25 de març 2007

Paths of Glory, setembre de 1914

Hem començat una partida del Paths of Glory. Ja fa unes quantes setmanes que vam tenir un primer contacte amb el joc: vam llegir el reglament, vam fer uns torns de prova i vam resoldre els primers dubtes. Aquesta vegada volem fer-ho bé, començar una partida seriosa, poc a poc, apuntar la situació de les unitats després de cada sessió i arribar fins a la tardor del 1918, fins al final... un dels dos ha de guanyar (Marc-potències centrals, Marià-triple entente).

Si voleu compartir aquesta experiència amb nosaltres, us convidem a seguir les entrades que penjarem al final de cada sessió. Aquesta primera correspon als torns d'agost i setembre de 1914. Els dos bàndols mobilitzen les seves tropes. La Primera Guerra Mundial ha començat.

La partida comença amb el marcador situat a 10 punts de victòria (PV). Cada cop que les potències centrals conquereixen algun dels seus objectius, el marcador es mou +1 PV, i si ho fan els aliats, llavors se'n resta un (-1 PV). Aquests objectius són, principalment, les ciutats importants de cada bàndol (de color vermell al mapa). Els PV se sumaran o restaran en funció de les ciutats conquerides, perdudes i recuperades. També es poden guanyar PV quan es juguen certs esdeveniments històrics o en altres circumstàncies especials. En definitiva, guanyarà la partida qui, al final dels 20 torns, hagi acostat més el marcador cap als seus interessos. Ara bé, hi haurà una victòria automàtica dels aliats si el marcador arriba a zero. En canvi, la partida acabarà amb victòria dels imperis centrals tan bon punt aquests assoleixin els 20 PV.

Front occidental
Des d'un bon principi, hi ha hagut moltes ofensives alemanyes a Bèlgica i a les Ardenes franceses. Lieja cau ben aviat, després Brusel·les i la British Expeditionary Force, que amb prou feines pot aturar l'avenç alemany, acaba retirant-se a Ambers. Miraculosament, un atac combinat franco-belga-anglès (un autèntic matxambrat d'aliats) aconsegueix recuperar la capital belga, però el preu ha sigut molt alt: el gruix de la BEF ha quedat permanentment eliminat i només hi roman un petit cos per donar suport als belgues. Això permet els alemanys assaltar amb èxit les fortificacions de Sedan i aconseguir la retirada dels exèrcits francesos més enllà de Cambrai. Els parisencs comencen a tremolar veient que els seus exèrcits trontollen, però la carta d'esdeveniment Moltke fa que s'alenteixi una mica l'avenç germànic. No obstant això, durant el setembre de 1914 els alemanys llencen un atac brutal sobre Verdun des de Sedan i Metz. Els francesos hi resisteixen (davant la sorpresa general) i aconsegueixen estabilitzar la situació a les ribes del Mosa. A més, finalment, els francesos no perden Cambrai i el reclutament de nous soldats fa que París sembli una mica més protegit.



Front oriental
Els ànims semblen més calmats a les planes poloneses. Aquesta tranquil·litat es trenca, però, quan el 10è exèrcit alemany sorpren els confiats russos i captura Lodz i Varsòvia sense oposició (2 PV per als alemanys!!). Pinten bastos per als russos a Polònia i aquesta sensació augmenta amb la desfeta del 1r exèrcit rus al Bàltic: han hagut d'abandonar Kaunas davant l'empenta del 8è alemany i es refugien, afeblits, a la també lituana Vílnius. El tsar ha ordenat la mobilització de dos exèrcits sencers, però Moscou queda molt lluny. Aconseguiran arribar-hi a temps per salvar les ciutats bàltiques?
Més al sud, els russos poden finalment presumir d'una victòria a Ternopil. Aquestes terres de la Galítsia Oriental ja pertanyen a l'emperador austro-hongarès!! Des d'aquí amenacen amb obtenir els valuosos PV de Lviv (Lemberg) i Txernivtsi (Czernowitz).



Marcador: 11 PV
A causa de la violació de la neutralitat belga per part alemanya, i gràcies a la implementació d'un bloqueig marítim, els aliats han assoliat un War Status de <4>, la qual cosa els permetrà disposar de les cartes de Guerra Limitada a partir del proper torn. Ja veurem si això els suposarà un avantatge realment significatiu sobre les potències centrals...

2 comentaris:

Ruminahui ha dit...

Ja veuràs, ja, quan arribin en Ludendorff i en Hindenburg. I no cal ni que intentis desembarcar a Gal·lípoli ni fer de Lawrence -Peter O'Toole- d'Aràbia...

Mentrestant, podem prendre una cervesa a Suïssa, amb la neutralitat que els caracteritza, que fa ràbia i tot.

Zavodovski ha dit...

Otto, gafotes, treu el nas fora de la trinxera... si tens d'allonsis...