Essen und spielen

Amb una mica de retard, però finalment em decideixo a escriure les meves impressions del meu segon Essen i el primer amb unes certes intencions "professionals".

Per a aquells que no ho sàpiguen, la fira internacional de jocs d'Essen (els Internationale Spieltage SPIEL) és la fira més important del món pel que fa als jocs de taula. És un veritable punt de trobada d'editors, autors i distribuïdors, grans, petits i "independents" i un moment en què es presenten nombroses novetats, esperades amb delit pels aficionats. Com diu en Josep de Vilanova, és La Meca de qualsevol aficionat als jocs de taula, el lloc al qual cada any s'hauria de peregrinar per gaudir de quatre dies en què tot, absolutament tot, gira al voltant dels jocs de taula. Per això res millor que titular aquesta entrada Essen und spielen, és a dir, "Menjar i jugar", perquè què més es fa durant aquests dies (dormir, potser?).

Aquesta vegada els dos components de Vexillum no només hi anàvem com a diversió sinó també com a professió: ens havien d'entregar les 8 primeres unitats del PatimPatamPatum i havíem de presentar la criatura a alguns reviewers internacionals. Malauradament no vam ser a temps de tenir un estand a la fira i, encara pitjor, en Marià va haver de quedar-se a Barcelona quan ja érem a l'aeroport.

La fira sempre impressiona, malgrat que ja te la coneguis de memòria, i per això, dijous a la tarda, quan vaig arribar, vaig estar voltant pels pavellons sense saber gaire què fer ni on anar, simplement voltant, embadalit i mig estabornit. Però hi havia feina: a l'estand d'AbacusSpiele m'esperava una caixa amb 8 flamants PatimPatamPatum acabats de sortir del forn. El primer que vaig fer (no ho vaig poder resistir) és anar a seure al hall de recepció i obrir el primer PatimPatamPatum "de debò". La impressió no podia ser més bona, la qualitat dels materials era tal com esperàvem, la gent de LudoFact havia fet una feina excel·lent. Això, combinat amb aquella olor de joc nou acabat d'obrir i estar al mig de la fira d'Essen amb el nostre primer joc era una sensació extraordinària; sensació que malauradament el Marià va haver de compartir per telèfon i amb el cap en altres històries.

Ara haig de dir que, malgrat que cada dia duia la càmera de fotos amb les millors intencions, no vaig fer una sola foto dins de la fira; anava tan carregat cada dia amb els jocs amunt i avall que mai no pensava a fer les fotos de rigor. Només vaig fer quatre fotos als PatimPatamPatum aquella mateixa nit, mentre descansava a l'apartament del nostre bon amic Manfred:


Si voleu veure fotos de la fira, podeu consultar el bloc d'en Roberto o els informes i enllaços a Boardgame News, per exemple. Però bé, divendres començaven les relacions públiques per al PatimPatamPatum... i les compres de jocs! Pel que fa a la primera cosa, i gràcies a l'Oriol Comas, vaig poder oferir el joc a en Phal (el de la gran web francesa sobre jocs TricTrac) i a en Bruno Faidutti, així com també a la gent de la ludoteca de Boulogne-Billancourt. També tenia programada una partida de demostració amb dos nois alemanys, però malauradament no vam saber trobar-nos (el problema de no disposar d'estand i haver de buscar un lloc a la sempre plena cafeteria). Entre una cosa i una altra vaig aprofitar per fer una visita als txecs de Czech Games Edition i fer-me amb una còpia del seu League of Six, que m'havia semblat molt interessant i li tenia posat l'ull. També vaig passar per l'estand de Giochix per fer-me amb un Medievalia i de pas vaig poder fer contactes més "professionals" amb aquests italians, que al seu torn em van posar en contacte amb els de daVinci Games; la cosa no va anar més enllà però bé s'havia d'intentar, no?

Dissabte era el gran dia: havíem quedat per fer una partida del PatimPatamPatum amb en Greg Schloesser, un dels crítics més reconeguts en aquest món dels jocs de taula. Abans, però, vaig aprofitar per carregar una mica més la maleta de jocs i comprar-me el King of Siam de la gent d'Histogame, obligat després del bon regust que em va deixar el seu anterior Friedrich. I una altra escala obligada dins dels pavellons era l'estand de Sierra Madre Games, on vaig xerrar una estona amb en Phil Eklund, que em va explicar la seva nova creació: Origins: How We Became Human, un joc que intenta reproduir l'evolució humana i segueix en la línia del seu American Megafauna. Sens dubte, així que puguem fer-ne una partida, apareixerà en aquest bloc dins de la nostra sèrie d'articles sobre jocs i ciència.

I finalment vam fer la partida estrella, amb en Greg Schloesser, en Christwart Conrad i els nostres amics cordovesos. La cosa va anar prou bé, crec que l'explicació resultà entenedora i el joc es desenvolupà amb prou soltura. Si a en Schloesser i a en Conrad els va agradar o no ja ho veurem; són prou diplomàtics com per quedar bé. En qualsevol cas la feina ja estava feta i ben feta. La resta ja no depèn de nosaltres.


Diumenge, tranquil·litat i bons aliments. És el dia en què cal anar a buscar les ofertes de darrera hora, però jo ja no volia carregar més jocs i després dels compromisos dels dies anteriors, volia gaudir de la fira sense atabalar-me. Evidentment, va caure algun joc: el Papillons de l'Oriol i un filler simpàtic que vaig trobar a darrera hora a l'estand de Z-man Games, Pick & Pack. Evidentment, hi havia molts jocs que hagués volgut provar i potser comprar: les estrelles de la fira, com el Cuba, l'Hamburgum o l'Amityis; el Patrizier d'en Michael Schacht; el Container d'en Benno-Delonge; algun altre dels txecs (dels txecs I i dels txecs II, ara que van separats); un parell que em cridaven l'atenció d'editors independents: el Moai i el Wadi; els sempre interessants d'en Martin Wallace, aqust any amb el Brass i una reedició del Mordred; el Key Harvest; l'Agricola; el Tzaar; els d'en van Morsel, que aquest any feia una mena de 2x1... en fi massa coses.

Ara a esperar i preparar la fira del 2008! Hi anirem i, amb una mica de sort, potser tindrem estand i tot... queda un any per aconseguir-ho!