Des d'un bon començament vam haver de lluitar en moltes guerres, construint un munt de legions i flotes per plantar cara als nombrosos bàrbars, cartaginesos, macedonis i altres púrries. Mantenir tota aquesta tropa tenia un cost altíssim, però calia fer-ho. Semblava que a poc a poc anàvem superant totes les crisis bèl·liques, però aleshores van començar els mals auguris, presagis, auspicis... els déus ens havien agafat mania! Modificadors desfavorables als daus, tot molt més car i el Senat que es resistia a reconèixer la cri... ehem, la "situació desfavorable". Llavors, amb la II República acabada de néixer, va arribar una desgràcia natural que ni el més herculi dels herois hagués pogut afrontar. Però ens van matar els diners, o més ben dit, la manca de liquidesa. Aquesta desgràcia comportava una despesa extra de 50 talents... i les arques romanes estaven sota mínims (només 30 talents).
Tanquem la paradeta i Roma a la merda!
I si voleu uns culpables, aquí els teniu:
2 comentaris:
Quina enveja que em feu, cabrons...
El Republic of Rome és ben difícil de guanyar. Tots els jugadors han d'anar a la una perquè el sistema ja és prou complicat de vèncer i si algun jugador s'escaqueja... van mal dades.
Les lluites fratricides ja vindran cap al final de la partida... si s'hi arriba.
Per cert, m'agrada la vostra safata per tirar daus. És d'algun lloc comprada o l'heu feta vosaltres?
Publica un comentari a l'entrada