Assam, marxant de catifes

Fa un parell de mesos vaig veure una ressenya, a la revista Jeux sur un plateau, d'un joc nou del Dominique Erhard, famós autor del Condottiere. Es tracta del Marrakech, un joc abstracte per a 2-4 jugadors, amb un pèl d'atzar, regles simples i components atractius. Encuriosit, el vaig demanar al Jordi i l'Alfred, de la botiga Jugar X Jugar i en un parell de setmanes el tenia a casa.

De què va

El primer que sorprèn del joc és els seus components: a part del tauler, relativament simple, hi trobem un ninotet de fusta (l'Assam) i un dau, tots dos ben grossos, un munt de monedes de fusta i quatre grups de 15 catifes petites de roba, de mida igual a dues caselles del tauler; cada grup de catifes d'un color diferent i decorada amb motius geomètrics diferents. L'objectiu del joc és aconseguir cobrir el major nombre possible de zones del tauler amb les catifes pròpies i cobrar diners dels altres jugadors si les trepitgen.

Una partida comença amb el tauler buit i l'Assam a la casella central. Al seu torn un jugador, que comença amb un cert nombre de monedes, ha de fer:

1. Orientar l'Assam en una de les quatre direccions possibles.


2. Llençar el dau, que indicarà quantes caselles es mou l'Assam en la direcció escollida abans. El dau té els valors (perdó, babutxes) 1, 2, 2, 3, 3 i 4.


3. Moure l'Assam les caselles corresponents. En funció de la casella final, poden passar dues coses:
• si la casella final està buida o ocupada per una catifa pròpia, no passa res;
• si la casella final està ocupada per una catifa contrària, el jugador haurà de pagar al propietari de la catifa tantes monedes com caselles adjacents cobreixin les catifes del contrari (per adjacents s'entén catifes connectades per les vores, no pels vèrtexs).


4. Col·locar una catifa pròpia cobrint una de les quatre caselles adjacents a l'Assam, amb l'única condició que una catifa no pot cobrir totalment una altra catifa, però sí dues meitats de catifes diferents.

D'aquesta manera el tauler es va cobrint amb catifes dels diferents jugadors, que intenten orientar l'Assam de forma que no caigui en caselles ocupades per catifes contràries i van col·locant les seves catifes cobrint el màxim espai possible i tapant les dels altres jugadors. Al final cada jugador suma totes les monedes que ha aconseguit i el nombre de caselles cobertes per les seves catifes; això dóna la puntuació total i, evidentment, qui hagi obtingut més punts guanya la partida.

Impressions

El joc és ràpid, fresc, força entretingut. Amb dues persones funciona bé però no és la combinació ideal, ja que, en aquest cas, al començament resulta una mica lent i amb poca interacció. A tres i a quatre jugadors funciona molt bé.

Als amants dels jocs abstractes potser els molestarà el factor d'atzar que aporta el dau, però és precisament una de les gràcies del joc: com que arriba un moment que és molt possible caure en catifes contràries, cal orientar l'Assam i arriscar en conseqüència, minimitzant les possibilitats d'haver de pagar diners a un altre jugador o bé, si és impossible, valorar a qui pagar i quant pagar. Sovint cal valorar si val la pena anar a caure sobre una catifa contrària per després posar-ne una de pròpia o bé és millor evitar la zona de catifes del contrari per no pagar però, alhora, permetre que aquell contrari segueixi tenint una zona extensa de catifes pròpies. També és important pensar en quina situació rebrà l'Assam el proper jugador, no fos cas que li facilitéssim massa les coses.

Tot plegat fa que darrera unes regles molt senzilles, amb un mecanisme simple, clar i transparent, es trobi un joc abstracte que dóna molt de si, especialment jugat a 3 o a 4. En la meva opinió, un molt bon joc. I tot i que no m'agrada apel·lar a l'autoritat, cal dir que tant en François Haffner com en Bruno Faidutti l'han inclòs a les seves respectives ludoteques ideals; per alguna cosa serà, no?