06 de novembre 2010

Tornem-hi: Cinquè concurs Ciutat de Granollers!

S'acaba de convocar el Cinquè concurs Ciutat de Granollers de creació de jocs. Un anys més, ja el tenim aquí i després de l'extraordinari èxit de convocatòria de l'any passat, el nou concurs es preveu més interessant que mai.

Podeu consultar les bases del concurs al bloc de la Fira Jugar X Jugar. Les novetats més importants d'aquest any són, en primer lloc, que es convoca força abans, per tenir temps de llegir i provar en condicions el parell de centenars de jocs que s'espera que s'hi presentin. S'acceptaran només 200 jocs i la data límit per enviar-los és el 10 de gener de 2011. Finalment, els premis estan més repartits entre el guanyador i l'accèssit (750 euros per un i 300 per a l'altre).

O sigui que ja ho sabeu: comenceu a afinar aquell joc que teniu desat al calaix, que el 10 de gener és aquí mateix!

03 de novembre 2010

Un Brass català?

Un dels jocs de taula més ben valorats en els darrers anys és el Brass, magnífic joc de gestió de Martin Wallace ambientat en la Revolució Industrial a Lancashire. Per a vergonya meva, he de dir que encara no l'he jugat mai, malgrat tenir-lo a la prestatgeria des de ja fa un temps...

Ara el nostre company lúdic Jordi Ferrer ha fet una adaptació del joc a la Revolució Industrial catalana. El mapa ja no representa Lancashire, sinó Catalunya, i s'hi pot jugar amb les mateixes regles que el Brass original, només ambs petits canvis per a simular més fidelment el procés industrial a Catalunya (menys carbó, vies de transport més radials, amb una gran preponderànica de Barcelona, etc.). El treball d'en Jordi és excel·lent, i a la pàgina del joc a la BGG podeu descarregar el material necessari per a utilitzar aquesta variant: el mapa, les cartes i les regles. Tot plegat ho teniu a la secció "Files" de la pàgina del joc.

Del full de regles del Brass català volem reproduir aquí el breu comentari històric que justifica les adaptacions fetes a les regles bàsiques:
Els industrials del cotó catalans de seguida van pensar a importar el nou model industrial basat en la màquina de vapor descobert a Lancashire, però els inconvenients a què s’havien d’enfrontar eren nombrosos, començant per unes vies de transport inadequades i l’enorme dèficit de la font energètica principal, el carbó. En aquella època el transport peninsular preferent era el marítim per la mala qualitat de les vies terrestres, i després d’uns intents d’imitar el trànsit fluvial anglès fallits a causa del cabal escàs dels rius mediterranis, van planificar una xarxa de carreteres i més endavant de ferrocarril, que van quedar incompletes en tots dos casos per problemes de finançament i unes estructures d’estat poc modernes.
      El carbó autòcton era insuficient i poc calòric, i encara que la societat mantenia l’esperança en les prospeccions pirinenques, la desil·lusió va venir tan aviat el car ferrocarril va arribar per fi a tocar dels Pirineus, ja que sortia més a compte comprar el carbó a Astúries o Anglaterra. I el corol·lari d’una mineria pobra va ser una siderúrgia pobra. Paradoxalment, el ferrocarril que havia de servir de baixada –portar el carbó a la plana- va ser útil de pujada, per transportar el cotó a les colònies tèxtils que es van anar instal·lant al costat dels rius per aprofitar l’energia hidràulica i reduir la dependència del vapor, i de passada la conflictivitat obrera i els salaris. Les drassanes també van viure la revolució del vapor i un inici esplendorós, però van acabar esfondrant-se per la impossibilitat de competir internacionalment.

Prototip del Brass català, en fase de proves