Fu-Go

Què? Què és això de Fu-Go?

Fu-Go és una de les operacions més estranyes i menys conegudes de la II Guerra Mundial i que, a través d'una embolicada història, ha acabat sent un curiós joc creat per Richard H. Berg i, que amb el nom de Winds of War ha estat publicat al darrer número (22) de la revista Against the Odds com a joc addicional.

Tot va començar quan, un bon dia, als fòrums de ConsimWorld, en Richard Berg va dir que no hi havia cap tema sobre el qual no es pogués fer un joc de simulació. Immediatament van saltar cinquanta paios que, en resum, venien a dir "Ah, si? Demostra-ho! Per què no proves a fer un joc sobre xxxx?" (substituïu xxxx pel tema històric més estrany, obscur i poc jugable que us imagineu). La cosa va anar pujant de to fins que es va iniciar el debat The Richard Berg Design Challenge. La gent anava proposant temes fins que un grup d'"experts" van triar un dels temes, que en Berg hauria de convertir en un joc. El tema escollit va ser, com ja deveu imaginar, l'operació Fu-Go.

L'operació Fu-Go fou una boja campanya japonesa per bombardejar la costa oest dels Estats Units mitjançant bombes transportades en globus no tripulats (anomenats fusen badukan) i que havien de fer el viatge del Japó a Estats Units ajudats pel corrent en jet (jet stream), descobert recentment per científics japonesos, per sobre dels 10.000 metres. Evidentment, no hi havia manera de controlar on queien els globus i la majoria (se'n van enviar uns 9.000!) van passar totalment desapercebuts per a la població, ja que queien en zones deshabitades. L'objectiu japonès era aterrir i desmoralitzar la població i, si hi havia sort, destruir alguna fàbrica o provocar algun incendi. Fou un fracàs. Els pocs avistaments per part de civils foren hàbilment ocultats pel govern fins als darrers dies de la campanya, mentre que les bombes només van provocar un parell d'incendis forestals. Un tercer globus, per mala sort, va matar una família, ja que havia aterrat sense explotar (poc s'imaginava la pobre família que aquell bonic globus duia una càrrega tan perillosa!). Un quart globus fou el que més danys va provocar, ja que tallà les línies elèctriques que alimentaven la planta de producció de plutoni del projecte Manhattan.

Bé, i el joc què? Encara no l'hem provat, però després d'una llegida de les regles, no fa mala pinta. Podríem dir que "eurogameja" més que no pas "wargameja" (em perdoneu els neologismes, oi?). Els objectius sobre el mapa són doblement ocults, tant per al jugador japonès com per a l'americà. El primer ha d'anar decidint cap a on aniran i on cauran els seus globus segons els vents d'aquell moment, mentre que el segon ha d'anar gastant les seves fitxes de recursos per intentar evitar que els globus facin gaire mal. Tot sense saber què s'amaga sota l'objectiu: pot ser una ciutat, una zona industrial o (més sovint) zones no habitades.

Els globus japonesos, fusen badukan
Una part del mapa
Fitxes de recursos nordamericans