La lliga de les sis ciutats

Avui farem un petit viatge en l'espai i en el temps: marxem cap a Lusàcia, aquesta regió a cavall de les actuals fronteres d'Alemanya, Polònia i Txèquia, i als primers anys del segle XV, durant les Guerres Hussites. En aquella època ja feia més de cinquanta anys que sis ciutats de la Lusàcia superior, Bautzen, Görlitz, Zittau, Kamenz, Löbau i Lauban formaren una aliança de protecció mútua, per ajudar-se contra els atacs de cavallers errants i altres perills. Era la «Lliga de les Sis Ciutats», o Sechsstädtebund en alemany, o Związek Sześciu Miast en polonès. Per cert, sabíeu que una part de la població de Lusàcia parla el sòrab, una llengua eslava amb només 50.000 parlants?

I per què tota aquesta explicació històrica? Doncs perquè aquesta és l'ambientació d'un dels jocs que em vaig portar d'Essen, el Sechsstädtebund (o League of Six en la seva versió anglesa), un dels jocs d'aquest any d'una de les sensacions dels darrers dos anys a Essen: els txecs de Czech Games Edition i de CzechBoardGames. El Sechsstädtebund és un eurogame clàssic, de forma que tota la història de la Lliga de les Sis Ciutats només serveix d'ambientació, no hi busqueu pas cap mena de simulació històrica.

De què va

En poques paraules, en el joc cada jugador ha de recollir els impostos d'una de les sis ciutats de la Lliga i aconseguir omplir els magatzems reials i/o municipals i obtenir el màxim nombre de punts, sense oblidar obtenir prou influència entre les forces vives de la regió (cavallers, clergues i burgesos).

Cada torn s'inicia determinant quina ciutat o ciutats queden fora de la recaptació a causa de les guerres hussites (un mecanisme per reduir el nombre de ciutats al nombre de jugadors). Després es treuen a l'atzar els indicadors que marquen quants recursos es podran recollir a cada ciutat d'entre tots els possibles (quatre productes diferents, soldats, cavalls o influència sobre les forces vives); això determinarà quines ciutats són les més valuoses en aquell torn. A continuació ve potser la part més divertida: els jugadors lluiten, a mode de subhasta, per quedar-se amb la recaptació de la ciutat que més els interessi. I quina és la moneda de canvi en aquesta subhasta? Els soldats, que, a més serveixen per desplaçar-se d'una ciutat a una altra. Al final, cada jugador recaptarà en una i només una de les ciutats.

Partida en curs, amb els impostos recaptats i als carros, a punt per dur-los als magatzems
El moment de la recaptació sempre resulta subtil. Els indicadors inicials determinen quants productes, però no quins, i aquest quins és delicat. Què interessa més? Recollir productes per omplir prestatges als magatzems i guanyar punts? Recollir cavalls per ser el primer en arribar als magatzems, encara que tinguis pocs productes? Recollir soldats per ser fort en la propera subhasta? Recollir influència sobre les forces vives, sabent que al final també donen punts en funció de qui té majoria d'influències?

A continuació cal portar els productes als magatzems. Aquí, cada jugador, per ordre d'arribada (és a dir, de cavalls) determina un prestatge per omplir, encara que ell mateix no tingui productes per omplir-lo; en aquest darrer cas són els altres jugadors qui l'acabaran omplint (potser). I quin és l'interès de deixar que siguin els altres qui omplin els prestatges, sabent que cada espai que s'omple dóna punts a qui ho fa? Doncs el fet que completar un prestatge atorga força punts addicionals o una influència considerable (segons si el magatzem és reial o municipal) a qui l'ha seleccionat, hagi col·locat productes o no. En aquest punt, ser l'últim en arribar als magatzems (tenir pocs cavalls) pot resultar molt perjudicial, ja que pot ser que el jugador no aconsegueixi completar cap prestatge i gasti els seus recursos completant prestatges que han escollit altres.

Això ho repetim sis vegades i s'ha acabat la partida! Els punts finals són la suma dels punts aconseguits en els magatzems i dels punts que s'obtenen per majoria d'influència en cada una de les forces vives: cavallers, clergues i burgesos.

Impressions

Totes les partides que he jugat fins ara m'han deixat un molt bon sabor de boca. Alguns consideren que el joc pot limitar-se a un exercici purament matemàtic. Bé, sí, però fer-ho és convertir el joc en una mena de malson, ja que les variables a tenir en compte són excessives i, a més, la subhasta aporta una impredictibilitat inevitable. Personalment (i en això gairebé estic reproduint les paraules del mateix autor, en Vlada Suchy) crec que és molt millor fer-se una idea global de quins són els productes més valuosos en aquell torn, quina és la situació personal i si convé obtenir punts peti qui peti (llavors caldrà recollir productes i cavalls per ser el primer) o bé convé anar a per influències o soldats, però sense analitzar en detall totes les possibilitats. Es tracta una mica d'anar adaptant les accions pròpies sobre la marxa, en funció de com va canviant la situació i amb un ràpid cop d'ull general (vaja, un joc tàctic, més que estratègic, si ens volem posar grognards). Això pot convertir cada torn en una aposta personal un xic insegura, que pot sortir malament segons com vagin les coses; però aquest és un dels seus atractius, especialment durant la fase de subhasta. És cert que en alguns moments, l'excés de variables i d'opcions pot fer que el jugador «es deixi anar» una mica i comenci a recollir impostos i col·locar productes sense saber ben bé què està fent. També cal remarcar una certa sensació de repetició i de manca de progressió al llarg dels torns; vaja, que el joc no va evolucionant i cada torn és una repetició variada dels anteriors.

Un magatzem, amb els prestatges que cal omplir, la puntuació que dóna cada producte i la puntuació addicional si es completa el prestatge
En definitiva, el Sechsstädtebund és un joc que no aporta mecanismes nous, però que, els que utilitza, els sap combinar molt bé. És un engranatge ben greixat, però amb això no vull implicar que sigui fred o mecànic. No serà un joc groundbreaking, com diuen en anglès, però sí és un joc que m'agradaria jugar més vegades... i que intentaré convèncer a altres perquè el provin!