Sí, ja ho sabem

Sí, que teniu raó, que darrerament el bloc està molt poc actiu. Haurem de posar-hi remei aviat, però ja se sap, que si la feina, que si la mandra, que si ara podria explicar això però vés a saber què dic i com ho dic. Amb això de les entrades al bloc em passa una mica com amb els jocs de taula: moltes idees per fer jocs nous, però cap que arribi a materialitzar-se en una cosa amb cara i ulls. El cert és que no sé d'on treu el temps la gent que té blocs i els actualitza cada dia (a vegades fins i tot unes quantes vegades al dia).

Mmmm... darrerament he jugat força solitaris i he pensat força en què és el que fa que un solitari m'agradi o no. Això podria ser un bon motiu per a una entrada, no? (ho veieu? una idea atractiva, que ja veurem si s'arriba a convertir en un text ben parit).

Mentre espereu, però, us deixo amb les meves manies musicals. Aquesta vegada li toca a en Baldassare Galuppi, compositor venecià actualment massa poc conegut, però que va tenir molt èxit a Barcelona en les primeres temporades regulars d'òpera de la ciutat, al Teatre de la Santa Creu (l'actual Teatre Principal), cap als anys 70 i 80 del segle XVIII.




El millor del vídeo, però, és que té el valor afegit de sentir la Roberta Invernizzi i la Sara Mingardo, així, pim pam, una darrera l'altra. Què més es pot demanar?

Apa, el proper dia ja parlarem de jocs, segur!