pasó en Kashiwazaki-Kariwa. También es legítimo preguntarse si estas subestimaciones pueden haberse dado en otros países con contextos geológicos distintos. Y cómo es posible que el sistema de refrigeración de emergencia haya fracasado por completo. Esto es así.

Pero por el momento, estos accidentes nucleares no se han cobrado ninguna vida fuera del complejo ni parece probable que lo vayan a hacer, salvo que ocurriera algo muy extraño. Los niveles de radiación fuera del perímetro de las centrales son bajísimos, a pesar de todo el alarmismo. Es difícil pelear contra imágenes poderosas, como las explosiones en las unidades 1 y 3 que han dado la vuelta al mundo, pero hay que ser racionales y no dejarse llevar. Las centrales de Fukushima han resistido extraordinariamente bien, mucho mejor que gran parte de lo que las rodeaba, y esto sólo está ocurriendo debido precisamente a que el terremoto y el tsunami han sido pavorosos.

En comparación con el terremoto y el tsunami, en el estado actual de las centrales, esto sería casi anecdótico si no fuera por el enorme impacto que está teniendo y va a tener a nivel social internacionalmente. Inevitablemente va a haber un antes y un después. A mí me gustaría invitar a todo el mundo, pro-nuclear, anti-nuclear y de la madre superiora a la racionalidad y, una vez más, a no tomarse esto como un partido Madrid-Barça o una diatriba PSOE-PP. La política energética y la tecnología nuclear son cosas muy complejas y llenas de matices que no se pueden saldar con un “esto es seguro y no hay más que hablar” o “esto es un accidente esperando a ocurrir y no hay más que hablar”.
 Doncs això.

09 de març 2011

Quarks i cartes

Feia temps que no parlàvem de jocs i ciència, en aquest bloc. Avui hi tornem. I per parlar d'un joc anomenat Quark Matter Card Game - Elementary particles on your own. Creat pels hongaresos Csaba Török, Judit Csörgő i Tamás Csörgő, està disponible en hongarès i en anglès i es tracta d'un conjunt de quatre jocs de cartes en què aquestes són les partícules fonamentals més habituals: tres dels sis quarks: up, down i strange, i quatre dels sis leptons: electró, muó, neutrí electrònic i neutrí muònic, més les seves corresponents antipartícules.


És un joc que val la pena comentar i destacar per dos aspectes que m'agraden:
  1. És el primer joc que conec que utilitza els principis bàsics de conservació dels nombres quàntics per a les regles. Calma, no us espanteu, que no cal saber què és la conservació del nombre bariònic per a jugar-hi, però potser després de jugar-hi ja ho sabreu! En el fons tot plegat és més senzill del que sembla, i en general vol dir que per agafar cartes, descartar-se o el que calgui en cada joc, simplement s'han de seguir les mateixes regles que en les interaccions entre partícules fonamentals. Un exemple: si cal descartar-se d'algunes cartes, només ho podrem fer si amb les cartes que tenim aconseguim la desintegració β d'un neutró (o alguna altra reacció igualment possible). Els jocs en sí no són cap meravella, són jocs força estàndard d'aconseguir col·leccions de cartes o de ser el primer en descartar-se aprofitant combos de cartes. N'hi ha un que pot resultar divertit jugat amb un grup gran: es llencen totes les cartes sobre la taula i cal anar agafant-ne seguint les combinacions posteriors al Big Bang: primer els neutrinos, després parelles leptó-antileptó i finalment grups de quarks formant mesons i barions; tothom juga alhora i cal ser ràpid per identificar i agafar.
  2. El joc s'ofereix en el sistema d'impressió de llibres a demanda (print on demand), en concret a la web www.lulu.com, i el podeu trobar directament aquí. Els serveis d'impressió a demanda són una bona opció per a comercialitzar coses a un preu raonable i poder-hi guanyar uns pocs calerons. Estic d'acord que per a llibres funciona molt bé però que per a jocs la cosa grinyola una mica i només serveix si el teu joc té components només en paper i que es puguin posar com a fulls d'un llibre. En el cas del joc que ens ocupa, les cartes estan impreses a les darreres pàgines del llibre, de manera que les has de retallar per a jugar-hi. Per a un joc de cartes sens dubte seria millor Artscow, per exemple, però en aquest cas els autors han volgut donar preferència al llibret de regles i als textos explicatius que l'acompanyen, que així queden impresos amb qualitat, ben enquadernats i a tot color.
Apa, ja ho veieu, una nova raresa que us portem de les profunditats d'Internet...