07 de novembre 2009

Aire fresc cap a Stalingrad

Avui m'agradaria recomanar-vos Roads to Stalingrad, un wargame de regles senzilles però molt efectives creat per Francisco Ronco i autoeditat pels sevillans de Bellica 3d Generation.



Roads to Stalingrad és la primera entrega del sistema de joc Campaign Commander, un sistema que promet ser tan general com per abastar des de les guerres púniques a la Segona Guerra Mundial, si hem de jutjar pels propers jocs de la sèrie: Coral Sea i Hannibal ad portas. El joc que ara ens ocupa recrea l'operació Fall Blau, l'ofensiva alemanya d'estiu de 1942 al sud de Rússia, Ucraïna i el Caucas. Es tracta d'un joc prou recomanable per la senzillesa de les regles, que s'allunyen dels camins més típics i li donen un aire fresc i nou. Vegem-lo amb una mica més de detall...

Components

Malauradament, la primera cosa que veureu del joc és, segurament, la seva pitjor part: els components. La capsa és de mida estàndard però massa feble, que pot resultar aixafada amb molta facilitat per qualsevol cosa que hi posem a sobre. Dins de la capsa trobareu:
  • El mapa. Un mapa de 80 x 65 cm que representa el sud de Rússia, Ucraïna i el Caucas, dividit en àrees. Pel meu gust, el millor component del joc. No és un mapa espectacular però sí elegant i funcional .
  • Cartes. 70 cartes dividides en una baralla soviètica i una baralla de l'Eix. La qualitat és suficient i són perfectament funcionals.
  • Dos daus de 10 cares.
  • 176 fitxes troquelades. Sens dubte, el pitjor element del joc. Són massa primes, la informació resulta difícil de llegir (especialment en les fitxes de l'Eix) i, a més, el troquel és pèssim, amb un tall que no coincideix en l'anvers i el revers, de manera que les dues cares de les fitxes queden lleugerament desplaçades.
  • Un llibret de regles. Inclou les regles generals de la sèrie Campaign Commander i les específiques de Roads to Stalingrad. En general és prou correcte, tot i que li manca estructura visual que ajudi a localitzar els apartats (tots els títols de seccions i subseccions i el cos principal del text estan escrits amb el mateix tipus de lletra i de la mateixa mida).
 Afortunadament, aquí s'acaben les coses dolentes. Passem a les bones...



Com es juga

El joc es juga de forma contínua en una seqüència de torns operacionals fins que un dels jugadors esgota completament la seva baralla de cartes (o fins que es juga alguna carta especial de "mort sobtada"). A cada torn operacional cada jugador decideix secretament si realitzarà operacions sobre el mapa o jugarà/robarà/descartarà una carta. Aquí es produeix una situació típica de "Crec que ell creu que jo estic pensant que ell jugarà...". Si tots dos jugadors decideixen fer operacions al mapa, només un podrà fer-les (tots dos llencen 1d10 i el jugador amb la iniciativa té un +1: només qui obtingui el valor més alt realitzarà operacions). Si un jugador decideix realitzar operacions i l'altre jugar carta, les operacions es resolen primer.



Evidentment, realitzar operacions és fonamental: és la manera de moure i reorganitzar unitats i d'atacar l'enemic. Però les cartes, per la seva banda, a més de tenir alguns esdeveniments importants, són clau per obtenir nous dipòsits de subministrament, contínuament esgotats per les operacions, i per obtenir reforços. I són precisament els dipòsits de subministrament el punt clau del joc. Quan decidiu realitzar operacions, "gasteu" un dipòsit de subministrament situat al mapa i us dóna 6 punts de subministrament (PS), que us permeten moure una unitat o pila d'unitats (1 PS), apilar unitats en una zona (2 PS), reorganitzar unitats (1 PS cada una), reforçar unitats desgastades (1 PS cada una). Totes les unitats que utilitzin aquests PS han d'estar, com a màxim, a 3 àrees de la ubicació original del dipòsit. Està clar que després de realitzar unes quantes operacions, us quedeu amb molt pocs dipòsits i necessiteu desesperadament utilitzar cartes per obtenir-ne de nous. Noteu, també, l'alt cost d'apilar unitats en una zona, de manera que cal anar molt en compte a l'hora de planificar els moviments!



Les batalles es produeixen quan, després de moure, una unitat o pila d'unitats acaba a la mateiza àrea que unitats enemigues. És important remarcar que les batalles es produeixen immediatament (és a dir, no és un sistema "primer moure, després combatre"). Així, és molt important controlar el tempo de les vostres operacions. Una vegada ha finalitzat la batalla, el jugador pot seguir gastant PS, si encara li queden (i així, per exemple, després d'una batalla es poden moure altres unitats per reforçar una posició acabada de guanyar).

El sistema de combat és l'altra mecànica interessant del joc. Segurament no serà del gust de tots els wargamers, però a mi em va agradar força. La clau són les fitxes de batalla (FB). Cada bàndol les col·loca en una tassa i quan es produeix una batalla cadascú en treu tantes com el millor valor tàctic de les seves unitats. A continuació, alternativament, els jugadors utilitzen les seves FB. Aquestes FB poden causar desorganització o baixes en l'enemic, normalment després de passar una comprovació llençant 1d10 i comparant el resultat amb el valor de cohesió de la unitat. Quan una unitat queda desorganitzada ha de retirar-se immediatament. La batalla finalitza quan totes les unitats d'un bàndol s'han hagut de retirar (o han estat eliminades, però l'eliminació és poc freqüent i només es pot donar quan s'aconsegueixen maniobres envolvents).



Com he comentat abans, el joc finalitza quan un bàndol ha esgotat la seva baralla de cartes (o es juga una carta de "mort sobtada"). Així, l'ús de les cartes també permet controlar el pas del temps en favor propi, un altre mecanisme que trobo interessant (i més tenint en compte que alguns esdeveniments només es poden produir una vegada s'ha jugat un nombre determinat de cartes). Quan s'acaba el joc, es comptabilitzen punts de victòria en funció de les zones de victòria controlades i les pèrdues provocades a l'enemic.

Impressió global

En definitiva, el joc em va sorprendre agradablement. Tot i que caldria jugar més partides per avaluar-ne l'equilibri i la rejugabilitat, crec que és un joc prou sòlid, que encaixa molt bé en la gama de wargames senzills de no més de quatre hores.

Una cosa que m'ha agradat és que puc concentrar-me en la visió global de la campanya. No he d'estar fent equilibris en cada moviment per aconseguir aquell punt addicional que em faria passar d'una relació 2:1 a una relació 3:1. Aquí és molt més important centrar-se en gestionar el subministrament i la col·locació de les unitats, on acumular subministraments per colpejar l'enemic una vegada i una altra en pocs torns, on situar les meves divisions cuirassades perquè actuin com a punta de llança sense haver d'aturar-me a mitja ofensiva perquè m'he quedat sense dipòsits de subministrament, etc.

[Aquesta ressenya és una versió modificada i traduïda de la que vaig publicar a BoardGameGeek. Les imatges són de Francisco Ronco i Lev Mishkin.]

1 comentari:

Miguel ha dit...

Comparteixo les bones vibracions amb aquest joc: el vaig provar fa dos caps de setmana amb el meu germà petit i la cosa va estar molt divertida.

Per una banda el trobo bastant trencador, la combinació de cartes i fitxes de batalla em va resultar molt convincent, tant, que en cap moment vaig trobar en falta una CRT.

En quant als punts negatius, haig de confessar que trobar-me les fitxes aquestes, i tenint en compte el preu que hi vaig pagar pel joc (i això que vaig fer pre-order), crec que els de Bellica3G han de buscar-se un altre "partner" per imprimir els seus jocs.

Un altre punt negatiu són alguns forats - o no - que vaig trobar en els efectes de les cartes. Com per exemple, que en teoria, es pugui jugar la carta "Directiva 45" - que triplica el nombre de PVs que val Stalingrad - desprès d'haver-se jugat "General Invierno" i estant la Wehrmacht a 500kms ben bons d'Stalingrad...