01 d’octubre 2010

Equador

Intent de cop d'estat? Simple vaga de policia? Al final la sortida a la crisi l'ha decidit l'exèrcit: ha fet costat al President i aquí s'ha acabat tot; si s'hi hagués posat en contra dubto que en Rafael Correa hagués pogut mantenir-se... i amb el considerable suport popular que té, les conseqüències podrien haver estat terribles.


El cert és que des de fa ja 15 anys la debilitat institucional a l'Equador és manifesta: 3 constitucions, 8 presidents i 3 d'ells enderrocats per la pressió popular i manifestacions al carrer. No sé com acabarà tot plegat, no sé per què les coses són així, no sé com es pot solucionar, però m'entristeix que un país que m'estimo estigui continuament caient cada vegada que comença a aixecar-se.

No em posaré ara a analitzar la gestió d'en Correa en aquests tres anys que porta de president (que en la meva opinió, socialment ha estat positiu però econòmicament en tinc els meus dubtes), us deixo amb un comentari del bon amic Patricio Mena: «Qué desconcierto, que desazón, qué frustración... Entre policías ignorantes y desquiciados, presidentes megalómanos y populistas, asambleístas corruptos e inútiles, políticos retrógradas y asquerosos, y medios de no dar medio, tenemos un hermoso y brillante ramillete de cocodrilos de dónde escoger... Si de algo no hemos de morir es de aburrimiento.».