Doncs no, en Carles Baguer, injustament oblidat, fou un dels millors compositors del classicisme del nostre país, gairebé podríem dir que fou el Haydn català, amb una producció de 19 simfonies extraordinàries. I no oblidem el seu concert per a dos fagots, els seus 8 oratoris per a l'església de Sant Felip Neri i per a la catedral o la seva òpera La principessa filosofa. En Carlets realment fou un personatge famós en aquella Barcelona de finals del XVIII. Les seves improvisacions a l'orgue de la catedral eren tot un esdeveniment i potser si haguéssiu passat un vespre pel carrer Banys Nous, hauríeu pogut sentir en Carlets, tocant a casa del notari Comelles, on sovint s'hi feien vetllades musicals "fins a dos o tres quarts d'onze de la nit", com ens explica el baró de Maldà.
Afortunadament, sembla que mica en mica anem recuperant de l'oblit tants i tants músics excel·lents del nostre país, després d'anys d'una incomprensible manca d'interès i fins i tot de menyspreu. Els noms de Francesc Valls, Domènec Terradellas, Bernat Bertran, Mateu Ferrer, Joan Barter, Joan Baptista Pla i tants d'altres, a més d'en Carlets, comencen a sortir d'especialitzats cercles erudits com a curiositat hitoriogràfica i passen a les sales de concert i als escenaris d'òpera, on realment han de ser. No es tracta tampoc de descobrir obres mestres (que tampoc n'hi ha tantes arreu del món), sinó de valorar en la justa mesura la nostra història musical.
Que com sona en Carlets? Aquí teniu un fragment de la seva simfonia núm. 16:
Si utilitzeu Spotify hi podreu trobar també un parell de discos. Us recomano especialment l'ombrívola simfonia núm. 2 (molt en la línia del sturm und drang centreeuropeu) i el curiós concert per a dos fagots (sembla que el fagot era un instrument ben apreciat a la Catalunya de l'època, com ho demostra també el concert per a baixó de l'Anselm Viola).
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada