Boulogne-Billancourt, un any més

Aquest any ho fem amb una mica de retard, però no, no podíem deixar d'informar sobre el veredicte final del XXIX Concurs Internacional de Creadors de Jocs de Societat de Boulogne-Billancourt. Aquest any, en què l'Oriol Comas també ha fet de les seves com a jurat, els guanyadors han estat (en resumeixo la descripció de la pàgina del Centre National du Jeu i a partir d'alguns comentaris de l'Oriol Comas):

• Bago, de Bernard Kläui. Cada jugador pren el paper d'un pagès d'una comunitat a Bago a la província de Sixuan, a la Xina. Conrea els camps, cull i transporta la mercaderia al seu lloc del mercat, on compra altres productes que duu a la seva granja. Els jugadors veïns tenen una influència sobre les accions considerades pel jugador actiu. La mecànica innovadora és que en el teu torn fas una acció, d'entre sis possibles. Proposes l'acció mitjançant un dau, que col·loques perquè es vegi quina acció vols fer. El jugador següent col·loca el seu dau per a indicar el nombre de vegades que pots fer aquesta acció. Però el que t'ha dit el següent jugador l'obliga també a ell: haurà de fer l'acció que hagi posat al dau.

• Cronos, de Guillaume Aubrun. Les piles de cartes es col·loquen al mig de la taula i cada jugador té dos rellotges de sorra que pot activar tombant-lo sobre qualsevol pila. Quan el rellotge de sorra s'ha buidat, si no hi ha cap altre rellotge actiu sobre la pila, el jugador pot prendre la primera carta. Així guanya punts o pot efectuar accions addicionals (tenir un rellotge de sorrera de més, agafar un rellotge d'un adversari, etc.). Paciència, rapidesa, tàctica i diplomàcia són les claus de Cronos, joc que utilitza una mecànica encara poc habitual: l'activació de rellotges de sorra com a fitxes.

 

• Fakir, de Philippe Proux. Fakir submergeix els jugadors a la frontera del que és un joc. Amb una unió reeixida de fluïdesa, estètica i simplicitat, cada jugador disposa de 5 a 10 varetes que haurà de col·locar assenyadament per tal d'obrir-se noves possibilitats. L'objectiu és de ser l'últim a haver jugat una vareta al bloc en forma de paral·lelepípede. Fakir transporta els jugadors a un univers on el factor sort deixa lloc al disseny i a la simplicitat de les regles. Cal dir que l'autor ja va gunyar també l'any passat amb Delto.

• Parallel Universes, d'Andrea Mainini. Les naus espacials lluiten per recollir un mineral preciós, font d'energia per als seus motors. Cada vegada que un es recull un nou mineral, es pot activar un nou reactor de la nau que així li dóna així més llibertat de maniobra i més potència. Dotat d'una riquesa tàctica innegable, aquest joc amb doble tauler és fascinant i addictiu. 

Felicitats a tots, guanyadors i participants. I repeteixo el que ja vaig dir l'any passat: tant de bo puguem veure aviat publicat algun d'aquests jocs.