21 de desembre 2010

Daus etruscos

Avui toca història de detectius, d'arqueòlegs i de desxifradors, tot en un. Fixeu-vos en aquest dau:


És un dau etrusc d'ivori, d'època hel·lenística, que els arqueòlegs coneixen amb el nom de dau de Tuscània. Vist així potser no sembla gran cosa. Espereu, que us el desplego, perquè es vegin millor les seves sis cares:


Ah caram... no és un dau amb les xifres indicades amb puntets com és habitual, ni amb cap sistema de numeració, sinó amb els números escrits de paraula. Vaja, com si en un dau nostre poséssim «u», «dos», «tres», «quatre», «cinc» i «sis», però evidentment en una altra llengua i un altre alfabet. Molt bé, i què? Doncs molt, i permeteu-me un parèntesi...

La gràcia d'aquest dau és que la llengua en què està escrit, la llengua etrusca, és una llengua pràcticament desconeguda actualment. Sí, l'etrusc, després de la seva substitució pel llatí, va desaparèixer totalment. Actualment tenim munts d'inscripcions en etrusc, que podem llegir sense cap problema (perquè l'alfabet etrusc és una derivació del grec i el coneixem perfectament), però no tenim ni punyetera idea de què s'hi diu. I encara pitjor: tots els intents de reconstruir la llengua han fracassat, perquè sembla força clar que l'etrusc és una llengua aïllada (igual que li passa al basc), una illa enmig d'un mar de llengües indoeuropees. Actualment es considera que l'etrusc forma família amb dues altres llengues mortes: el rètic (no el confongueu amb el retoromànic) i el lèmnic, però aquesta familia és ella mateixa una família aïllada, sense relació aparent amb cap altre grup lingüístic. Ara bé, tot plegat resta bastant boirós. El nostre coneixement de l'etrusc es limita avui a unes 300 paraules, algunes amb traducció dubtosa. Els romans ens van deixar moltes coses escrites sobre la cultura etrusca, però de la seva llengua sembla que no se'n van preocupar gaire, malgrat els diversos manlleus de l'etrusc que hi ha en llatí. Coneixem també diversos noms propis i algunes característiques gramaticals, però res prou potent que ens permeti entendre cap text etrusc una mica llarg. El treball de redescobrir l'etrusc segueix, però si no es troba alguna inscripció bilingüe extensa, poca cosa farem... Fi del parèntesi; tornem al dau...

Amb tot això ja veieu que el dau potser ens permet descobrir el nom dels sis primers números en etrusc. Aquí hem de fer la primera suposició: el que hi ha escrit al dau són els noms dels números. Això sembla confirmat perquè gràcies a una inscripció bilingüe en etrusc i fenici (les làmines de Pyrgi) ja sabíem que tres és ci en etrusc (el fenici també és una llengua morta, però la coneixem força bé perquè és una llengua semítica, molt propera a l'hebreu). Per tant, mirant el dau, suposem que els noms dels sis primers números en etrusc seran aquests (ara els poso ja transcrits al nostre alfabet):


Ara bé, a banda de ci, que ja sabem que és tres, quin és quin? Per continuar podem fer una segona suposició, que el dau és de la forma estàndard en què les cares oposades sumen 7. És una suposició raonable? La forma estàndard dels daus és molt antiga i hi ha molts exemples de daus etruscos i romans (amb puntets) que segueixen aquesta distribució, i també de daus d'altres cultures més allunyades amb el mateix patró. Però també hi ha exemples de daus amb altres patrons. De moment, acceptem aquesta segona suposició i seguim endavant, a veure on arribem. Així tindrem:

mach + zal = 7
thu + huth = 7
ci + sa = 7

De la tercera «equació» ja podem trobar el nom del quatre: sa. Què més? D'altres inscripcions sabem que mach no pot ser u, perquè sempre apareix amb formes gramaticals que sabem que són plurals. Així, thu i huth han de ser u i sis, mentre que mach i zal han de ser dos i cinc. Ara entren en joc altres inscripcions i proves més o menys fragmentàries per resoldre les altres «equacions», que ens durien massa lluny, amb qüestions més especialitzades de lingüística, però el resultat final seria:

thu = u
zal = dos
ci = tres
sa = quatre
mach = cinc
huth = sis

Apa, ja ho tenim! I tot gràcies a un dau... o potser no! Recordeu que això es basa en la suposició que el dau segueix el patró estàndard, i hi ha estudiosos que no hi estan d'acord: a banda de la no-universalitat del patró estàndard dels daus, altres indicis els duen a considerar que el quatre i el sis estan intercanviats, és a dir, que en realitat sa = sis i huth = quatre. Si això fos cert, el dau de Tuscània no seria amb el patró estàndard.

Però sigui com sigui, el dau ens ha permès confirmar els noms dels sis primers números en etrusc, excepte pels dubtes que romanen amb el sis i el quatre. Els resultats concorden amb tots els altres indicis que es tenen a partir del considerable corpus de textos etruscos. No està pas malament per un dauet de no-res, oi? Qui ho havia de dir, per a una troballa arqueològica tan petita com un dau...

3 comentaris:

Zavodovski ha dit...

Molt interessant!
Jugaven a rol, els etruscs?
Tenien d10 i d20, per exemple?

Martí Cabré ha dit...

Molt interessant!

Ruminahui ha dit...

Ara només cal convèncer GMT perquè inclogui aquests daus en la propera reedició del Sword of Rome!