09 d’abril 2007

El repte de Darwin

Benvolguts lectors, una vegada més dediquem un article a jocs de temàtica científica. Aquesta vegada li ha tocat a l'American Megafauna, un joc del qual en Jordi ja va fer una ressenya aquí mateix fa unes quantes setmanes.

Ja feia dies que havíem decidit fer una partida, però el moment era oportú, poc després d'una nova ofensiva dels creacionistes, que aquesta vegada havien tingut la barra d'enviar un llibre amb les seves pseudocientífiques teories als catedràtics i titulars de la UB. I és més, aquesta vegada no es tractava dels americans partidaris de l'anomenat "disseny intel·ligent" (creacionisme pur i dur amb un vernís d'aparença científica), sinó d'uns creacionistes encara més integristes que no només consideren els partidaris del DI excessivament materialistes (!), sinó que barregen sense cap mena de vergonya la teoria de l'evolució amb els atemptats de l'11 de setembre (!!). Total, que l'ambient era perfecte per fer una partida, diguem-ne reivindicativa.

Al començament el joc sembla senzill, però a mesura que els ecosistemes van arribant al límit de població que poden sostenir comença a aparèixer tota la sofisticació i subtilitat del joc, que a vegades obliga a quedar-se pensant una bona estona. Si voleu saber-ne el mecanisme amb més detall, consulteu la ressenya que en va fer en Jordi.

Des d'un punt de vista més "científic", és realment interessant el mecanisme d'evolució, en què, com ha de ser, les mutacions apareixen a l'atzar a través de les cartes. Ara bé, el fet que cada jugador aposti per determinades mutacions i imprimeixi una direcció evolutiva a priori té un clar regust lamarckià (per adaptar-me a aquest ecosistema necessito tal mutació i vaig a buscar-la)... però al qual no li farem fàstics, evidentment. També és especialment atractiu els canvis que es produeixen en els ecosistemes a causa de catàstrofes naturals i els cicles de Milànkovitx, juntament amb un control de la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera que provoca desplaçaments de les zones climàtiques. I per no parlar dels efectes potencialment desastrosos de la introducció de noves poblacions d'espècies foranes.


Em pregunto què estan esperant tots els museus d'història natural del món per oferir aquest joc a les seves botigues; ara bé, tenint en compte que el joc ja té 10 anys em sembla que haurem d'esperar asseguts...

En fi, que la cosa ens ha agradat prou com per repetir partida, aquesta vegada amb més calma i tranquil·litat a través del CyberBoard. I en un rampell d'indignació anti-creacionisme l'hem batejat com "El repte de Darwin".