El nom més bell

Mentre jo era de vacances, aquest juliol, va aparèixer una de les novetats musicals que feia més temps que estava esperant: una gravació de la primera òpera que es va representar a Barcelona, Il più bel nome, de l'Antonio Caldara.

Com a aficionats als wargames que som, aquesta òpera té una significació especial, ja que en Caldara la va compondre per a les noces de l'Arxiduc Carles i Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel, l'agost de 1708 a la llotja de mar de Barcelona, enmig dels merders de la Guerra de Successió. Només feia tres anys que Carles havia instal·lat la cort a Barcelona, com a Carles III, i com a gran aficionat a la música que era no va dubtar a dur a la ciutat tot el que calia per a envoltar-se de músics de qualitat a la moda italiana, aquí encara poc generalitzada en aquells anys. Així, a més d'en Caldara, van arribar a Barcelona el llibretista Pietro Pariati i el director musical Giuseppe Porsile. Tots plegats, anys després, van acompanyar en Carles, llavors ja com a emperador Carles VI, a la cort de Viena.

Certament, l'establiment de la cort austriacista a Barcelona va dur nous aires a la vida musical barcelonina. Així, els anys 1708, 1709 i 1710 es van representar regularment òperes a la ciutat (tot i que no eren representacions obertes al públic, amb entrada, com serien després, sinó representacions cortesanes). A banda d'Il più bel nome en Caldara va estrenar a Barcelona Zenobia in Palmira, Imeneo i Scipion nelle Spagne, en Porsile va estrenar Alceste i Emilio Rincón de Astorga va estrenar Dafni. Amb les dificultats creixents a causa de la guerra les representacions operístiques van acabar el 1710. Posteriorment, no seria fins al 1750 que l'òpera tornaria a Barcelona, llavors ja amb un teatre públic.

Il più bel nome havia quedat completament oblidada fins que amb motiu dels seus 300 anys es va tornar a interpretar, precisament a la llotja de mar. Se n'han fet alguns altres concerts però fins avui encara no hi havia cap gravació. Finalment en tenim una, i val a dir que molt bona. El conjunt El Concierto Español i el Cor d'Antiga de l'Escola Superior de Música de Catalunya, dirigits per Emilio Moreno, fan un treball magnífic, amb uns solistes entre els quals destaca la soprano María Espada.

En voleu un tastet? Aquí el teniu: