Un Brass català?

Un dels jocs de taula més ben valorats en els darrers anys és el Brass, magnífic joc de gestió de Martin Wallace ambientat en la Revolució Industrial a Lancashire. Per a vergonya meva, he de dir que encara no l'he jugat mai, malgrat tenir-lo a la prestatgeria des de ja fa un temps...

Ara el nostre company lúdic Jordi Ferrer ha fet una adaptació del joc a la Revolució Industrial catalana. El mapa ja no representa Lancashire, sinó Catalunya, i s'hi pot jugar amb les mateixes regles que el Brass original, només ambs petits canvis per a simular més fidelment el procés industrial a Catalunya (menys carbó, vies de transport més radials, amb una gran preponderànica de Barcelona, etc.). El treball d'en Jordi és excel·lent, i a la pàgina del joc a la BGG podeu descarregar el material necessari per a utilitzar aquesta variant: el mapa, les cartes i les regles. Tot plegat ho teniu a la secció "Files" de la pàgina del joc.

Del full de regles del Brass català volem reproduir aquí el breu comentari històric que justifica les adaptacions fetes a les regles bàsiques:

Els industrials del cotó catalans de seguida van pensar a importar el nou model industrial basat en la màquina de vapor descobert a Lancashire, però els inconvenients a què s’havien d’enfrontar eren nombrosos, començant per unes vies de transport inadequades i l’enorme dèficit de la font energètica principal, el carbó. En aquella època el transport peninsular preferent era el marítim per la mala qualitat de les vies terrestres, i després d’uns intents d’imitar el trànsit fluvial anglès fallits a causa del cabal escàs dels rius mediterranis, van planificar una xarxa de carreteres i més endavant de ferrocarril, que van quedar incompletes en tots dos casos per problemes de finançament i unes estructures d’estat poc modernes.
      El carbó autòcton era insuficient i poc calòric, i encara que la societat mantenia l’esperança en les prospeccions pirinenques, la desil·lusió va venir tan aviat el car ferrocarril va arribar per fi a tocar dels Pirineus, ja que sortia més a compte comprar el carbó a Astúries o Anglaterra. I el corol·lari d’una mineria pobra va ser una siderúrgia pobra. Paradoxalment, el ferrocarril que havia de servir de baixada –portar el carbó a la plana- va ser útil de pujada, per transportar el cotó a les colònies tèxtils que es van anar instal·lant al costat dels rius per aprofitar l’energia hidràulica i reduir la dependència del vapor, i de passada la conflictivitat obrera i els salaris. Les drassanes també van viure la revolució del vapor i un inici esplendorós, però van acabar esfondrant-se per la impossibilitat de competir internacionalment.

Prototip del Brass català, en fase de proves