14 d’agost 2008

Desesperant

Tants jocs i tan poc temps per jugar-los!

7 comentaris:

Zavodovski ha dit...

Ha!

Menys Collins i Mestres, i més Scharnhorst i Gneisenau!!

Per cert, des de quan tens el Brass?

Ruminahui ha dit...

El Brass, ja fa temps. Tinc una patida pendent amb els de Jugar X Jugar, que els agrada molt. És molt Wallace, un eurogame "dur" amb força simulació històrica de forma abstracta (en aquest joc segurament menys abstracta que al Byzantium, per exemple).

Zavodovski ha dit...

Home... podríem tastar aquest Wallace el dia que vagi a BCN per enllestir la feina que tenim a mitges, no? Ja pots anar concretant dates amb els de JxJ...
:-)

Martí Cabré ha dit...

Tant de bo tots els mals fossin aquest!

Si la setmana vinent algú s'acosta a Castellterçol podem fer partida al que vulgueu!

aristocrataiobrer ha dit...

2 Wallace 2, el Brass i el Tinner's Tail. El Brass agrada molt a la gent amb qui jugo habitualment, però jo trobo que permet poques accions, i no m'agrada l'atzar del mercat exterior. Tot i això està prou bé, i es podria ambientar perfectament a Catalunya.

a reveure,

Ruminahui ha dit...

Martí: ja m'agradaria poder pujar a fer una partida, però em sembla que fins al setembre poques partides podré fer. Ara estem fent un Clash of Giants II per CyberBoard amb el Marià (zavodovski).

aristocrataiobrer: a mi en Wallace m'agrada força. Trobo que fa una bona combinació de jocs de simulació històrica i wargames amb eurogames. Però això també el fa córrer el risc de no agradar ni als wargamers ni als eurogamers. El Brass encara el tinc per estrenar, però el Tinner's Trail m'ha agradat força (excepte el sistema de puntuació, com a mínim a 3, que no acaba de donar el puteig entre jugadors que hauria de donar); l'has provat?

aristocrataiobrer ha dit...

Sí, he provat el Tinner's Tail, una sola partida: és com un "Brass familiar". El trobo bo per jugar-lo amb no-jugadors habituals, és curtet i no gaire complex. Me'n va agradar sobretot la seqüència de joc (sempre has d'estar vigilant en quin ordre et toca jugar) i les opcions de millora: els miners, els trenets... són simples però decisives. No em va agradar gens que el preu de venda dels metalls depengui dels daus: quina pífia! De fet l'estratègia a llarg termini te la fas segons el preu de venda del metall... i mira que dependre dels daus. Hauria de ser seqüencial, o dependre del volum de vendes del torn anterior, o qualsevol solució més decent.

Ja em diràs què et sembla el Brass, jo crec que no n'hi ha per tant (m'agrada més el Funkenschlag). La idea està molt bé però pel meu gust hi hauria d'haver més opcions de producció i venda.

Del Byzantium vaig sentir com n'explicaven les regles i com el jugaven... i no en vaig entendre res.