28 de juny 2010

Tipografia i pornografia bibliòfila

Avui toca parlar d'una cosa en què apareixen aquestes dues idees (i no, no parlarem de la sentència sobre l'estatut). Una petita cosa que uneix aquests dos conceptes: els naips. Sí, dues baralles una mica especials, cadascuna amb les seves manies. Una l'hem trobat donant voltes per Internet (on, sinó?) i l'altra gràcies a l'Oriol Comas.

Comencem per una baralla francesa ideal per a fans de la tipografia. Es tracta de les Helveticards, baralla dissenyada per l'estudi UD+M i basada en el tipus Helvetica. Un redisseny elegant i minimalista que, com passa sovint amb les recreacions de coses clàssiques, provocarà amors i odis a parts iguals (a la foto podeu veure un anvers i part del revers). En qualsevol cas, a mi m'agrada força i, si la voleu, podeu comprar una baralla per 10 dòlars a la web d'Helveticards.


I de coses minimalistes, passem a coses un pèl més barroques. L'Oriol Comas ens ha passat la referència d'un bloc, & piscolabis librorum maioris, d'un apassionat historiador de l'art i bibliòfil que, entre mil altres curiositats, ens presenta un àlbum de cromolitografies de naips amb il·lustracions pornogràfiques. Es tracta del curiós Album de naipes modernistas imprès a Madrid amb peu d'impremta fals (per salvar la censura), segurament cap a les darreries del segle XIX. No podem posar cap imatge aquí, perquè les normes de Blogger ens obligarien a marcar el bloc "per a majors de 18 anys"; per tant, si voleu llegir l'article i mirar aquesta baralla, aneu a l'entrada corresponent.

No sé si mai ningú va utilitzar aquesta baralla per jugar, però lúdicament sí que cal dir que és una baralla espanyola sense els vuits i els nous, destinada a tots els jocs de cartes en què no s'usen aquests valors i, especialment, per al tresillo. També cal dir que, a més de la versió d'aquest àlbum, n'hi ha una altra amb les mateixes il·lustracions i destinada clarament al joc, ja que estan impreses de manera que, en condicions normals d'il·luminació semblen una baralla inofensiva, amb il·lustracions curioses però res més. Només si es miren les cartes a contrallum es pot veure la imatge "prohibida". Com diu l'autor del bloc:
El truc emprat per a aquests jocs visuals consistia a què els naips tinguessin dues capes de paper. L’anvers de la capa que conté la imatge pornogràfica és encolat al mig, mentre que la part posterior és llisa i de color blanc, sense els típics tramats acolorits dels revers de les cartes. Només així, i amb un cert esforç i, algunes vegades força imaginació, es pot veure allò que s’hi amaga.
 I acaba amb un apunt social prou interessant:
I és que sembla ser que quan alguns burgesos o aristòcrates es reunien –només homes- per jugar a cartes també es passaven informacions il·legals com ara les publicacions pornogràfiques, ja que en aquell moment i dintre d’aquests cercles, es considerava la pornografia (sempre que no ho veiés la dona ni el confessor) de gust exquisit i refinat. No fou fins que el material d’aquesta temàtica es popularitzà, a principis del s. XX, i estigué a disposició de totes les capes socials mitjançant certes publicacions periòdiques o novel·les anomenades verdes o sical·líptiques de preus econòmics, que hom la considerà de mal gust i xarona.