Aquesta recuperació no és un fet aïllat. Des de fa ja uns anys s'està produint una recuperació de moltíssims compositors d'aquesta fascinant època que és la transició entre el barroc i el classicisme, una època d'experimentació musical, de camins musicals sense sortida i de moviment continu. I les sorpreses més agradables d'aquestes recuperacions sovint es troben en les òperes, massa temps oblidades sota el pes de l'òpera del XIX. Amb interpretacions refrescants i seductores, Pergolesi, Hasse, Galuppi, Jommelli, Porpora, Graun, Bach (el Johann Christian), Terradellas, Martin i Soler, Salieri i tants d'altres, surten de l'oblit operístic.
Pel que fa a en Domènec Terradellas, aquest barceloní nascut el 1713, poc abans de formalitzar-se el setge borbònic de la ciutat, s'establí a Nàpols i ràpidament es convertí en un dels millors representants de l'escola musical napolitana. Terradellas és un altre d'aquests músics que moriren massa joves, com Pergolesi o Mozart i, per no estar-se'n de res, envoltat d'una mena de llegenda negra, segons la qual el seu cadàver fou recuperat del Tíber després que Niccolò Jommelli el fes matar. Aquesta història d'envejes musicals està avui tan desacreditada com la de Salieri i Mozart, però el cert és que no és clar com morí en Terradellas, tot un personatge en aquella Nàpols barroca. Musicalment, tot just fa uns pocs anys que ha sortit dels llibres d'història de la música per retornar on sempre hauria de ser: dalt dels escenaris. Es va començar tímidament recuperant fragments de les seves òperes i diverses peces menors, amb un parell de CD gravats. El procés va agafar embranzida el 2008, amb la interpretació i gravació de l'Artaserse (1744) per la Reial Companyia d'Òpera de Cambra i Juan Bautista Otero. Ara Otero torna a la càrrega amb el Sesostri, i seguirà properament amb Merope.
Sesostri fou estrenada el 1751 al Teatro delle Dame de Roma i, a Barcelona, l'agost de 1754 al Teatre de la Santa Creu. Fou la darrera òpera de Terradellas, amb llibret d’Apostolo Zeno i Pietro Pariati. Transcric aquí algunes notes del programa de mà:
La música de Terradellas, d’una intel·ligència teatral i d’una claredat abassegadora, il·lustra excepcionalment aquest nou corrent d’idees. Potser més sensible en la seva construcció a aquests elements nous que en òperes anteriors com Astarto (recentment localitzada), Merope o Artaserse, a Sesostri, se’ns mostra una major precisió en la dramatúrgia musical. Terradellas aconsegueix transformar l’encotillat estructuralisme formal de l’òpera seria tot duent-lo a les seves darreres conseqüències dramàtiques gràcies a una espontaneïtat melòdica, a un concepte d’orquestra/personatge que emana adrenalina des dels primers compassos. [...] Després d’un cataclisme sonor com el de Terradellas, la subtilesa melòdica de l’antiga escola veneciana o romana queda eclipsada. [...] I és aquesta força, aquesta solidesa orquestral sense concessions, aquesta contenció vigorosa de la melodia de Terradellas la que precisament crida l’atenció al si d’una escola napolitana que es caracteritzava sobretot pel geni orquestral, però també per un excés de notes. A la singularitat de Merope –amb un llibret extraordinari– o la rotunditat amb què es manifesta la personalitat del compositor barceloní a Artaserse es contraposa la sofisticació de Sesostri.En el concert d'anit vam poder gaudir del Sesostri 260 anys després, amb el repartiment següent: les sopranos Sunhae Im (Sesostri), Alexandrina Pendatchanska (Nitocri), Ditte Andersen (Artenice), Raffaella Milanesi (Orgonte) i els tenors Tom Randle (Fanete) i Kenneth Tarver (Amasi). L'orquestra ha començat un pèl insegura i desajustada, però aviat s'han posat a to. El mateix ha passat amb els cantants, entre els quals, el descobriment personal ha estat la danesa Ditte Andersen, amb una veu magnífica i ideal per a les seves àries; la Milanesi també m'ha agradat molt. Llàstima que eliminessin els da capo de moltes àries, però. Encara no tenim cap gravació del Sesostri (en sortirà una a la primavera, que s'ha estat gravant a l'Auditori els dies anteriors al concert, amb el mateix repartiment), però sí que us podem oferir un tastet del seu Artaserse: l'ària «Allor che irato freme», interpretada per la Mariví Blasco:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada