Fruit d'una acurada investigació, el llibre, a més de donar-nos una visió detallada dels regiments anglesos que van lluitar a Catalunya durant la Guerra de Successió i de les seves accions militars, aprofita per desmuntar alguns mites ben arrelats en la imatgeria catalana sobre la guerra. En primer lloc matisa profundament la tan famosa «traïció anglesa», perquè si bé és cert que al 1710 el Regne Unit retirà les seves tropes de Catalunya, l'esforç de guerra austriacista a la Península i, concretament, el paper protagonista que tingué Catalunya com a base d'operacions i Barcelona com a cort de Carles III, hagués estat impossible sense la profunda implicació del govern anglès, que invertí una quantitat ingent de diners i de recursos materials en mantenir actiu aquest front i en defensar Catalunya de les embestides borbòniques. La mal anomenada «traïció anglesa», així, s'ha de considerar des d'una òptica molt més global i tenint en compte els complexos averanys de la política internacional i, especialment, de la política interna anglesa.
En segon lloc, el llibre tira per terra l'afirmació que, després de la batalla d'Almansa (1707), Anglaterra perdé qualsevol mena d'interès en el teatre de guerra peninsular. Res més lluny de la realitat: gairebé immediatament després de la derrota, Anglaterra decideix reconstruir, pràcticament des de zero, el seu exèrcit a la península Ibèrica. I no només això, sinó que amb el nou exèrcit aconsegueix triomfs molt importants i arriba a entrar a Madrid per a coronar Carles com a rei d'Espanya.
Durant la presentació: en Francesc Xavier Hernàndez, en Xavi Rubio i la Sílvia, l'editora.
En fi, com és habitual amb els treballs de la gent del DIDPATRI, una mica d'aire fresc en la historiografia militar catalana, que desmunta mites i tracta els problemes des d'una òptica historiogràficament moderna. Felicitats als autors, que sabem que aviat ens duran més obres fascinants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada