26 d’octubre 2011

Inventum

Bé, ja era hora! Finalment s'ha anunciat públicament l'edició del joc Inventum, de l'Oriol Comas i impulsat per la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera. El joc l'edita Devir (i aviat serà a les botigues), les il·lustracions són d'en Pedro Soto i el disseny gràfic, d'en Jordi Roca.


De què va la cosa? Us podria fer cinc cèntims d'aquest joc cooperatiu, ja que he participat una mica en les proves de jugabilitat, però molt millor si és el mateix Oriol Comas qui ens ho explica:


A començament de novembre se'n farà la presentació oficial al paranimf de la UB. Hi serem i ja us explicarem més coses d'aquesta iniciativa interessant, una iniciativa original i diferent per divulgar el treball de recerca cientifica i per explicar lúdicament aquest concepte que ara se'n parla tant de transferència.

Fer recerca no és fàcil (i tots els que n'hem fet prou que ho hem patit), calen diners, recursos, material, personal, barallar-se amb els responsables de presa de decisions, amb polítics,... en fi, un munt de coses no directament relacionades amb la recerca. De vegades la gent pensa que això de fer recerca és com en els temps de Galileu o Newton: un savi despistat que a casa, amb quatre papers i quatre estris, descobreix una cosa revolucionària, i val a dir que sovint la literatura i el cinema han fet molt per potenciar aquesta imatge de la ciència com una empresa individual i fosca d'un savi despistat/boig/malvat. Res més lluny de la realitat actual, la ciència és una empresa comunitària, amb col·laboracions contínues i que implica mil i una relacions amb altres àmbits.

Bé, prou rotllo, que ara toca jugar a l'Inventum.

25 d’octubre 2011

Essen?

Bé, ja he tornat d'Essen i se suposa que tothom que torna d'Essen ha d'explicar les seves experiències, no? Però el cert és que em fa molta mandra; què explico? el que he comprat? el que he vist? uf, no sé... ja he dit que em fa mandra. A més, la setmana vinent ja tindré força coses més interessants per explicar, ja ho veureu, ja... una recomanació: diumenge a la tarda, mireu el web TricTrac.

Així, doncs, en lloc d'explicar res, us deixo amb una foto:


Què esperàveu? Essen? Ja he dit que nooooo... Maca, la foto, del blog d'en Phil Plait (tradueixo):
«Agafeu quatre llunes, uns quants anells, un vehicle espacial de la mida d'un autobús i barregeu. Què obteniu? Magnificència! Aquesta espectacular foto és de la nau Cassini, en orbita al voltant de Saturn. La lluna més gran és Tità, i quan dic gran, vull dir més gran que Mercuri. Prou gran per tenir una atmosfera de nitrogen, clarament visible a la imatge. La lluna brillant davant de Tità és Dione, amb una superfície gelada, blanca i brillant. A la dreta, just per l'exterior dels anells, la petita i allargassada Pandora. I la quarta lluna? On és? És Pan, el diminut punt blanc en l'espai buit entre els anells, a l'esquerra, amb prou feines visible en aquesta foto; cosa comprensible, ja que Pan fa menys de 30 km de diàmetre i la foto està presa des de 2 milions de km. M'encanten aquestes imatges; ens recorden que després de 7 anys de la Cassini passejant-se pel sistema de Saturn, encara tenim moltes coses per veure i meravellar-nos.»
Com sempre, la sensació de meravella, allò que en anglès diuen el sense of wonder, que ens proporciona l'exploració espacial és inesgotable.

Apa, fins aviat!

21 d’octubre 2011

La prova del cotó



(...)

Arriba l'hora de la política, i els que diuen que qualsevol aspiració és legítima mentre es defensi democràticament estan a punt de sotmetre's a la prova del cotó.

Toni Soler, Ara.cat, 21 d'octubre de 2011

10 d’octubre 2011

Aquí juguem en català

Després de crear una pàgina en català per als seus jocs, a Devir no s'aturen i, tal com ens anunciava en Quim Dorca al Facebook fa unes hores, a partir d'ara endeguen una campanya de cara al Nadal per fomentar els jocs de taula en català: «Aquí juguem en català». El cartell és magnífic: