01 de juliol 2008

Darwin i Wallace: 150 anys jugant a l'evolució

Avui fa 150 anys, un 1 de juliol de 1858, vist des de la distància d'un segle i mig, va ser un moment històric per a la ciència. Charles Darwin i Alfred Russell Wallace presentaven conjuntament a la Linnean Society de Londres dos articles: On the Tendency of Species to form Varieties i On the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection.

Era la presentació en societat de la teoria de l'evolució per selecció natural, un dels salts qualitatius més importants de la història de la ciència, una de les teories més exitoses i que més fets ha permès explicar del món que ens envolta. Cal dir que els articles els va presentar el geòleg i amic de Darwin Charles Lyell, ja que cap dels dos autors no hi era present: Darwin era al funeral del seu fill i Wallace era a Indonèsia.

Pocs dies abans, el juny de 1858, Darwin va rebre una carta de Wallace amb el manuscrit en què aquest darrer exposava unes idees molt semblants a les seves sobre l'evolució de les espècies. 'No he vist mai una coincidència tan impressionant', va dir Darwin a Lyell després de llegir-lo. Darwin feia vint anys que hi treballava, però no havia considerat oportú de publicar-ne res, malgrat la insistència d'amics seus que ho sabien, com Lyell i el botànic Hooker.


La presentació va passar força desapercebuda. Només amb la publicació de L'origen de les espècies (On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life) l'any següent, la comunitat científica va començar a reaccionar, en un moviment que ja no s'aturaria fins arribar a l'actualitat... Malauradament, encara n'hi ha que, amb un obscurantisme digne de les pitjors èpoques medievals, s'entesten a girar l'esquena a la ciència i s'empesquen coses com l'insult a la intel·ligència que és l'autoanomenat 'disseny intel·ligent'. A vegades sembla mentida que estiguem al segle XXI.

I ara us preguntareu: què caram fa aquest missatge en un bloc sobre jocs? Bé, en primer lloc perquè ens agrada la ciència i no desaprofitem cap oportunitat per comentar aspectes científics, com ja haureu descobert. En segon lloc, que no és la ciència una mena de joc, al capdavall? I en tercer lloc, perquè així aprofitem per fer una llista de jocs que més o menys tangencialment i amb més o menys èxit, toquen el tema de l'evolució (la llista es basa en un parell aparegudes a BoardGameGeek: Evolution as a theme i The Evolution Games):
  • Primordial Soup o Ursuppe, de Doris Matthäus i Frank Nestel. A aquest i el següent de la llista els tinc moltes ganes; l'any passat van estar a punt de caure a les meves mans a Essen... que no caiguin aquest any...
  • Urland, dels mateixos Matthäus i Nestel.
  • Evo, de Philippe Keyaerts. Un joc lleuger per anar acumulant mutacions i protegir-se de l'entorn sempre canviant, amb una subhasta molt divertida.
  • WildLife, de Wolfgang Kramer.
  • American Megafauna, de Phil Eklund, que ja hem comentat en aquest bloc i que és un dels millors jocs sobre l'evolució, malgrat el regust lamarckià que es produeix en la subhasta de mutacions. Aquesta idea lamarckiana també és a l'Evo. Hi haurà algun joc d'evolució en què aquesta realment es produeixi per mutacions a l'atzar i no dirigides? No sé, potser llavors es perdria tota l'estratègia dels jugadors i el joc decauria? Caldria pensar-hi... Vegeu el joc Tongiaki, però...
  • Origins: How we became Human, també de n'Eklund, centrat en l'evolució del gènere Homo.
  • Evolution, sense indicació d'autor, però que sembla prou interessant. La descripció del joc sembla donar una bona simulació de l'evolució.
  • Tyranno Ex, de Karl-Heinz Scmiel.
  • Trias, de Ralf Lemkuhl, realment no és un joc d'evolució, més aviat un joc de col·locació i moviment que podríem classificar millor com a joc de geologia.
  • The Dinosaur Game: Survival or Extinction, un joc educatiu d'evolució dirigit a nois i noies.
  • Animality, de Steven Diaz, un altre que fa bona pinta evolutiva, però del qual no en sabem res més.
  • Tongiaki, de Thomas Rauscher. No és realment d'evolució de les espècies, sinó de l'expansió polinèsia pel Pacífic, però pels comentaris, sembla que dóna una bona idea de l'evolució a curt termini, amb conceptes habituals en expansions ràpides de grups de poblacions, com la deriva gènica, l'efecte fundador i els colls d'ampolla poblacionals.
  • Quirks, un jocs de cartes lleuger i simpàtic amb l'excusa de fer animals que s'adaptin a un entorn canviant.