02 d’abril 2007

Crònica d'un desastre anunciat

Fa unes setmanes vam fer una partida en què vam recuperar un vell joc de la casa Simulations Canada, Dieppe, publicat el 1977 (30 anys, ja!). El joc és una simulació de l'intent de desembarcament que van realitzar tropes aliades (bàsicament canadencs, amb alguns comandos britànics) a Dieppe el 19 d'agost de 1942; intent que va ser un fracàs absolut, però un fracàs previsible, ja que l'operació es va idear com una prova per a futures accions amfíbies i, el que és més greu, els recursos inicials que havien de destinar-se a aquesta operació es van anar reduint per necessitats en altres fronts, de manera que a l'hora de la veritat, el suport aeri i naval va quedar extraordinàriament reduït.

Però tornem a la nostra partida. Vam decidir provar l'escenari històric (les regles porten uns quants escenaris what-if força interessants). Jo portava els canadencs, mentre que el Marià comandava els alemanys. El començament del primer torn no va anar pas tan malament per als aliats: vaig aconseguir destruir les dues bateries costaneres a dreta i esquerra de la ciutat de Dieppe... 40 punts de victòria a la butxaca en els primers moments. Malauradament aquest va ser el primer i el darrer dels meus èxits. Cal dir que, històricament també és això el què va passar a la realitat: els comandos britànics destinats a destruir les bateries van aconseguir els seus objectius, únic èxit de l'operació.


La primera onada de desembarcament es va quedar encallada al cap de platja al voltant de Dieppe, incapaç de travessar les escasses (en aquell moment) defenses alemanyes. L'equip especial, l'objectiu del qual era destruir l'estació de radar a les afores de Dieppe, va quedar escombrat en les dues fases d'atac alemany. En aquest moment, després d'haver-nos equivocat en una de les regles, vam decidir modificar-les una mica: vam permetre que els comandos britànics romanguessin a terra després de destrruir les bateries costaneres (segons les regles, han de retirar-se inmediatament després de complir la seva missió). Tot i així, la seva contribució a un possible avenç va ser nul·la.

Durant els dos torns següents, ajudat per la segona onada de desembarcament, vaig intentar tossudament trencar les defenses alemanyes, però sense cap resultat, amb baixes descomunals i amb més tropes alemanyes de reforç que es col·locaven en posició a cada fase de moviment. Els objectius d'Arques-la-Bataille i de l'aeròdrom, uns pocs km cap a l'interior, quedaven ja massa lluny i estaven massa ben defensats. Només un atrevit comando va intentar assolir Arques i gairebé tingué un efímer èxit abans de ser destruit per les tropes alemanyes.


En aquestes circumstàncies vaig decidir retirar-me. No vaig ordenar l'arribada dels darrers reforços i vaig intentar reembarcar el màxim nombre de tropes possible. No tenia altra opció. En el cap de platja els pobres canadencs patien baixes a un ritme esfereïdor. Potser podria haver intentart un atac suïcida cap a Arques-la-Bataille, però a quin preu? Totes les unitats destruïdes, excepte potser una o dues? Finalment, quan vaig retirar tots els homes, els alemanys havien aconseguit 30 punts de victòria.

Potser vaig ser un comandant pèssim i les meves decisions tàctiques desastroses, però l'escenari històric ens va deixar la impressió que l'alemany té prou amb seure i tapar forats sense haver d'esforçar-s'hi massa (que, d'altra banda, és el que va passar a la realitat). Com el sistema de combat és "tot o res" (és a dir, les fitxes no tenen passos de combat ni forces diferents, simplement o sobreviuen o queden eliminades) les pèrdues aliades es fan ràpidament insuportables; l'artilleria mòbil alemanya pot destrossar els batallons de desembarcament amb una gran facilitat i les defenses al voltant del port de Dieppe fan que unes poques unitats alemanyes puguin aturar piles i piles d'atacants, cosa que fa pensar per què carai el comandament aliat va decidir atacar directament sobre Dieppe, en lloc de fer-ho a les platges laterals, que, al capdavall, era el pla inicial (en total, a l'assalt van perdre la vida 907 canadencs i 2.340 foren fets presoners).

La propera vegada haurem de provar un dels escenaris what-if que simulen els plans anteriors de desembarcament, finalment descartats en l'operació final, o fins i tot el free set-up on es té llibertat absoluta per decidir què, qui, on i quan desembarcaran les diverses unitats.

Avís als eurogamers: no desespereu, que aviat tornarem a parlar d'eurogames, que tants hexàgons no us provoquin malsons! ;-)