06 desembre 2013

Premis DAU: Erwin Glonnegger

Dimecres passat es va presentar al públic, en roda de premsa, la nova edició del festival Dau Barcelona, del qual ja en vam parlar aquí fa ben poquet. Va ser la presentació oficial del festival, dirigida especialment als mitjans de comunicació, i es va comentar més o menys el que ja sabíem sobre els diversos aspectes del festival. Ara bé, sí que es va presentar una novetat, que és la que m'agradaria comentar aquí: es va anunciar qui rebrà el primer «Premi Dau Barcelona a tota una vida dedicada al desenvolupament de la cultura del joc».

Recordem que aquest any el festival concedeix tres premis: un, el que acabem d'esmentar, i els altres dos són el premi al millor autor de l'any i el premi al millor autor novell de l'any. Aquests dos premis s'anunciaran el proper divendres dia 13, però el premi a una vida dedicada a la cultura del joc es va anunciar en la roda de premsa d'ahir. La persona homenatjada és l'Erwin Glonnegger, editor de Ravensburger durant molts anys i estudiós dels jocs.


Val la pena comentar una mica qui és l'Erwin Glonnegger i per què se li ha concedit el premi, ja que és un personatge força desconegut entre els aficionats actuals als jocs de taula. Ras i curt, si el món dels jocs de taula actualment és el que és, en bona part és gràcies a l'Erwin Glonnegger. Si bé ha creat alguns jocs, no és aquest l'aspecte que en fa una figura imprescindible en la història dels jocs de taula contemporanis. No, l'Erwin Glonnegger ha estat fonamental com a editor de jocs i com a estudiós dels jocs. Vegem per què (en els paràgrafs següents em permeto incloure també alguns fragments d'un text escrit per l'Oriol Comas, amb el seu permís).

Nascut el 1925 a Aulendorf (Baden-Württemberg), va servir al Front Oriental durant la Segona Guerra Mundial. En acabar el conflicte, va entrar a treballar a Ravensburger, la coneguda editorial de jocs i joguines (segur que de petits o de grans heu fet algun puzzle d'aquesta casa!), on va desenvolupar la seva carrera professional fins la seva jubilació, el 1985. En aquesta empresa va dirigir la producció de diversos jocs, entre els quals destaquen MemoryMalefiz (de Werner Schöppner, més conegut aqui com Barricada), molts jocs dʼAlex Randolph i molts jocs de Max Kobbert, autor de la sèrie Labyrinth. Fou precisament en Glonnegger l'encarregat també de l'edició del primer Spiel des Jahres, Hase und Igel (La llebre i la tortuga, literalment «La llebre i l'eriçó») d'en David Parlett.

És precisament en la seva tasca com a editor on va canviar de manera definitiva la manera en què s'enfocava la producció de jocs contemporanis. Glonnegger va saber reconèixer que podria haver-hi una ràpida internacionalització del mercat dels jocs, i va entrar en contacte amb nombrosos autors, amb els quals va treballar per introduir noves idees en els jocs. Va ser la primera persona en la indústria del joc de taula que va saber veure que un joc és una obra de creació i que, per tant, el paper dels autors hi és fonamental i irreemplaçable. Fins llavors, lʼautor era una peça més en una producció de caire industrial.

El 1985 li fou atorgada la Bundesverdienstkreuz («Creu federal del mèrit», un dels més alts guardons alemanys) pel seu compromís amb el públic pel que fa a la divulgació dels jocs moderns.

D'esquerra a dreta: Rüttinger, Randolph i Glonnegger el 1988
Podem dir, en poques paraules, que l'Erwin Glonneger va ser la primera persona a considerar l'edició de jocs com un procés anàleg a l'edició literària. O si voleu, dit amb les paraules de l'Alex Randolph:
«El fet que el mercat dels jocs alemanys sigui avui tan completament diferent de tots els altres mercats es deu principalment a lʼèxit dels jocs de Ravensburger. I aquest èxit no hauria estat possible sense Glonnegger.»
A banda de la seva tasca d'editor, en Glonnegger també es va dedicar a estudiar els jocs i la seva història. En aquest camp va escriure diversos llibres, entre els quals destaca especialment Das Spiele-Buch («El llibre dels jocs»), publicat per primera vegada el 1988 i del qual ja se n'han fet diverses edicions. Amb un disseny exquisit de Johann Rüttinger (que li va fer guanyar el premi al llibre més bell dʼAlemanya), Das Spiele-Buch és un llibre de referència sobre els jocs de taula, des dels de lʼantiguitat fins als més recents i és la primera vegada en una publicació que els jocs són identificats amb el nom de lʼautor.


Per acabar, m'agradaria reproduir aquí un petit fragment d'un article aparegut al Financial Times el 17 de juliol de 2010. L'article duu per títol «Why we still love board games» («Per què encara ens agraden els jocs de taula») i el seu autor, l'economista Tim Harford, diu el següent sobre en Glonnegger:
«També podria ser per la influència d'un únic pioner, Erwin Glonneger. Nascut al sud d'Alemanya el 1925, Glonneger entrà a treballar a l'editor Ravensburger després de la guerra, on es convertí en el seu primer “editor” de jocs de taula, treballant amb autors durant els anys 50 i 60 per crear una sèrie d'elegants jocs avui considerats clàssics.»

02 desembre 2013

De falles i de zombis

Ja fa una temporada que han començat a sorgir projectes de jocs de taula en micromecenatge a la plataforma Verkami (1911 Amundsen vs Scott, La puta i la ramoneta, El joc de la consulta, Fanhunter. Las montañas de la locura i molts altres), la majoria amb èxit.


Fa pocs dies n'ha aparegut un altre: La fallera calavera, del denier Enric Aguilar. Es tracta d'un joc de cartes que, en les paraules de l'autor, «es basa en un personatge de ficció: una fallera zombi. A partir d'esta idea sorgixen tota una sèrie de personatges, objectes i situacions que parodien elements identificables del folklore, la cultura popular i la mitologia valenciana».


Encara no s'han publicat les regles del joc, però de la descripció a Verkami i de les cartes que s'hi poden veure, recorda una mica l'estil de joc del Munchkin. L'objectiu del joc és trobar cinc ingredients per a cuinar una paella que calmi la ira de la Fallera Calavera, i tot amanit amb diverses cartes especials que ajuden i emprenyen, cartes de batalla per tocar els pebrots als altres jugadors, etc.


Vull destacar molt especialment les il·lustracions, obra d'Esther Mendez, amb un aire lleugerament timburtonià que, combinades amb elements tan valencians com el Joan Monleon, en fan un conjunt irresistible.


Què espereu per afegir-vos al micromecenatge? El cert és que han començat forts, en quatre dies ja ha assolit la meitat de l'objectiu previst, però una mica més d'ajuda mai no és sobrera.

17 novembre 2013

Traduccions per acabar l'any

Ara que aviat s'acabarà l'any, i després d'enllestir la traducció del Senderos de Gloria, permeteu-nos que fem una mica d'autobombo i comentem breument les traduccions que hem anat fent per a Devir durant aquesta segona meitat d'any.

En primer lloc, ens agradaria destacar l'edició castellana de Sails of Glory (no, el nom no es podia canviar, coses de drets i imatge de producte), el joc de batalles navals amb miniatures que segueix el sistema del Wings of Glory i que, si no ens equivoquem, amb una mica de sort arribarà just per Nadal a les botigues. Sens dubte, dels jocs que comentarem aquí, aquest és el que ha tingut una traducció més complexa, especialment pels termes marítims i per intentar aconseguir la màxima coherència en les diverses regles que hi ha (bàsiques, estàndard, avançades i opcionals). Un joc de gran format amb una presència espectacular; una delícia a la vista i creiem que també a l'hora de jugar-lo.


Passant a una mida més petita, i ja disponibles a les botigues, tenim la traducció al castellà de dos petits jocs de cartes: El Señor de los Anillos. La batalla por la Tierra Media i ¡Gol!. El primer, ja disponible a les botigues, és un joc d'Andreas Zimmermann en què els jugadors han de lluitar contra les forces de Mordor i eliminar-les combinant adeqadament les cartes que els arriben. El segon, ¡Gol!, originalment en italià, és un altre joc de cartes prou senzill però que reprodueix de manera interessant un partit de futbol. Ràpid i directe, els seus autors són Francesco Nepitello i Marco Maggi, abans de fer-se famosos amb La Guerra del Anillo, ja que l'edició italiana original és de l'any 2000.


Però hi ha un joc del qual ens fa una il·lusió especial haver fet la traducció al català: Inkognito, joc de deducció de l'Alex Randolph (del 1988!), que ja havia estat publicat aquí fa molts anys per MB i que ara inclou versions per a 3 i per a 5 jugadors, obra d'en Leo Colovini. Una reedició ben cuidada i elegant d'un clàssic imprescindible.


I acabem amb jocs per als més petits, amb dues edicions procedents de l'editorial Drei Magier Spiele: L'escala embruixada i La colla dels porquets, tots dos amb traduccions al català i al castellà. El primer és una divertida carrera en què els jugadors es van convertint en fantasmes i al final ningú no sap qui és qui. La colla dels porquets és un clàssic de l'Alex Randolph, una altra esbojarrada carrera, ara de porquets, per als més menuts de la casa (a partir de 4 anys!).

 

I és clar, no hem d'oblidar tampoc les altres traduccions que ha publicat (o és a punt de publicar) Devir, com el Venetia d'en Nepitello, el Ricochet Robots (imprescindible!) o l'Un imperio en 8 minutos, tots traduïts per l'Oriol Garcia, o el Tuareg, traduït pel Fermin Uribetxebarria.

Bé, ja hem fet prou propaganda, ara a continuar treballant, que tot sembla indicar que l'any que ve es presentarà carregadet.

... y hasta aquí puedo leer.

11 novembre 2013

DAU Barcelona: aquest any més

S'acosta desembre i això vol dir que també s'acosta el festival DAU Barcelona, el gran festival de jocs de taula de Barcelona, en la seva segona edició, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona i sota la direcció de l'incansable Oriol Comas.


Igual que l'any passat, el festival tindrà lloc als espais de l'antiga fàbrica Fabra i Coats, a Sant Andreu, aquesta vegada els dies 14 i 15 de desembre. I quines novetats ens duu el festival, respecte a l'any passat? En primer lloc, més espai, molt més espai, gairebé el doble, amb tres naus: la principal per a les editorials, grans, petites i minúscules; una altra nau per a campionats i que servirà també d'off-dau, una sala oberta 24 hores perquè tothom qui vulgui hi pugui anar a jugar; finalment, una tercera nau amb espais específics per a wargames, per a jocs de rol i per a l'associació Ludo. I, a més, els espais oberts, on es faran, entre altres coses, camiponats de mölkky.

Una altra novetat d'aquesta segona edició és la destacada presència d'autors convidats. I es tracta de pesos pesants en el món de la creació de jocs: el txec Vlaada Chvátil (Through the Ages, Galaxy Trucker, Dungeon Lords), el neerlandès Friedemann Friese (Power Grid, Fauna, Famiglia), l'italià Leo Colovini (Cartagena, Carolus Magnus, Atlantis), el francès Bruno Cathala (Mr. Jack, Cyclades) i l'espanyol Fran Díaz (Polis, Fight for the Hegemony), entre altres. I no momés autors de jocs; el festival, fidel a la idea de remarcar l'aspecte creador, també tindrà la presència d'il·lustradors convidats, en aquest cas en Chechu Nieto (Dominant Species, Andean Abyss, Revolver, 21 Mutinies). Encara no sabem què ens oferiran tots aquests creaedors, a banda de la seva presència, però alguna xerrada, debat o taula rodona amb tots ells seria molt interessant, sens dubte.

Finalment, un altre plat fort del festival seran els premis DAU Barcelona. Es tracta de tres premis: un premi a la trajectòria lúdica, que es lliurarà a una persona la trajectòria de la qual hagi estat especialment rellevant per al món dels jocs, un premi al millor autor de l'any i un premi al millor autor novell de l'any. Cal destacar dues coses d'aquests dos darrers premis; en primer lloc que es lliuren a l'autor, no a un joc concret; en segon lloc, que els guanyadors els votaran els mateixos autors, és a dir, seran premis als autors seleccionats pels autors. Aquests premis es lliuraran el dia 13 al vespre, en algun espai significatiu de la ciutat i amb presència institucional.

Però això no és tot. Per primera vegada, el festival surt de Fabra i Coats per arribar a tota la ciutat, i aquest any anirà a les biblioteques. En consonància amb un dels objectius del festival, que és la progressiva valoració del joc de taula com a fenomen i producte cultural, se'ns ofereix un cicle de quatre xerrades a diverses biblioteques de Barcelona.



La primera xerrada, «El joc a la literatura», va ser el passat dimecres 6 de novembre a la biblioteca Miquel Llongueras de Les Corts, a càrrec de l'Oriol Comas. Si no hi vau anar, no us preocupeu, perquè la podeu sentir gràcies al magnífic podcast Reservoir Jocs, d'en Miquel Jornet.

Les properes xerrades seran les següents:
A més a més, cada xerrada ve acompanyada per una sessió de demostració de jocs, perquè no solament tinguem la teoria, sinó també la pràctica. Aquestes sessions seran sempre el dissabte següent a la xerrada, a la mateixa biblioteca i de deu del matí a dues de la tarda.

En fi, tal com veieu, el DAU Barcelona d'aquest any ve ben carregadet. El creixement respecte a l'any passat és espectacular, i fa tota la pinta que el DAU aviat serà una cita destacada i obligada en la densa agenda cultural barcelonina. 

09 novembre 2013

Cap a l'Índia en 12 cartes

Sens dubte, els jocs de cartes que en podríem dir «minimalistes» estan de moda en el món dels jocs de taula. Títols com R, RRLove Letter, Coup o Mascarade en són bona prova. I també el joc que m'agradaria comentar ara, Sail to India. I amb això de minimalista vull dir que utilitza una quantitat molt petita de cartes per donar una riquesa molt gran en termes de joc. Per cert, és interessant constatar que bona part d'aquests jocs siguin d'autors japonesos.

El joc que ens ocupa, Sail to India, de Hisashi Hayashi, ha estat publicat per la casa japonesa Okazu Brand el 2013 i té només 24 cartes i 52 cubets de fusta (13 en quatre colors diferents). Aquí ho teniu tot:


Si ho comparem amb un joc com R o Coup, són molts elements, d'acord, però és gairebé no-res comparat amb qualsevol joc habitual de tipus eurogame. I aquest és precisament el punt interessant de Sail to India, que és un joc que vol aconseguir la complexitat, la profunditat i la problemàtica en la gestió dels recursos propis que tenen els eurogames clàssics. Això el diferencia dels exemples anteriors; R, Love Letter, Coup i altres són minijocs de cartes amb una sensació típica de joc de cartes: faroneria, engany, intuïció, deducció, risc... Aquí en canvi la sensació és estar davant d'un clàssic joc de gestió de recursos: optimització de les jugades, càlcul de punts, valoració d'alternatives, etc. Encara no tinc clar si ho aconsegueix satisfactòriament o no, però que s'hi acosta, segur.

Però anem al gra. Com és el joc? Els jugadors es posen en el paper de comerciants i descobridors portuguesos del segle xᴠ i bàsicament es tracta d'anar descobrint ciutats en el camí fins a l'Índia i, alhora, mirar d'establir bases navals i comercials, adquirir productes a les ciutats de la ruta i vendre'ls a Lisboa per obtenir diners.

Una partida en curs [BGG, usuari lorna]

Sobre la taula es posa la carta que representa Lisboa i 12 cartes més al costat, que representen les ciutats costaneres en el camí cap a l'Índia. Les tres primeres es posen descobertes descobertes i la resta, cap per avall, encara per descobrir. A Lisboa es col·loquen també uns quants cubets de fusta per a cada jugador. Aquests cubets, de fet, són la clau del joc, perquè fan tots els papers de l'auca: en funció d'on estiguin i de com es moguin seran els nostres vaixells, les nostres mercaderies, els nostres edificis, el nostre constructor naval i el nostre indicador de punts i de diners. Sens dubte, aquest canvi constant d'ús i significat dels cubs és el punt genial del joc. Les ciutats (les cartes) tenen una zona marítima, on arribaran els nostres vaixells, dos productes locals (que podrem vendre a Lisboa si els obtenim) i dos edificis que podrem construir.

Durant el torn d'un jugador, aquest pot dur a terme dues accions: moure els seus vaixells al llarg de la ruta (i eventualment descobrir una nova ciutat i guanyar punts), construir un edifici en una ciutat, vendre productes a Lisboa, millorar els seus vaixells, adquirir algun avenç tecnològic o adquirir més cubets de fusta. Tenint en compte que els cubets de fusta serveixen per a tot, aquesta darrera acció és indispensable per poder fer tota la resta a mesura que avança la partida. Quan arribem a una ciutat, a més, si volem podem transformar qualsevol dels nostres vaixells que hi hagi en un o dos productes locals, que així tindrem disponibles per a vendre posteriorment i obtenir diners i punts. Ja he dit que els nostres cubets serveixen per a tot; això vol dir que quan obtenim punts o diners, els indiquem amb cubets sobre un petit marcador que tenim, però aquest marcador només arriba a 5, de manera que si aconseguim més punts o diners necessitarem un altre cubet per indicar-ho, però si no tenim cap cubet disponible no ho podrem fer i perdrem aquests punts o diners! És a dir, fins i tot la gestió del marcador de punts forma part del joc i s'imbrinca en les seves mecàniques, no és només un aspecte «administratiu» extern. A això cal afegir algunes bonificacions força potents que ofereixen els edificis i els avenços tecnològics, i ja tenim el paquet complet.

Una altra partida en curs [BGG, usuari moonblogger]
El cert és que em resulta difícil valorar aquest joc. El trobo alhora genial i limitat. Com a exercici sobre com reduir un joc complex de gestió de recursos a una expressió mínima és excel·lent; com a joc reeixit potser no tant (malgrat que li donaria una molt bona nota). Tot i que les accions disponibles per als jugadors són moltes (moure vaixells, vendre, construir, etc.), al final tots els jugadors acaben fent el mateix; no en el mateix ordre, evidentment, però després d'uns quants torns tots han fet exactament el mateix, llevat d'alguns detalls. El problema (si és que és realment un problema) és que l'embrancament de les decisions acaba de seguida. Posem un exemple: inicialment un jugador pot optar per llençar-se al descobriment de ciutats, sense preocupar-se gaire pel comerç o la construcció, mentre que un altre pot optar per centrar-se en el comerç i deixar el descobriment als altres. Això podria dur a camins cap a la victòria totalment diferents, però no és així. Com he dit, després d'uns quants torns els dos camins convergeixen, simplement perquè no es pot fer res més, i resulta que els jugadors al capdavall han acabat fent el mateix.

Potser Sail to India arriba al límit del que es pot fer amb tants pocs components. És possible que la seva gran virtut sigui alhora el seu defecte principal: el seu minimalisme limita inevitablement la riquesa d'opcions i els possibles camins per arribar a la victòria i això fa que el joc potser quedi massa encotillat (i en limita la rejugabilitat). No és sorprenent, doncs, que sovint els jugadors acabin empatats a punts, o amb una diferència mínima.

No m'agradaria, però, que després de llegir aquesta valoració us quedéssiu amb la impressió que el joc no m'ha agradat. Ben al contrari, m'agrada força i considero que és un joc molt bo, elegant, amb mecàniques novedoses, però diria que vol fer massa coses amb massa pocs elements. Si podeu, proveu-lo, segur que no us deixarà indiferents.

19 juliol 2013

Sorteig d'El desert prohibit: els guanyadors

Una vegada finalitzat el concurs per sortejar dos exemplars de l'edició en català d'El desert prohibit, hem determinat els dos guanyadors: a cada participant se li han assignat tants números com encerts en les preguntes més un (aquest més un simplement per participar) i més tres si també havia respost correctament el repicó (l'última pregunta).

En total, han estat 24 participants, amb un total de 103 números assignats. Així, hem llençat un dau de 103 cares (virtualment, és clar) dues vegades i...


Els guanyadors d'un exemplar d'El desert prohibit en català son:

Jordi Giró Quer, de Figueres (Alt Empordà)

Eneida Iturbe Laskurain, d'Antzuola (Debagoiena, País Basc)

Moltes felicitats als guanyadors, i sobretot, moltes gràcies a tots per participar! Ben aviat Devir es posarà en contacte amb els guanyadors per acordar el lliurament dels jocs.

El llançament dels daus ha estat així:

Rolling "1d103" 2 times

1: 48
2: 80

04 juliol 2013

Concurs: sorteig d'El desert prohibit

Voleu guanyar un exemplar d'El desert prohibit en català?
Doncs atenció, perquè comença el concurs!

Aprofitant la caloreta de l'estiu, Devir acaba de treure al mercat l'edició en català del magnífic joc col·laboratiu El desert prohibit. Pels que no el conegueu, és un joc en què els jugadors representen un grup d'exploradors perduts en el desert a la recerca d'una mítica ciutat enterrada sota la sorra. Sense cap mitjà per sortir del desert, vigilant la cantimplora per no morir de set i amb una tempesta de sorra que no descansa, els jugadors hauran d'aconseguir trobar les quatre parts d'una antiga màquina voladora mentre exploren la ciutat perduda i, d'aquesta manera, poder sortir del desert abans no sigui massa tard. Si els jugadors aconsegueixen muntar la màquina i sortir del desert amb vida, hauran guanyat la partida, però si algun jugador mor, si la sorra us colga definitivament o si la tempesta es torna massa forta, hauran perdut. Ja veieu que aquí, o guanyem tots junts o perdem tots junts, perquè és un joc col·laboratiu; cadascú té una habilitat especial i els jugadors s'han de posar d'acord per aprofitar al màxim les habilitats i la informació en possessió de cadascú.



Com que ens ho vam passar molt bé traduint aquest joc, hem decidit organitzar un petit concurs per sortejar dos exemplars (sí, dos) de l'edició en català d'El desert prohibit, oferts molt gentilment per Devir.

Com és el concurs?

El concurs està format per sis preguntes (unes fàcils, altres més rebuscades) que podreu respondre per tenir més opcions de guanyar, però si no en sabeu cap, no us hi amoïneu. Simplement per participar ja teniu una entrada en el sorteig, i per cada pregunta que respongueu correctament el vostre nom entrarà una vegada més en el concurs. És a dir, si no responeu cap pregunta correctament, el vostre nom entrarà 1 vegada en el sorteig; si responeu 4 preguntes correctament, el vostre nom entrarà 5 vegades en el sorteig; si responeu totes 6 preguntes correctament, i també "El repicó" (que val 3 punts), el vostre nom entrarà 10 vegades en el sorteig.

El concurs és obert fins al divendres 19 de juliol a les 11.59 del matí. Una vegada tancat el concurs, farem el sorteig i enviarem un correu electrònic als dos guanyadors per indicar com poden rebre el joc. Hi haurà dos guanyadors; si casualment el sorteig dóna els dos premis al mateix concursant, es repetirà el sorteig del segon exemplar.

Prou xerrameca, on he d'anar per concursar?

Calma, calma...


Respongueu les preguntes i féu clic al botó "Envia", a baix de tot.

Molta sort a tothom!