29 de maig 2010

Sí, ja ho sabem

Sí, que teniu raó, que darrerament el bloc està molt poc actiu. Haurem de posar-hi remei aviat, però ja se sap, que si la feina, que si la mandra, que si ara podria explicar això però vés a saber què dic i com ho dic. Amb això de les entrades al bloc em passa una mica com amb els jocs de taula: moltes idees per fer jocs nous, però cap que arribi a materialitzar-se en una cosa amb cara i ulls. El cert és que no sé d'on treu el temps la gent que té blocs i els actualitza cada dia (a vegades fins i tot unes quantes vegades al dia).

Mmmm... darrerament he jugat força solitaris i he pensat força en què és el que fa que un solitari m'agradi o no. Això podria ser un bon motiu per a una entrada, no? (ho veieu? una idea atractiva, que ja veurem si s'arriba a convertir en un text ben parit).

Mentre espereu, però, us deixo amb les meves manies musicals. Aquesta vegada li toca a en Baldassare Galuppi, compositor venecià actualment massa poc conegut, però que va tenir molt èxit a Barcelona en les primeres temporades regulars d'òpera de la ciutat, al Teatre de la Santa Creu (l'actual Teatre Principal), cap als anys 70 i 80 del segle XVIII.




El millor del vídeo, però, és que té el valor afegit de sentir la Roberta Invernizzi i la Sara Mingardo, així, pim pam, una darrera l'altra. Què més es pot demanar?

Apa, el proper dia ja parlarem de jocs, segur!

03 de maig 2010

Quart concurs «Ciutat de Granollers»: ja tenim guanyador!

Aquest cap de setmana passat es va reunir el jurat del Quart concurs «Ciutat de Granollers» de creació de jocs per decidir qui s'enduria el premi d'entre els 13 finalistes que van arribar a la fase final. Aquest any el jurat estava format per Salvador Alsius, Miquel Barceló, Jordi Deulofeu, Jorge Gómez Arrausi, Mónica López, Beatrice Parisi, Madrona Ramia i Teresa Serván.


Aquests 8 apassionats dels jocs han decidit concedir el premi a (em permeto copiar la descripició de cada joc del bloc de la fira Jugar x Jugar, amb algun comentari meu):

Bzzz!, de Juan Carlos Pérez (Terrassa). Joc familiar, simple i amb diferents estratègies, ambientat en un rusc ple d’abelles que fabriquen mel. Elles saben que l’important és anar a les millors flors a buscar pol·len, i arribar abans que les altres abelles. Una mica de majories, una mica de bluff, una mica de joc dels xinos, tot ben amanit i combinat.


Però, a més, també han concedit un accèssit a:

Curia, de Toni Giménez (Barcelona). Barreja de joc de majories, de cartes amb poders que es poden activar a l'estil Magic i de subhasta amb dret a veto (vetos que circulen permanentment, però donen punts si no els uses). Un joc on et cal pidolar favors als senadors romans. Hi has d’anar preparat, perquè no sempre són prou honestos.


Els altres 12 finalistes, tots ells magnífics jocs, han estat:

Amanites, d'Alain Ollier (La Roche Noire, França). Un joc familiar, ràpid, ambientat en un bosc on hi ha els millors rovellons i més boletaires del que hi caben. De mica en mica saps què hi podràs acabar trobant i no sempre seran bolets!

Bora Bora, de Ludovic Gimet (Saint Just d’Avray, França). Una fascinant barreja de joc de majories i joc de connexió, amb un mecanisme inusual i efectiu: rescabalar l’adversari per les fitxes que li treus quan ocupes territoris.

Dorix, de Loïc Lamy (Aurignac, França). Petit joc abstracte que es juga en un tauler 4x4, on s’aixequen torres de fitxes per fer-les caure sobre les caselles que t’han de fer guanyar. Amb un petit però: no totes les fitxes de la columna són del color que tu vols.

Jukers!, de Brett Gilbert (Cambridge, Gran Bretanya). Joc de cartes en què no saps fins al final si els jòquers t’ajudaran a guanyar o et faran perdre la partida. A més, en cada basa tots els jugadors poden intentar decidir qui la guanya.

Mitos, de Jordi Rossich (Caldes de Malavella, La Selva). Joc abstracte en què les fitxes són dos llargs cordills i les caselles uns claus per només es pot passar una sola vegada. A mida que fas nusos el tauler es va fent petit. Perd qui no pot fer un nus.

Náufragos d'Alberto Corral (Torremolinos, Espanya). Joc cooperatiu on també convé ser una mica egoista. Uns nàufrags arriben a una illa (deserta?) i per sobreviure s’han de preocupar de fer foc, tenir fusta, trobar què menjar, endinsar-se a la selva... Però compte! Si els nàufrags sobreviuen, guanyarà qui hagi escrit el millor diari d'aventures!

Quatre micos, de Toni Serradesanferm (Granollers). La NASA busca un mico realment intel·ligent per enviar-lo a Mart. No cal dir que els jugadors són els micos aspirants a la feina. Han de demostrar que saben trobar determinades combinacions de botons. I fer-ho ràpid.

Rapidos, d'Alain Orban (Nandrin, Bèlgica). Un joc de rapidesa visual. Cal relacionar unes indicacions escrites en un codi no fàcilment identificable per trobar quin tap correspon a quina botella de vi. Frenètic.

San Toribio, de Pere Jaume Cano (La Nucia, Marina Baixa). En una petita illa caribenya, un moviment revolucionari ha pres el poder. Però la nova oposició pensa que no són tan revolucionaris com diuen. I intentaran boicotejar totes les reformes que plantegin.

Star Conquest, de José Carlos de Diego (Saragossa, Espanya). Joc de política, economia i de bastonades entre naus de faccions adversàries al sistema Alfa Centauri. Els teus cònsuls han d’aconseguir anar més ràpids que els altres a explorar els planetes i trobar minerals.

Wall Street, de Nicolas Lieber (Luxemburg). Joc pur de subhastes. Sembla fàcil, fins que veus que unes cartes especials ho poden canviar tot. A més, en una subhasta sempre costa controlar l’emoció de poder-se quedar el que vols, encara que sigui massa car.


Recordem que aquesta edició del concurs ha estat la més multitudinària fins ara: es van rebre 185 jocs (!), dels quals 60 van passar a la segona ronda i, d'aquests, els 13 millors van ser proposats al jurat del concurs perquè n'escollissin el que, al seu parer, és el millor. També ha estat l'edició més internacional, amb 32 de Catalunya, 59 d'Espanya, 61 de França, 10 d'Estats Units, 6 de Bèlgica, 4 de Suïssa i la resta de diversos països, des de Romania fins a la Xina. Ja veieu que aquesta quarta edició ha estat l'explosió definitiva del concurs. Que segueixi així per molts anys!

Com és habitual, els premis del concurs es lliuraran durant el cap de setmana de la Fira de l'Ascensió. En concret, el dissabte 15 de maig, a les 20 h.

15 d’abril 2010

Molt bé, i ara què?



Acabo de sortir de fer classe, sóc davant de la torre Agbar esperant el 92, escric aquestes ratlles al mòbil i pam! apareix al bloc! Amb foto i tot...

Aquesta tarda el  Fran m'ha fet picar la curiositat amb això de bloggejar desde el mòbil i esclar, no me n'he pogut estar.

Molt bé, i ara què? Mmmmm... doncs ja veurem...

08 d’abril 2010

Allaus marcianes

Sí, allaus marcianes, literalment, és el que podeu veure en aquesta imatge:

[cliqueu-hi per fer-la més gran... us ho recomano!]

Es tracta d'una de les darreres imatges enviades per la càmera HiRISE, de la ja entranyable Mars Reconnaissance Orbiter, que des de novembre de 2006 està donant voltes a Mart. La quantitat d'informació que ens està proporcionant aquesta sonda és immensa, però pel que fa a espectacularitat, res millor que les imatges de la seva càmera d'alta resolució. I una de les més impressionants, per a mi, és la que us acabem d'ensenyar. Es tracta d'una allau marciana enxampada in fraganti per la càmera. No és la primera fotografia d'allaus a Mart, però sí que és una de les més maques i clares.

La primavera ha arribat a l'hemisferi nord de Mart, i amb ella, el desglaç. A l'esquerra de la imatge, la part més blanca, teniu la superfície de Mart recoberta pel gel hivernal (però no és gel d'aigua, sinó gel de diòxid de carboni). La part vermellosa del centre és la paret d'un penya-segat d'uns 700 metres d'altura (aquesta altura és fàcilment calculable amb els instruments de la sonda). A la dreta, el sòl més grisós és una plana basàltica força polsegosa. I allà, al bell mig de tot això, hem enxampat la pols aixecada per una allau, segurament pocs segons després de produir-se. Podeu veure l'ombra de la pols, que ens permet, sabent la posició del Sol, determinar que la pols ha arribat a una altura d'uns 50 metres.

I com s'ha produit aquesta allau? És la neu de diòxid de carboni que ha caigut? No, quan la temperatura puja, a causa de la baixíssima pressió atmosfèrica de Mart, el gel de CO2 se sublima, és a dir, passa directament de sòlid a gas i s'evapora. Durant l'hivern el diòxid de carboni es congela entre les roques, la pols i el sòl i quan s'evapora durant el desglaç, tota la roca i pols que havien quedat unides, enganxades, pel gel, s'alliberen i si, com és el cas, es troben a la paret d'un penya-segat, cauen al sòl.

No és acollonant?

26 de març 2010

Encantats d'haver-te conegut

Avui fa una setmana que ens va deixar en Jaume Carbonell. Per als qui el vam conèixer serà molt difícil tirar endavant sense la conversa i l'erudició inesgotables d'aquest pintor barceloní. Ara la feina és nostra per intentar recordar tot allò que ens va ensenyar, sobre l'art en general, la història de Catalunya i d'Itàlia, la mitologia grega... Ens queden les seves pintures i dibuixos, els murals, els gravats i els ex-libris. A Vexillum, a més, ens sentim molt afortunats perquè en Jaume va il·lustrar la nostra peculiar aventura lúdico-patumaire, sense oblidar que ell és l'autor de l'única imatge coneguda de Lo Cavaller de la Sèquia e la Figuera.



Moltes gràcies Jaume, per tot plegat, i bon viatge!
Ens veiem aviat a Costuix, davant del Monteixo.

23 de març 2010

Wargames i Llatinoamèrica (4): la revolució texana

En aquest quart lliurament de la sèrie entrem en un conflicte que afecta els Estats Units. Això, com podeu suposar, fa que el nombre de jocs que hi té dedicats siguin força més gran que en els casos que hem pogut veure fins ara. Es tracta de la revolució texana.

El conflicte
Durant la dècada de 1820 i 1830, augmentà considerablement el descontetament dels colons d'origen mexicà i estatunidenc establerts a Texas amb el govern mexicà, especialment després que el president Santa Anna abolís la constitució de 1824 i n'aprovés una de clarament antifederalista el 1835.

Durant 1835 els colons texans iniciaren diverses revoltes i Santa Anna envià tropes cap al nord. Després de diversos estira-i-arronsa, el conflicte esclatà obertament el 2 d'octubre de 1835, amb la petita però significativa batalla de González. Cap al desembre, després del setge de San Antonio de Béjar, pràcticament no quedava ja cap força militar mexicana a Texas i es formà el primer govern provisional de la nova República de Texas.

 La rendició de Santa Anna, de William Huddle [Font: Wikipedia]

Però Santa Anna no estava disposat a cedir tan ràpidament i el febrer de 1836 creuà Río Grande amb un exèrcit al nord de Saltillo i arribà a San Antonio, mentre el general Urrea avançava per la costa. En aquestes operacions es produí el que es segurament l'episodi més famós del conflicte: la batalla d'El Álamo, la missió situada al costat de San Antonio. Després de diverses victòries mexicanes, el gruix de l'exèrcit texà es retirà cap al nord-est, encalçat per Santa Anna, delerós de posar fi a un conflicte que ja durava massa. Però contra el que es podia esperar, l'exèrcit mexicà fou sorprès i vençut rotundament a la batalla de San Jacinto, el 20 d'abril de 1836. Aquesta derrota, on fou capturat Santa Anna, segellà la independència de Texas, que deu anys després passaria a convertir-se en un nou estats dels Estats Units.

Les simulacions
Com ja podeu imaginar, un conflicte tan favorable als Estats Units i amb un episodi mitificat per la imatgeria estatunidenca, s'ha vist reflectit en diversos jocs de simulació. Fem un repàs dels més interessants, dels quals només un tracta el conflicte a nivell estratègic, la resta se centren en l'episodi d'El Álamo (quina sorpresa...).

Texas Glory: 1835-36  (Tom Dalgliesh, Dan Mings i Carl Willner, Columbia Games, 2008). L'únic joc que tracta el conflicte de forma general i s'allunya de la inevitable batalla d'El Álamo. Es tracta d'un wargame senzillet, amb el sistema de blocs popularitzat per Columbia Games i jugable en un parell d'hores. En la meva opinió, que m'agraden més els jocs estratègics i operacionals, que no pas tàctics, el més recomanable dels jocs que tracten aquest conflicte.

 [Font: BGG; usuari: Wyatt Bogan]

Remember the Alamo (Kevin Hendryx, TSR, 1980). Comencem amb els jocs centrats a la batalla d'El Álamo. Aquest, que ja té els seus anyets, és un joc petitó sobre l'enfrontament, amb regles molt simples i directes i jugable en una hora, Podríem dir que és un wargame introductori, però que en la relació complexitat/simulació supera alguns dels esforços posteriors més sofisticats.

[Font: BGG; usuari: wiiki]

The Alamo: Victory in death (Eric Lee Smith, Decision Games, 1995). Aquest joc és una reedició millorada d'un altre joc del mateix títol i autor de 1981. El principal problema, comú en tots els jocs sobre aquesta batalla, és la poca rejugabilitat que té per a tots dos jugadors, les alternatives tàctiques són pràcticament inexistents. Això, lògicament, no és un problema del joc en sí, sinó de la situació simulada... i em fa pensar per què aquesta obsessió dels creadors i editors de simular una vegada i una altra la mateixa batalla d'aquest conflicte; deixant de banda el factor emotiu associat, estic segur que altres enfrontaments d'aquesta guerra poden tenir una mica d'interès.

 [Font: BGG; usuari: RaffertyA]

Dark victory: the Battle of El Alamo (Dennis Bishop, Command, 1997). Un joc típic d'hexàgons publicat a la revista Command. Com succeeix sovint amb els jocs de Dennis Bishop, les regles són força millorables, amb molts aspectes poc clars i errors. Inclou moltes regles particulars i modificadors i sembla que està massa esbiaixat cap a les forces texanes.

Degüello at dawn (Dennis Bishop, Khyber Pass, 2005). Novament en Dennis Bishop insisteix amb aquesta batalla, ara amb un sistema de moviment i control per àrees. Com en el seu treball anterior, que hem comentat abans, les regles són poc clares i amb errors; d'altra banda, la resolució dels combats és excessivament mortal (com també passava, per exemple al seu joc sobre la batalla de Tanga, de la I Guerra Mundial).
 [Font: BGG; usuari: silvanus321]

Blood of Noble Men (Dennis Bishop, Worthington Games, 2008). L'incansable Dennis Bishop insisteix en el tema. Aquest és potser el seu joc més ben aconseguit sobre el tema, amb regles més simples que als seus jocs anteriors i amb un bon sabor històric. Sistema d'àrees i un mecanisme de blocs a l'estil de Columbia Games.

 [Font: BGG; usuari: Bellarion]

Sobre al batalla d'El Álamo encara hi ha alguns jocs més de simulació, però sense massa interès. Malauradament, de jocs a nivell estratègic només n'hi ha un, el ja comentat Texas Glory.

19 de març 2010

Una nova col·lecció de ciència

L'editorial Rafael Dalmau potser us resultarà familiar pels seus nombrosos títols de temes d'història de Catalunya, i especialment d'història militar (com l'excel·lent Història Militar de Catalunya, en 4 volums o l'estudi ben aviat disponible sobre la Coronela de Barcelona, del nostre amic Xavi Rubio). Doncs fa uns dies, remenant llibres per Abacus, vaig trobar-me amb una nova col·lecció d'aquest editor, però aquesta vegada, i per a la meva sorpresa i alegria, es tracta d'una col·lecció de textos de divulgació científica en català.

La col·lecció es diu «Evoluciona», està impulsada per l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i pretén donar a conèixer les investigacions i les hipòtesis més rellevants i innovadores en el terreny de la recerca sobre l'evolució. Com diu un dels responsables de l'editorial, «els textos estan redactats amb un llenguatge entenedor, alhora compatible amb el màxim rigor científic».


Tots els llibres de la col·lecció són breus, al voltant d'unes 100 pàgines, ideals per una introducció a diversos temes d'evolució. El preu també és prou interessant, ja que sembla que estaran tots al voltant dels 10 euros. No cal dir que ja vaig comprar dos dels tres títols que ja han sortit: L'evolució de Darwin, de Jordi Agustí, i L'evolució del cervell, d'Enric Bufill. L'altre, D'on venim, el deixaré per a una altra visita a la llibreria. El primer, que ja he començat, és una introducció a la teoria de l'evolució, des de les formulacions originals de Darwin fins a les darreres aportacions i novetats en el camp i sembla prou equilibrat entre rigor científic i llenguatge planer i divulgador.

Sens dubte, una gran notícia! Ja tinc ganes de veure els següents títols de la col·lecció.

16 de març 2010

Un bon bloc lúdic

Remenant per la llista "100 amics de Granollers", que l'Oriol Comas ha anat posant al Facebook de la fira JugarXJugar, he descobert un bloc lúdic molt interessant. Es tracta del bloc de l'anglès Brett J. Gilbert:

 
En Brett és creador de jocs i li agrada especialment parlar de temes lúdics. Al seu bloc no només ens presenta els seus jocs, sinó que també fa anàlisis ben interessants de diversos aspectes relacionats amb el món del joc, des del bàsic "Què és un joc?" fins a com es poden classificar els jocs, quina és la millor manera d'escriure regles o quins són els processos que intervenen en la creació d'un joc.

Un lloc de reflexió sobre els jocs molt recomanable. Llegiu-lo!