Paths of Glory, hivern de 1914

I seguim amb la nostra partida del Paths of Glory... Fa uns dies vam trobar una estona per fer dos torns més: la tardor de 1914 i l'hivern de 1914-1915, que podem resumir en guerra de desgast a l'oest, guerra de moviments a l'est i entrada de Turquia a la guerra.

Front occidental
Al front occidental la situació pràcticament no ha canviat. Però aquesta immobilitat és enganyosa, ja que en aquests sis mesos s'han produït terribles ofensives alemanyes que han estat a punt de trencar el front (amb l'ajuda de la carta d'en Falkenhayn, que anul·la l'efecte de la carta d'en Moltke): tres atacs seguits contra Verdun han provocat baixes considerables a ambdós bàndols, però els francesos han resistit i, fins i tot, han aconseguit recapturar Sedan a uns esgotats exèrcits alemanys. El Regne Unit, finalment, ha mobilitzat les primeres divisions Kitchener que, formant el 3r exèrcit, han reforçat el front a la zona de Brussel·les.



Front oriental
Al front oriental la situació ha resultat molt més moguda i, finalment, perillosa per a les forces de l'Entente. Les forces alemanyes han aconseguit penetrar amb poca oposició a les terres poloneses del tsar i, amb la conquesta de Varsòvia, Ivangorod i Grodno, han separat el front en dues zones: al nord al voltant de Vílnius i al sud a la zona de Galítsia. A la tardor les tropes austrohongareses van tenir greus problemes per contenir els atacs russos, però al final torn d'hivern el front ha quedat més o menys estabilitzat.



Front dels Balcans
En aquesta zona, després de tímides ofensives per part d'ambdós bàndols, les tropes austrohongareses han aconseguit capturar Belgrad i la situció de Sèrbia sembla delicada, tot i que la possible entrada d'Itàlia en guerra en els propers torns pot representar un greu perill per a la doble corona, que ha deixat desprotegit el front italià.

Front turc
Turquia ha declarat la guerra a l'Entente, però cap dels dos bàndols ha intentat cap acció ofensiva a la zona. Les dificultats logístiques i els pocs efectius presents no semblen anticipar cap acció d'envergadura en un futur proper.

Marcador: 11 PV
Després de dos torns més el marcador segueix igual (una vegada més una estabilitat enganyosa, ja que va pujar a 12 per tornar després a 11). Les perspectives a curt termini semblen lleugerament favorables a les potències centrals, però Turquia és un aliat feble i l'entrada en guerra d'Itàlia pot fer trontollar el delicat equilibri dels exèrcits austrohongaresos.