Antonio José de Sucre comandant les tropes rebels a la batalla del Pichincha
La primera reflexió general que podem fer és l'escassetat de jocs que s'ocupin de la història d'aquesta part del món. Aquí podem trobar-hi algunes causes. En primer lloc, ja sabem que el món del wargame és un assumpte bàsicament dels Estats Units i Europa (i darrerament també del Japó), de manera que lògicament els conflictes tractats se centren en aquestes zones i els seus conflictes. Tot i així, és curiós que des dels Estats Units no hagin aparegut més simulacions històriques sobre un continent en què han mostrat tant interès intervencionista des de la mateixa creació de la Unió (sí, sí, allò del Manifest Destiny i tota la pesca).
[Font: Wikimedia Commons]
Bé, doncs si des de fora no en parlen, potser sí des de dins? Hi ha editors de jocs a Llatinoamèrica? No és cap sorpresa que el món del joc de tauler és pràcticament absent de molts països llatinoamericans, i encara menys el dels wargames. Així, que nosaltres sapiguem, no existeix cap editor regular de jocs de simulació històrica a Llatinoamèrica. L'única excepció són els brasilers de Riachuelo Games, que des de fa temps publiquen wargames i una revista.
Així doncs, tampoc no ens ha de sorprendre que de tots els conflictes llatinoamericans, els més ben representats, amb diferència, siguin aquells en què ha intervingut alguna potència europea o els Estats Units. Així, la invasió de Mèxic de 1846 té dedicats uns quants jocs, com també la revolució texana de 1836 (on la batalla d'El Álamo s'endú tota la glòria, esclar), la intervenció francesa a Mèxic de 1861-1867 (pobret Maximilià...) i la Revolució Mexicana de 1910 (i aquí sobretot per les aventures del general Pershing caçant en Pancho Villa). Ja veieu, tot l'imaginari mexicà segons els seus veïns del nord.
La batalla de Chapultepec [Font: Wikimedia Commons]
Al sud del Yucatán la cosa comença a ser més escassa i els diversos conflictes estan molt poc representats i molts no ho estan en absolut. A més a més, amb algunes excepcions, es tracta de jocs de revistes o bé de jocs desktop publishing o fins i tot de tipus print & play en format pdf. Novament, la participació d'una potència europea fa que el nombre de wargames augmenti. En aquest cas, el premi se l'endú la guerra de les Malvines, que gairebé té tants jocs dedicats com la resta de tots els conflictes a Amèrica del Sud.
Bé, el següent lliurament començarem amb les guerres d'independència... No cal dir que si coneixeu més jocs o teniu més dades sobre el tema, els vostres comentaris seran molt benvinguts!
4 comentaris:
De moment he provat el Guerra a Muerte publicat per ATO i no m'ha agradat.
Ja ho sé, ja que no t'ha agradat ;-) Ara l'estic jugant amb en Marc Bosch i no m'està desagradant. És un joc senzillet però malauradament empantanegat per les regles, amb massa dubtes, contradiccions i coses sense sentit.
Com a introducció al tema i com a wargame de complexitat baixa trobo que està bé. La idea per a un joc de revista ja em sembla bé, però la posada en pràctica ha fallat :-(
En qualsevol cas, ja ho he dit a l'altre article de la sèrie: és un tema que demana a crits un bon card-driven. Trobo que seria la forma d'introduir-hi la gran complexitat del procés sense carregar massa les regles.
Segurament un joc que simuli tot el procés d'independència aniria millor amb un card-driven.
Sí que el Guerra a muerte és senzillet, però pel meu gust ho és massa: em recorda simplement el Risk.
A part que la d'errates que té posen nerviós: s'entén que un joc complex provoqui dubtes, però un joc senzillet...
De tota manera, vull provar el del Javier Romero sobre la guerra del Paraguai que va publicar a S&T. També el tinc i m'agrada provar els jocs de revistes, on a vegades trobes diamantets.
Sí, també el tinc, el de la Guerra de la Triple Aliança. Però diria que no hi ha cap mòdul Vassal ni CyberBoard.
Publica un comentari a l'entrada