Rabelais en joc

Fa ja una bona pila de mesos, l'Olivier Revenu (editor de la revista Battles Magazine) i altres jugadors van decidir crear una nova editorial de jocs de simulació històrica: Nuts! Publishing. Per començar la seva aventura van proposar un parell de jocs  (un sobre la batalla del Somme, a la Primera Guerra Mundial, i un altre, solitari, sobre la batalla de Fal·luja en la recent Guerra de l'Iraq), jocs que ara tot just surten de la impremta. Coneixent el bon treball de l'Olivier Revenu amb la revista i els autors dels dos primers jocs, el resultat segur que serà de qualitat. Però el que més em va agradar de la iniciativa és la publicació d'un petit joc, un petit wargame, que s'ofereix gratuïtament als 1.000 primers compradors d'algun dels seus productes, un joc que duu per títol Les Guerres Picrocholines i creat per Nicolas Rident: ni més ni menys que una simulació de la guerra que en François Rabelais ens descriu al seu Gargantua, entre la gent del bon rei Grandgousier (el pare d'en Gargantua) i el mal rei Picrochole.

[Font: BGG; Philippe Morel]

Interessant, oi? Quantes vegades s'han maridat literatura i wargames? Ben poques, si no vaig errat. Ni tan sols en el món més «amable» dels eurogames ho trobem gaire sovint (potser dos exemples recents són el De Vulgari Eloquentia, que indirectament ens parla de la Divina Comèdia, i el The Road to Canterbury, basat en els Contes de Canterbury de Chaucer). Però ara estem parlant d'un wargame, un joc de simulació de conflictes, cosa que encara és més rara.

[Font: BGG; Philippe Morel]

Aquest joc petitó està fet amb un gust exquisit, gràcies al magnífic disseny gràfic de l'Olivier Revenu, i produït amb una gran qualitat (sí, tauler de paper, sí, però les fitxes són ben grans i gruixudes... i que és gratuït, no sigueu ploramiques). El joc en sí és un wargame de factura clàssica, amb la tradicional seqüència de joc I go - you go i moviment - combat, però amanit amb uns quants detalls (esdeveniments, «fase gargantuesca», alguna collonadeta per aquí i per allà, capacitats «especials» dels líders) que li donen l'ambientació necessària. El sistema de combat és simple, sense taules de combat, i hi apareixen tots els personatges de la història: Picrochole, Gargantua, el Gimnasta, el Germà Joan, Touquedillon, ...

[Font: Wikimedia Commons]

Com a bona història rabelaisiana, una mica de caos i descontrol és obligat. Com diu l'autor a les regles: «Un jeu sur Rabelais se doit d'inclure un peu de démesure». I aquesta desmesura ve a la darrera fase de cada torn, la «fase gargantuesca», on tot d'un plegat pot desaparèixer una fase sencera del joc en el proper torn, o tornar-se a jugar una abans d'acabar-lo; o bé poden aparèixer fitxes de recursos, amb situacions com els pelegrins hostatges de Picrochole, o la pixarada de l'egua d'en Gargantua al riu Vède, que inunda els camps del voltant i s'endú amics i enemics, o les vacil·lacions d'en Grandgousier, sempre disposat a signar la pau. I al tanto, que quan a en Gargantua li agafa la set, només es pot recuperar en un bon camp de vinyes...

[Font: BGG; Marc Figueras]

En fi, un divertimento ben original, en el millor estil d'en Rabelais, que ja ho diu ben clar en començar el seu llibre:

Amis lecteurs qui ce livre lisez,
Despouillez vous de toute affection,
Et le lisant ne vous scandalisez.
Il ne contient mal ne infection.
Vray est qu’icy peu de perfection
Vous apprendrez, si non en cas de rire.
Aultre argument ne peut mon cueur elire.
Voyant le dueil, qui vous mine et consomme,
Mieulx est de ris que de larmes escrire,
Pour ce que rire est le propre de l’homme.

                                      VIVEZ JOYEULX

L'espavilat d'en Rabelais [Font: Wikimedia Commons]

Féu cas d'això que diu el trapella d'en Rabelais: deixeu-vos d'hòsties i passeu-vos-la bé! O com diu un altre jugador (rabelaisià?) més proper: «jugueu cada dia una mica, viureu més i viureu millor!».

Ara, esclar, la pregunta és obligada: quan fem un wargame sobre en Tirant lo Blanc i la bella Carmesina? ... i amb una fitxa per a Plaerdemavida, sisplau. :-)