[cliqueu-hi per fer-la més gran... us ho recomano!]
Es tracta d'una de les darreres imatges enviades per la càmera HiRISE, de la ja entranyable Mars Reconnaissance Orbiter, que des de novembre de 2006 està donant voltes a Mart. La quantitat d'informació que ens està proporcionant aquesta sonda és immensa, però pel que fa a espectacularitat, res millor que les imatges de la seva càmera d'alta resolució. I una de les més impressionants, per a mi, és la que us acabem d'ensenyar. Es tracta d'una allau marciana enxampada in fraganti per la càmera. No és la primera fotografia d'allaus a Mart, però sí que és una de les més maques i clares.
La primavera ha arribat a l'hemisferi nord de Mart, i amb ella, el desglaç. A l'esquerra de la imatge, la part més blanca, teniu la superfície de Mart recoberta pel gel hivernal (però no és gel d'aigua, sinó gel de diòxid de carboni). La part vermellosa del centre és la paret d'un penya-segat d'uns 700 metres d'altura (aquesta altura és fàcilment calculable amb els instruments de la sonda). A la dreta, el sòl més grisós és una plana basàltica força polsegosa. I allà, al bell mig de tot això, hem enxampat la pols aixecada per una allau, segurament pocs segons després de produir-se. Podeu veure l'ombra de la pols, que ens permet, sabent la posició del Sol, determinar que la pols ha arribat a una altura d'uns 50 metres.
I com s'ha produit aquesta allau? És la neu de diòxid de carboni que ha caigut? No, quan la temperatura puja, a causa de la baixíssima pressió atmosfèrica de Mart, el gel de CO2 se sublima, és a dir, passa directament de sòlid a gas i s'evapora. Durant l'hivern el diòxid de carboni es congela entre les roques, la pols i el sòl i quan s'evapora durant el desglaç, tota la roca i pols que havien quedat unides, enganxades, pel gel, s'alliberen i si, com és el cas, es troben a la paret d'un penya-segat, cauen al sòl.
No és acollonant?
4 comentaris:
Ui! Si. És acollonant, no sé com he pogut dormir tants anys sense haver vist tot això. Ara em posaré el despertador dos cops cada nit per reflexionar-hi.
Indignant! I després voldràs que faci partides amb tu? Com sou els del Penedès... i a sobre voleu vegueria pròpia... i... i... Impugno el teu comentari!
Dono el meu suport incondicional al company Ruminahui... i és que hi ha gent que no veu més enllà de Moja i el balcó de les Clotes!! :-)
Doncs jo us impugno a tots. Les imatges són, certament, acollonants, però, què carai tenim a veure els bons ciutadans del Penedès, desitjos de la llibertat de la vegueria pròpia, amb les manifestacions subòptimes d'un ciutadà egocèntric?
Publica un comentari a l'entrada