26 de febrer 2007

American Megafauna

Bon dia Món! Sóc lo Cavaller Turmeric, company d'aventures de lo Cavaller de la Sèquia i la Figuera. Per començar us parlaré d'una rondalla que va passar fa molt, molt de temps, però no a una galàxia llunyana sinó al nostre estimat - i encara viu - Planeta Terra.

Seguint amb els jocs relacionats amb la ciència avui us presento... l'American Megafauna. Ens situem al continent nord-americà fa un quart de bilions (americans) d'anys. Una catàstrofe, una altra, acaba d'arrassar la terra i, en aquest raconet de món, uns proto-mamífers i uns proto-saures lluiten per sobreviure. Aquest és un joc per a fins a quatre jugadors (cinc amb una recent ampliació apareguda) on cadascun dels jugadors condueix el destí d'un arquetipus diferent. La característica distintiva entre arquetipus és la dentició: tipus i nombre de dents, cosa que els farà ser més aviat mamífers o més aviat rèptils.

El joc bàsic, de la casa Sierra Madre Games, creat per l'entranyable Phil Eklund consta del reglament, un mapa d'Amèrica del Nord, 188 cartes, 120 fitxes d'ADN, 224 fitxes de població d'animals, 1 full de taules i 4 fulls de fisiologia pels diferents arquetipus. Cada jugador escull un dels quatre arquetipus: mmm (cinodont, cara de gos), mmrrr (dicinodont, dos ullals), rm (pseudosúquid cocodrílid) o rrrr (llangardaix rincosaure), on una m vol dir dentició tipus mamífer i una r tipus rèptil. A continuació es col·loca una fitxa de cada a un bioma que ocupa una part del territori. Inicialment els biomes no requereixen cap especialització, ja que els animals comencen sense cap característica desenvolupada. A més comencen molt petitons (mida 1 = 40 kg).

La seqüència de joc és senzilla. El joc es divideix en dues eres, la mesozoica i la cenozoica. Alhora l'era mesozoïca es divideix en el triàsic (6 torns), el juràssic (10 torns) i el cretaci (13 torns). Per la seva banda l'era cenozoica es divideix en el terciari (11 torns) i el quaternari (1 torn). Són doncs, 41 torns en total. A cada torn es revela una carta d'època corresponent. Aquesta carta pot ser un nou bioma que desplaçarà, o no, els biomes ja existents; o bé una carta d'ADN que va a subhasta; o bé una carta d'un nou genotip, que també se subhasta; o bé un immigrant, una espècie que ve de fora (Sud-Amèrica o Àsia) i que lluitarà per la supervivència amb les espècies autòctones; o bé una catàstrofe, que modificarà les condicions de vida (cicles de Milànkovitx, lluminositat del Sol, erosió a les muntanyes, hipòxia, deriva continental, temperatura, humitat, efecte hivernacle, etc.).

Els nous biomes que apareixen requereixen una especialització per poder-se'n alimentar. Per exemple caldrà desenvolupar habilitats per menjar dels arbres, o herba, o mastegar closques o insectes o simplement aletes per poder adaptar-se als biomes marins. Aquesta especialització ve donada amb les cartes d'ADN que se subhasten. Els jugadors aposten els seus gens per un ADN determinat que els donarà una especialització per aprofitar ara... o en el futur. Altres ADN són l'habilitat de ser nocturns, ales, especialització en les cames per córrer, o ADN sexual. Val a dir que cada espècie pot triar ser hervíbora (i alimentar-se dels biomes) o carnívora (i alimentar-se d'altres espècies). Més endavant poden ser granívores.

Un cop s'ha subhastat la carta del torn, els jugadors poden jugar cartes, nous genotips o nous ADN pels seus bitxets. També es poden treure cartes jugades anteriorment (hi ha una limitació en el nombre de cartes que es poden jugar). Tot seguit toca ajustar el nivell tròfic (decidir dieta, o hervíbors o carnívors) i la mida. Els animalons poden ser de mida 1 (40 kg) o fins a mida 6 (60 tones). A continuació toca l'expansió de la població: allà on hi ha una fitxa o més d'un animal se n'hi posa una altra. Amb el continent ple de bitxos toquen les migracions d'herbívors per cercar aliment; no n'hi ha per a tothom. Un cop hagin mogut els hervíbors aleshores toca el torn dels carnívors, que segueixen les seves preses. Després de tots els moviments toquen les purgues: només els més adaptats tindran l'aliment desitjat; la resta morirà. I així cada torn.

Us preguntareu, com es guanya? Doncs molt senzill: qui tingui més fitxes sobre el mapa sumant el final del mesozoic i el final del cenozoic guanya, així de fàcil. Com a regla opcional el joc pot acabar prematurament amb l'arribada d'un immigrant molt especial i conegut que acabarà per arrassar tots els altres animals: l'Homo sapiens, us sona? En definitiva, l'American Megafauna és un joc espectacular, molt amè i on es pot aprendre, a més, molt d'evolució, dinosaures, biologia i geologia. Molt recomanable.

Salut i República!

2 comentaris:

Ruminahui ha dit...

Per fi! l'amic Turmeric s'ha decidit a compartir amb tots plegats les seves aventures lúdiques.

Per cert, també estem esperant un relat de com el cavaller von Turmeric va conquerir Creta (o és que va fracassar estrepitosament?)

Zavodovski ha dit...

Benvolgut (i benvingut) Cavaller Turmeric,

ja frisso perquè ben aviat puguem competir pels mateixos aliments i fer-te entendre que no hi ha lloc per tots dos en aquesta biocenosi! Si la selecció natural no pot amb tu, prepara't, perquè els ullals dels meus al·losaures no et faran precisament pessigolles a la gola...

Visca en Phil Eklund i Sierra Madre Games! (sort que no tots els americans són uns miserables creacionistes i seguidors del "disseny intel·ligent"!)