DAU Barcelona: aquest any més

S'acosta desembre i això vol dir que també s'acosta el festival DAU Barcelona, el gran festival de jocs de taula de Barcelona, en la seva segona edició, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona i sota la direcció de l'incansable Oriol Comas.

Igual que l'any passat, el festival tindrà lloc als espais de l'antiga fàbrica Fabra i Coats, a Sant Andreu, aquesta vegada els dies 14 i 15 de desembre. I quines novetats ens duu el festival, respecte a l'any passat? En primer lloc, més espai, molt més espai, gairebé el doble, amb tres naus: la principal per a les editorials, grans, petites i minúscules; una altra nau per a campionats i que servirà també d'off-dau, una sala oberta 24 hores perquè tothom qui vulgui hi pugui anar a jugar; finalment, una tercera nau amb espais específics per a wargames, per a jocs de rol i per a l'associació Ludo. I, a més, els espais oberts, on es faran, entre altres coses, camiponats de mölkky.

Una altra novetat d'aquesta segona edició és la destacada presència d'autors convidats. I es tracta de pesos pesants en el món de la creació de jocs: el txec Vlaada Chvátil (Through the Ages, Galaxy Trucker, Dungeon Lords), el neerlandès Friedemann Friese (Power Grid, Fauna, Famiglia), l'italià Leo Colovini (Cartagena, Carolus Magnus, Atlantis), el francès Bruno Cathala (Mr. Jack, Cyclades) i l'espanyol Fran Díaz (Polis, Fight for the Hegemony), entre altres. I no momés autors de jocs; el festival, fidel a la idea de remarcar l'aspecte creador, també tindrà la presència d'il·lustradors convidats, en aquest cas en Chechu Nieto (Dominant Species, Andean Abyss, Revolver, 21 Mutinies). Encara no sabem què ens oferiran tots aquests creaedors, a banda de la seva presència, però alguna xerrada, debat o taula rodona amb tots ells seria molt interessant, sens dubte.

Finalment, un altre plat fort del festival seran els premis DAU Barcelona. Es tracta de tres premis: un premi a la trajectòria lúdica, que es lliurarà a una persona la trajectòria de la qual hagi estat especialment rellevant per al món dels jocs, un premi al millor autor de l'any i un premi al millor autor novell de l'any. Cal destacar dues coses d'aquests dos darrers premis; en primer lloc que es lliuren a l'autor, no a un joc concret; en segon lloc, que els guanyadors els votaran els mateixos autors, és a dir, seran premis als autors seleccionats pels autors. Aquests premis es lliuraran el dia 13 al vespre, en algun espai significatiu de la ciutat i amb presència institucional.

Però això no és tot. Per primera vegada, el festival surt de Fabra i Coats per arribar a tota la ciutat, i aquest any anirà a les biblioteques. En consonància amb un dels objectius del festival, que és la progressiva valoració del joc de taula com a fenomen i producte cultural, se'ns ofereix un cicle de quatre xerrades a diverses biblioteques de Barcelona.

La primera xerrada, «El joc a la literatura», va ser el passat dimecres 6 de novembre a la biblioteca Miquel Llongueras de Les Corts, a càrrec de l'Oriol Comas. Si no hi vau anar, no us preocupeu, perquè la podeu sentir gràcies al magnífic podcast Reservoir Jocs, d'en Miquel Jornet.

Les properes xerrades seran les següents:

• Dimecres 13 de novembre, a les 19 h, en Màrius Serra ens parlarà de «Paraules en joc», a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra.
• Dijous 21 de novembre, a les 19 h, en Josep Maria Ricart ens parlarà de «Del llibre al tauler», a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.
• Divendres 29 de novembre, a les 19 h, l'Imma Marin ens parlarà de «Llibres que juguen» a la Biblioteca Camp de l'Arpa-Caterina Albert

A més a més, cada xerrada ve acompanyada per una sessió de demostració de jocs, perquè no solament tinguem la teoria, sinó també la pràctica. Aquestes sessions seran sempre el dissabte següent a la xerrada, a la mateixa biblioteca i de deu del matí a dues de la tarda.

En fi, tal com veieu, el DAU Barcelona d'aquest any ve ben carregadet. El creixement respecte a l'any passat és espectacular, i fa tota la pinta que el DAU aviat serà una cita destacada i obligada en la densa agenda cultural barcelonina. 

Dau Barcelona

Atenció, que se'n prepara una de grossa! L'Oriol Comas ha decidit tornar a embolicar-se amb un altre projecte i ara ens duu un nou festival de jocs!

Els propers dies 15 i 16 de desembre (dissabte i dumenge) se celebrarà Dau Barcelona, 1r Festival de Jocs de Taula, a l'antiga fàbrica Fabra i Coats, a Sant Andreu (carrer de Sant Adrià, 20).

Què carai és això de Dau Barcelona? Doncs ho podreu descobrir a la seva web http://www.totsobredaubarcelona.info/ i també seguir-ne les novetats a Twitter amb el hashtag #daubarcelona.

Però ja us en faig cinc cèntims aquí... La cosa aquesta està organitzada per l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i n'és el comissari l'Oriol Comas. Es tracta d'un gran festival, d'entrada gratuïta, centrat en el joc com a activitat creativa i vol ser també un magnífic aparador perquè el públic en general pugui apropar-se i descobrir què és això dels "jocs de taula moderns" (o digueu-li com vulgueu). Durant dos dies, els editors de jocs presents al mercat proposaran i ensenyaran jocs a grans i petits; en la gran nau de la Fabra i Coats, els editors grans i petits disposaran d'estands on ensenyar i fer jugar els seus jocs. Tothom s’endurà un programa de mà amb un recull dels millors jocs que es poden trobar actualment a les botigues... i també es podran comprar jocs al festival, però no als estands dels editors; hi haurà una única botiga, coordinada per Kaburi i Jugar X Jugar, a banda de la zona principal de jocs.

I no només vol ser un festival per fer descobrir jocs al públic general. També hi haurà lloc per als que ja estem més ficats en aquestes mandangues lúdiques: tornejos, signatures d’autors coneguts, xerrades, presentació de prototips, una reunió de la blocosfera lúdica (coordinada per l'Iñaki -Lev Mishkin-) i mil coses més que ja s'aniran concretant en el programa (consulteu regularment la web del festival!). 

A més a més, com a tastet i per inaugurar el Festival, divendres 14, a les 7 del vespre, hi haurà una conferència d'en Tom Werneck, ni més ni menys que el creador de l'Spiel des Jahres i una veritable enciclopèdia del món lúdic (us ho puc assegurar, vaig coincidir amb ell en el jurat del darrer concurs de Boulogne-Billancourt, i és una persona fascinant). Ens parlarà de la creativitat en els jocs de taula i el desenvolupament de la cultura del joc i de la indústria del joc a Europa en els últims cinquanta anys.

En fi, que tindrem un cap de setmana prenadalenc ben farcit d'activitat lúdica. Prohibit perdre-s'ho!

Jocs i ciència a la Ciutadella

Aquest cap de setmana passat, 16 i 17 de juny, s'ha celebrat la Festa de la Ciència 2012 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Com cada any, és una activitat ben interessant de divulgació científica, on els investigadors de diferents centres de recerca de Catalunya expliquen el seu treball i diversos aspectes interessants del coneixement científic.

Però també és un lloc per explorar relacions entre la ciència i altres disciplines. I aquesta vegada hem pogut fer que a la Festa de la Ciència els jocs hi estiguessin una mica més presents. L'Oriol Comas i jo mateix hi hem organitzat una exposició sobre jocs de ciència i tecnologia. Va ser una exposició petita (només sis vitrines) però prou maca i que ha atret prou mirades. Lògicament hagués estat bé que es poguessin provar alguns dels jocs exposats, però només es van poder realitzar partides de l'Inventum, dirigides per l'Oriol Comas i la gent de la UB que va col·laborar en l'edició. L'exposició va comptar amb 19 jocs que tracten la ciència i la tecnologia, des de jocs amb un contingut científic molt acurat (High Frontier, Bios Megafauna, etc.) fins a jocs bàsicament abstractes o eurogames amb un tema científic al damunt (GRO, Funkenschlag, Trias, etc.). Vam dedicar també un apartat especial a l'Eleusis, la gran creació d'en Bob Abbott, del qual ja n'hem parlat alguna vegada.

Us deixem amb algunes fotos de l'exposició:

El PatimPatamPatum a Vilaweb!

Avui, la nostra ja venerable criatura, el PatimPatamPatum, és el protagonista del Jocs Populi, el programa de jocs de Vilaweb, presentat per l'Oriol Comas. Aquí el teniu:




Gràcies, Oriol!

Inventum, jocs i ciència

Fa pocs dies comentàvem que acabava de sortir al carrer el joc Inventum, de l'Oriol Comas. Avui se n'ha fet la presentació oficial a l'Aula Magna de la UB.

Foto: UB

Ha estat un acte prou interessant. Hi han participat el rector de la UB, Dídac Ramírez, la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer i el cap de la Unitat del Foment de la Cultura Científica de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació, César López. I, evidentment, també l'autor del joc, l'Oriol Comas, que ha fet una breu xerrada sobre la importància del joc com a element cultural i ens ha presentat la seva creació.

Foto: UB

Com ja dèiem fa uns dies, fer recerca no és fàcil (i tots els que n'hem fet prou que ho hem patit), calen diners, recursos, material, personal, barallar-se amb els responsables de presa de decisions, amb polítics,... en fi, un munt de coses no directament relacionades amb la recerca. Actualment la ciència és una empresa comunitària, amb col·laboracions contínues i amb mil i una relacions amb altres àmbits. Això és el que vol representar Inventum, un joc col·laboratiu en el qual cada jugador té la identitat d’una universitat que, l'any 2450 i amb l'ajuda de la tot just inventada màquina del temps Alí Bei 18, torna al segle XX per mirar de redescobrir alguna de les descobertes més importants d'aquell segle. Els jugadors han de col·laborar aportant recursos, diners, personal i temps, però també han de lluitar contra els imprevistos habituals en qualsevol recerca i potser també contra algun jugador amb pocs escrúpols, el Dr. Nyap, la identitat del qual ningú no coneix. Els jugadors assoliran conjuntament la glòria o bé fracassaran conjuntament, però atenció, que si guanyen sempre n'hi haurà un que ho haurà fet una mica millor que els altres. Col·laboració i competició, dos elements clau en la recerca científica... i també en els jocs!

Foto: UB

Vés per on, dues de les coses que més m'agraden, el joc i la ciència, reunides en una petita capseta. Què més vull?

Inventum

Bé, ja era hora! Finalment s'ha anunciat públicament l'edició del joc Inventum, de l'Oriol Comas i impulsat per la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera. El joc l'edita Devir (i aviat serà a les botigues), les il·lustracions són d'en Pedro Soto i el disseny gràfic, d'en Jordi Roca.

De què va la cosa? Us podria fer cinc cèntims d'aquest joc cooperatiu, ja que he participat una mica en les proves de jugabilitat, però molt millor si és el mateix Oriol Comas qui ens ho explica:

A començament de novembre se'n farà la presentació oficial al paranimf de la UB. Hi serem i ja us explicarem més coses d'aquesta iniciativa interessant, una iniciativa original i diferent per divulgar el treball de recerca cientifica i per explicar lúdicament aquest concepte que ara se'n parla tant de transferència.

Fer recerca no és fàcil (i tots els que n'hem fet prou que ho hem patit), calen diners, recursos, material, personal, barallar-se amb els responsables de presa de decisions, amb polítics,... en fi, un munt de coses no directament relacionades amb la recerca. De vegades la gent pensa que això de fer recerca és com en els temps de Galileu o Newton: un savi despistat que a casa, amb quatre papers i quatre estris, descobreix una cosa revolucionària, i val a dir que sovint la literatura i el cinema han fet molt per potenciar aquesta imatge de la ciència com una empresa individual i fosca d'un savi despistat/boig/malvat. Res més lluny de la realitat actual, la ciència és una empresa comunitària, amb col·laboracions contínues i que implica mil i una relacions amb altres àmbits.

Bé, prou rotllo, que ara toca jugar a l'Inventum.

De Theseus a Sidi Babà

El 2008 en Perepau Llistosella va presentar l'excel·lent joc Theseus al concurs Ciutat de Granollers de creació de jocs. No va guanyar però va agradar molt, i l'any següent el va presentar al concurs de Boulogne-Billancourt, i voilà, en va resultar un dels gunyadors. Després d'això va passar un cert temps sense que ningú es decidís a editar el joc, potser perquè la seva mecànica original i innovadora el fa massa diferent de les coses habituals (de fet, el jurat de Boulogne el va qualificar d'OLNI, «objecte lúdic no identificat»). Finalment, però, l'editor suís Hurrican Games va decidir comprar el joc i editar-lo, després d'un procés de refinament sota la direcció i el bon treball d'en Bruno Cathala. I és que si havíem de trobar algun defecte al Theseus original potser seria que hi havia massa opcions i massa possibilitats, que allargaven les partides i podien atabalar alguns jugadors. Un altre canvi en el joc és que hem passat de Teseu, el rei Minos i el laberint del minotaure a l'Alí Babà i la cova dels lladres, però evidentment, això només és decoratiu. Doncs bé, tota aquesta aventura és a punt d'arribar al final, ja que el joc d'en Perepau es presentarà oficialment a la pròxima fira d'Essen a final d'octubre, amb el nom de Sidi Babà (no em pregunteu el perquè del canvi d'última hora d'Alí Babà a Sidi Babà, ni idea). Felicitats, Perepau! T'ho mereixes!

En Perepau amb el seu vell Theseu

Aquesta edició, a més, em fa una il·lusió especial, perquè fa un parell de mesos, l'Yves Menu, el director de Hurrican Games, a través de l'Oriol Comas, em va demanar traduir les regles finals en francès al català i al castellà. Que una edició internacional tingui regles en castellà ja és més o menys habitual, però que també les tingui en català és una gran novetat, que s'ha aconseguit gràcies als esforços de l'Oriol Comas. No deixa de ser curiós, per dir-ho suaument, que una empresa suïssa no faci escarafalls per incloure el català en els seus productes, mentre que algunes empreses d'aquí... però deixem-ho, que ara toca parlar del Sidi Babà.

No sé si coneixeu el joc. Si no és el cas, deixeu-me dir que és una de les millors propostes lúdiques que he vist darrerament, una idea genial, una meravella, vaja. Com diu l'Oriol Comas, es tracta de «les sensacions d'un videojoc portat a un joc narratiu». L'Alí Babà i els seus companys s'endinsen en la cova dels lladres per pispar-los els tresors. Però la cova és un veritable laberint, i els caldrà trobar la sortida abans no els atrapi el Cabdill dels Lladres (que és un altre jugador) o se'ls acabi el temps. I és que Sidi Babà és un joc «en temps real», el temps passa sense aturador: els aventurers poden fer el que vulguin, explorar la cova tant com vulguin a la recerca del gran tresor i d'altres meravelles, però cada tres minuts es consumirà una de les llànties que duen... quan s'acabi l'última, adéu siau, Alí Babà! Amaniu tot això amb altres detalls magnífics i ja teniu un joc que segur que tothom en parlarà. Diferent de tot i fascinant.

Un dels passadissos de la cova. Això és el que veuen els aventurers...i els cal decidir: anem a la dreta? a l'esquerra? seguim endavant? Però decidiu-vos ràpid, que el temps no s'atura!

Ja heu trobat el gran cofre del tresor i us heu repartit les riqueses que conté sense barallar-vos gaire? Sí? Doncs apa, afanyeu-vos a buscar la sortida...

Ah! Finalment! La sortida!

I el cabdill dels lladres que es queda amb un pam de nas!

Mr. Jack a Granollers

El cap de setmana passat es va celebrar la Fira Jugar X Jugar a Granollers, com suposo que la majoria dels qui ens llegiu ja deveu saber. Ara ja s'ha convertit en tradició que la fira convidi algun autor internacional de renom i aprofiti l'avinentesa per presentar alguna miniexpansió d'algun dels jocs creats per l'autor convidat. L'any passat vam tenir a Granollers en Klaus-Jürgen Wrede, creador del Carcassonne, i la fira va oferir als visitants l'expansió La Porxada.

Aquest any l'autor convidat ha estat en Bruno Cathala, creador de l'extraordinari Mr. Jack i de la seva variació, per a mi encara més extraordinària, Mr. Jack Pocket. Doncs bé, el regalet (digueu-ne goody, si voleu) de la Fira Jugar x Jugar d'enguany ha estat una miniexpansió per al Mr. Jack Pocket. Es tracta d'un personatge sospitós addicional (James Maybrick) i de la peça de carrer corresponent:

Però si ens fixem en la cara que fa aquest tal James Maybrick, potser hi trobarem una certa semblança amb algú...

El reconeixeu? Sí, oi?

Jocs Populi

VilaWeb estrena avui un programa setmanal de jocs, presentat per l'Oriol Comas (qui havia de ser?). El programa es diu Jocs Populi i presentarà cada setmana un joc diferent. En el primer programa, l'Oriol ens presenta Catan, ideat l'any 1995 pel mecànic dentista alemany Klaus Teuber, i que des del setembre passat ja té versió en català. Per Comas, "és un joc per als qui es plauen a negociar amb els altres i ser generosos... ". Aquí teniu l'enllaç:

Primer lliurament de Jocs Populi: Catan

A més a més, cada setmana, se sortejarà un exemplar del joc presentat entre tots els qui comenteu el programa a la pàgina de Vilaweb del Facebook.

I féu cas del consell de l'Oriol: «Jugueu cada dia una mica; viureu més i viureu millor».

Article i repte...

Us deixo aquí un excel·lent article que publica avui en Màrius Serra a La Vanguardia, i, de pas, us convido al repte (o minifesteta o concurs o vesasaberquè) que organitzen Devir, el Màrius Serra i l'Oriol Comas aquesta tarda a les cinc a la FNAC del Triangle per promocionar Verbàlia, el joc.

El reto de la inmersión

Un problema de trenes planteado en 1976: un tren sale de Madrid en dirección a Barcelona con una pancarta en la que se lee: "Esto es España y aquí se habla en español". Simultáneamente, otro tren sale de Barcelona con: "Això és Catalunya i aquí es parla en català". Van por la misma vía y llevan avanzando a paso de tortuga más de treinta años. La sentencia del Tribunal Supremo, secuela de la del Constitucional sobre el Estatut y precuela de otras sentencias que se avecinan (¿cuota de castellano en TV3?), prefigura un choque violento. El contexto es la doctrina neonacionalista española que tiene la desvergüenza de esconder la E y autodefinirse como nonacionalista. Se basa en una falsedad: en Catalunya se persigue el castellano. Algo que desmiente categóricamente el actual presidente de la Real Academia Española de la Lengua, José Manuel Blecua, aragonés con 40 años de residencia en Catalunya. La inmersión lingüística del sistema educativo catalán lleva más de tres décadas garantizando el dominio del castellano a todos los alumnos e intenta hacer lo propio con la catalana, sin acabar de conseguirlo, tal como esta tarde demostraré. Tras tres décadas de inmersión, los únicos ciudadanos monolingües de Catalunya (incluidos los inmigrantes extracomunitarios) son castellanohablantes (o hablantes de francés en la Catalunya que no paga impuestos a España). Las consecuencias inmediatas de transformar el castellano en lengua vehicular no serían un mayor conocimiento del español, sino que retrocedería aún más el conocimiento del catalán en Catalunya. Este es el objetivo real de la ofensiva n(e)onacionalista española. La diferencia de medios (económicos y de comunicación) de que disponen ambas lenguas es tan abismal que las reivindicaciones atendidas por el Tribunal Supremo son comparables a las de los controladores aéreos. El n(e)onacionalismo español es tan reacio a la pluralidad lingüística que a los unos los militarizan y a los otros les da la razón el Supremo. Tres denuncias para estudiar en castellano en Catalunya son atendidas mientras casi cien mil denuncias para estudiar en valenciano en Valencia son desatendidas. El objetivo del n(e)onacionalismo español es la supremacía de una sola lengua, una sola nación y un solo pensamiento. El resto molesta. Molestamos.

Yo soy fruto de una drástica inmersión lingüística en castellano. Formo parte de la última generación que no estudió ni un minuto de (ni en) catalán. Ni una optativa. Ni una extraescolar. A pesar de esa inmersión salvaje, amo la lengua castellana con pasión promiscua y he transformado mi catalán materno, excluido totalmente de mi educación, en una lengua literaria hasta el punto de ganarme la vida con ella en el libre mercado. Es tan fatigoso discutir sobre el sexo de los ángeles que he decidido pasar a la acción lanzando un reto verbal. Hoy, a partir de las 5 de la tarde y hasta que el cuerpo aguante, estaré en el primer piso de la Fnac El Triangle (Catalunya) para enfrentarme a quienes quieran jugar conmigo y contra mí. Oriol Comas, coautor de los 50 juegos reunidos on palabras que componen Verbàlia, el joc (Devir), dará tanda e irá explicando a los candidatos las tres modalidades verbívoras a las que jugaremos. Y todos tendrán la posibilidad de batirme (o no) en menos de tres minutos. Reto a esos jóvenes n(e)onacionalistas que han sido obligados a estudiar en catalán por un sistema educativo diseñado y aplicado con criterios democráticos. A ver si son capaces de doblegar a alguien que no recibió ni un minuto de clase en su lengua.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 28 de desembre de 2010

Presentació de Verbàlia, el joc

Fa uns dies us dèiem que acabava de sortir el joc (o millor dir, els 50 jocs) de l'Oriol Comas i en Màrius Serra Verbàlia, el joc. Aquest vespre se n'ha fet la presentació, diguem-ne que més o menys oficial, a la botiga Jugar X Jugar de Barcelona. L'Oriol Comas i el Xavi Garriga ens han explicat quatre coses de la gestació del joc i, com no podia ser d'altra manera, al final ens han fet jugar a tots plegats. Aquí us deixo unes fotos:

Verbàlia, el joc

L'Oriol i el Xavi admirant la criatura

Explicant-ne els ets i uts

Què hi ha dins de la capsa?

Lletres, síl·labes, més lletres i més síl·labes

Els taulers del país de Verbàlia

Juguem!

Un consell: compreu el joc! I si, a més, compreu el llibre del Màrius Verbàlia 2.0, ja tindreu el combo definitiu!

Verbívors lúdics

L'Oriol Comas i el Màrius Serra s'han aliat per oferir-nos un invent que promet ser magnífic: Verbàlia, el joc. Que de què va? Home, coneixent els dos autors, ja us ho podeu imaginar, oi? Un joc de llengua. Bé, de fet no un joc sinó un bon munt de jocs! Ara ja podreu explorar el continent de Verbàlia jugant-hi...

Però deixem que ens ho expliqui el mateix Oriol Comas:

Aquesta aventura va començar fa molt de temps, com a mínim deu anys, quan en  Màrius Serra va publicar el llibre Verbàlia, un complet estudi sobre els jocs lingüístics al llarg de la història de la literatura. Aquest llibre ha esdevingut un referent en llengua catalana i en llengua castellana. Ara en Màrius ja ha enllestit Verbàlia 2.0, un edició molt augmentada i millorada del clàssic de fa deu anys, que ja és a les llibreries i que us recomano fervorosament.

En Màrius tenia ganes que Verbàlia fos també un joc. Dit i fet, hi hem estat treballant durant més d'un any i ara ja és una realitat. Verbàlia, el joc es compon de materials i regles per jugar més de 50 jocs amb la llengua. Estarà a les millors botigues de jocs a partir del 10 de desembre. Ja tens regal de Reis ;-)

L'ha editat Devir amb el carinyo habitual. Les il·lustracions, precioses, són de l'Elena Feliu i el disseny gràfic és obra d'en Jordi Roca. Gràcies, doncs, de tot cor.

Si en voleu provar un tast, farem una presentació solidària el diumenge 5 de desembre a les 11 del matí a les jornades Ayudar Jugando, a les que aprofito per convidar-vos-hi, pel somriure d'un nen. Les jornades se celebren el dissabte 4 i el diumenge 5 al Casinet d'Hostafrancs, al carrer Rector Triadó, 53, de Barcelona.

Bueno, l'aventura la va començar el Màrius Serra fa més de deu anys, però seràs tu qui la continuarà.

Tornem-hi: Cinquè concurs Ciutat de Granollers!

S'acaba de convocar el Cinquè concurs Ciutat de Granollers de creació de jocs. Un anys més, ja el tenim aquí i després de l'extraordinari èxit de convocatòria de l'any passat, el nou concurs es preveu més interessant que mai.

Podeu consultar les bases del concurs al bloc de la Fira Jugar X Jugar. Les novetats més importants d'aquest any són, en primer lloc, que es convoca força abans, per tenir temps de llegir i provar en condicions el parell de centenars de jocs que s'espera que s'hi presentin. S'acceptaran només 200 jocs i la data límit per enviar-los és el 10 de gener de 2011. Finalment, els premis estan més repartits entre el guanyador i l'accèssit (750 euros per un i 300 per a l'altre).

O sigui que ja ho sabeu: comenceu a afinar aquell joc que teniu desat al calaix, que el 10 de gener és aquí mateix!

Boulogne-Billancourt, un any més

Aquest any ho fem amb una mica de retard, però no, no podíem deixar d'informar sobre el veredicte final del XXIX Concurs Internacional de Creadors de Jocs de Societat de Boulogne-Billancourt. Aquest any, en què l'Oriol Comas també ha fet de les seves com a jurat, els guanyadors han estat (en resumeixo la descripció de la pàgina del Centre National du Jeu i a partir d'alguns comentaris de l'Oriol Comas):

• Bago, de Bernard Kläui. Cada jugador pren el paper d'un pagès d'una comunitat a Bago a la província de Sixuan, a la Xina. Conrea els camps, cull i transporta la mercaderia al seu lloc del mercat, on compra altres productes que duu a la seva granja. Els jugadors veïns tenen una influència sobre les accions considerades pel jugador actiu. La mecànica innovadora és que en el teu torn fas una acció, d'entre sis possibles. Proposes l'acció mitjançant un dau, que col·loques perquè es vegi quina acció vols fer. El jugador següent col·loca el seu dau per a indicar el nombre de vegades que pots fer aquesta acció. Però el que t'ha dit el següent jugador l'obliga també a ell: haurà de fer l'acció que hagi posat al dau.

• Cronos, de Guillaume Aubrun. Les piles de cartes es col·loquen al mig de la taula i cada jugador té dos rellotges de sorra que pot activar tombant-lo sobre qualsevol pila. Quan el rellotge de sorra s'ha buidat, si no hi ha cap altre rellotge actiu sobre la pila, el jugador pot prendre la primera carta. Així guanya punts o pot efectuar accions addicionals (tenir un rellotge de sorrera de més, agafar un rellotge d'un adversari, etc.). Paciència, rapidesa, tàctica i diplomàcia són les claus de Cronos, joc que utilitza una mecànica encara poc habitual: l'activació de rellotges de sorra com a fitxes.

 

• Fakir, de Philippe Proux. Fakir submergeix els jugadors a la frontera del que és un joc. Amb una unió reeixida de fluïdesa, estètica i simplicitat, cada jugador disposa de 5 a 10 varetes que haurà de col·locar assenyadament per tal d'obrir-se noves possibilitats. L'objectiu és de ser l'últim a haver jugat una vareta al bloc en forma de paral·lelepípede. Fakir transporta els jugadors a un univers on el factor sort deixa lloc al disseny i a la simplicitat de les regles. Cal dir que l'autor ja va gunyar també l'any passat amb Delto.

• Parallel Universes, d'Andrea Mainini. Les naus espacials lluiten per recollir un mineral preciós, font d'energia per als seus motors. Cada vegada que un es recull un nou mineral, es pot activar un nou reactor de la nau que així li dóna així més llibertat de maniobra i més potència. Dotat d'una riquesa tàctica innegable, aquest joc amb doble tauler és fascinant i addictiu. 

Felicitats a tots, guanyadors i participants. I repeteixo el que ja vaig dir l'any passat: tant de bo puguem veure aviat publicat algun d'aquests jocs.

Colons catalans

Fa un parell de dies us anunciàvem la publicació per part de Devir de les edicions en català de dos jocs. Ara hi tornem, i aquesta vegada amb tota la pompa que mereix. Es tracta, ni més ni menys, que la versió catalana de Die Siedler von Catan de Klaus Teuber, un joc que al 1995 va marcar un abans i un després en els jocs de taula. El Catan aviat va guanyar premis i més premis i es va convertir en un líder de vendes.

Ara, Devir, aprofitant el seu desè aniversari i també el fet que es donarà una nova imatge al joc en totes les edicions futures internacionals, ha aprofitat per fer un pas cap a la normalitat en el nostre país. És així que ara ja podem gaudir del Catan en una edició íntegra en català.

Com diu l'Oriol Comas, que s'ha encarregat de la traducció, «Que què té aquest joc que el fa especial i important? Per dir-ho ràpid, per mi és un bon exemple (el millor, potser) de com seran els jocs del segle XXI: simples però no evidents, accessibles però estratègics, amb el polsim d'atzar exacte per poder excusar-nos d'una mala partida, bonics i sobretot sobretot interactius. En una partida de Catan guanya qui sap gestionar millor la generositat. [...] Que un producte cultural d'èxit a tot el món aparegui en català és una gran notícia i un petit pas en el camí de la normalitat.»

Avui dijous 16 de setembre s'ha fet la presentació oficial del Catan en català... i no s'hi han estat pas per poc, els de Devir, que ho han fet a La Pedrera (hem de dir ara allò d'un marc incomparable i bla, bla, bla?). Val a dir que hi han assistit força mitjans de comunicació i la sala estava ben plena. En Joaquim Dorca, director de Devir, l'Oriol Comas i Andrea Ahlers, representant de Kosmos, l'editora del joc a Alemanya i la que en té els drets, han estat els mestres de cerimònies.

I per acabar un parell de coses: primera, no us perdeu l'article que ha fet en Màrius Serra a la seva columna de La Vanguardia: «Catán en catalán»; segona, sembla que per Sant Jordi tindrem un altre dels imprescindibles en català, ni més ni menys que el Carcassonne!

Apa, jugueu molt!

La Porxada de Carcassona

Sí, bé, la Porxada, així, en majúscula, és la de Granollers, però ara també serà la de Carcassona. De fet no la de Carcassona, sinó la del Carcassonne, el joc de taula. No us ho creieu? Mireu, mireu:

Caram... i com ens ha aparegut l'edifici més emblemàtic del Vallès Oriental al bell mig de la ciutat occitana més turística? Tot gràcies a l'Oriol Comas i a la seva criatura (una de les moltes, que és un promiscu), és a dir, la Fira Jugar X Jugar. Com que aquest any l'autor convidat ha estat en Klaus-Jürgen Wrede, l'autor del mític Carcassonne, l'Oriol ha creat una miniminiexpansió per al joc. Tan mini que només està formada per aquesta llosa, la de la Porxada. I esclar, l'expansió no es podia dir d'altra manera que Carcassonne: La Porxada. Per cert, la il·lustració és d'en Bascu, que ens explica més detalls d'aquest treball a la seva web.

Com funciona aquesta miniminiexpansió? La llosa s'afegeix a la bossa amb les altres i, quan apareix, el jugador que l'ha tret la pot usar per fer una de les dues accions següents: 1) intercanviar un dels seus meeples col·locats al territori pel d'un altre jugador (aquest segon jugador s'hi pot negar, però llavors perd un meeple per a la resta de la partida); 2) al final de la partida totes les ciutats no completades amb meeples de jugadors que també tinguin meeples a la ciutat on hi ha la Porxada, compten com a completades (si la ciutat on hi ha la Porxada també està completada!).

L'expansió es va donar als assistents i als participants en el concurs de Carcassonne que es va celebrar a la Fira... i jo me'n vaig quedar sense... casumdena!

Quart concurs «Ciutat de Granollers»: ja tenim guanyador!

Aquest cap de setmana passat es va reunir el jurat del Quart concurs «Ciutat de Granollers» de creació de jocs per decidir qui s'enduria el premi d'entre els 13 finalistes que van arribar a la fase final. Aquest any el jurat estava format per Salvador Alsius, Miquel Barceló, Jordi Deulofeu, Jorge Gómez Arrausi, Mónica López, Beatrice Parisi, Madrona Ramia i Teresa Serván.

Aquests 8 apassionats dels jocs han decidit concedir el premi a (em permeto copiar la descripició de cada joc del bloc de la fira Jugar x Jugar, amb algun comentari meu):

Bzzz!, de Juan Carlos Pérez (Terrassa). Joc familiar, simple i amb diferents estratègies, ambientat en un rusc ple d’abelles que fabriquen mel. Elles saben que l’important és anar a les millors flors a buscar pol·len, i arribar abans que les altres abelles. Una mica de majories, una mica de bluff, una mica de joc dels xinos, tot ben amanit i combinat.

Però, a més, també han concedit un accèssit a:

Curia, de Toni Giménez (Barcelona). Barreja de joc de majories, de cartes amb poders que es poden activar a l'estil Magic i de subhasta amb dret a veto (vetos que circulen permanentment, però donen punts si no els uses). Un joc on et cal pidolar favors als senadors romans. Hi has d’anar preparat, perquè no sempre són prou honestos.

Els altres 12 finalistes, tots ells magnífics jocs, han estat:

Amanites, d'Alain Ollier (La Roche Noire, França). Un joc familiar, ràpid, ambientat en un bosc on hi ha els millors rovellons i més boletaires del que hi caben. De mica en mica saps què hi podràs acabar trobant i no sempre seran bolets!

Bora Bora, de Ludovic Gimet (Saint Just d’Avray, França). Una fascinant barreja de joc de majories i joc de connexió, amb un mecanisme inusual i efectiu: rescabalar l’adversari per les fitxes que li treus quan ocupes territoris.

Dorix, de Loïc Lamy (Aurignac, França). Petit joc abstracte que es juga en un tauler 4x4, on s’aixequen torres de fitxes per fer-les caure sobre les caselles que t’han de fer guanyar. Amb un petit però: no totes les fitxes de la columna són del color que tu vols.

Jukers!, de Brett Gilbert (Cambridge, Gran Bretanya). Joc de cartes en què no saps fins al final si els jòquers t’ajudaran a guanyar o et faran perdre la partida. A més, en cada basa tots els jugadors poden intentar decidir qui la guanya.

Mitos, de Jordi Rossich (Caldes de Malavella, La Selva). Joc abstracte en què les fitxes són dos llargs cordills i les caselles uns claus per només es pot passar una sola vegada. A mida que fas nusos el tauler es va fent petit. Perd qui no pot fer un nus.

Náufragos d'Alberto Corral (Torremolinos, Espanya). Joc cooperatiu on també convé ser una mica egoista. Uns nàufrags arriben a una illa (deserta?) i per sobreviure s’han de preocupar de fer foc, tenir fusta, trobar què menjar, endinsar-se a la selva... Però compte! Si els nàufrags sobreviuen, guanyarà qui hagi escrit el millor diari d'aventures!

Quatre micos, de Toni Serradesanferm (Granollers). La NASA busca un mico realment intel·ligent per enviar-lo a Mart. No cal dir que els jugadors són els micos aspirants a la feina. Han de demostrar que saben trobar determinades combinacions de botons. I fer-ho ràpid.

Rapidos, d'Alain Orban (Nandrin, Bèlgica). Un joc de rapidesa visual. Cal relacionar unes indicacions escrites en un codi no fàcilment identificable per trobar quin tap correspon a quina botella de vi. Frenètic.

San Toribio, de Pere Jaume Cano (La Nucia, Marina Baixa). En una petita illa caribenya, un moviment revolucionari ha pres el poder. Però la nova oposició pensa que no són tan revolucionaris com diuen. I intentaran boicotejar totes les reformes que plantegin.

Star Conquest, de José Carlos de Diego (Saragossa, Espanya). Joc de política, economia i de bastonades entre naus de faccions adversàries al sistema Alfa Centauri. Els teus cònsuls han d’aconseguir anar més ràpids que els altres a explorar els planetes i trobar minerals.

Wall Street, de Nicolas Lieber (Luxemburg). Joc pur de subhastes. Sembla fàcil, fins que veus que unes cartes especials ho poden canviar tot. A més, en una subhasta sempre costa controlar l’emoció de poder-se quedar el que vols, encara que sigui massa car.


Recordem que aquesta edició del concurs ha estat la més multitudinària fins ara: es van rebre 185 jocs (!), dels quals 60 van passar a la segona ronda i, d'aquests, els 13 millors van ser proposats al jurat del concurs perquè n'escollissin el que, al seu parer, és el millor. També ha estat l'edició més internacional, amb 32 de Catalunya, 59 d'Espanya, 61 de França, 10 d'Estats Units, 6 de Bèlgica, 4 de Suïssa i la resta de diversos països, des de Romania fins a la Xina. Ja veieu que aquesta quarta edició ha estat l'explosió definitiva del concurs. Que segueixi així per molts anys!

Com és habitual, els premis del concurs es lliuraran durant el cap de setmana de la Fira de l'Ascensió. En concret, el dissabte 15 de maig, a les 20 h.

I en van quatre...

Com ja és habitual, cap al gener l'Oriol Comas sempre ens anuncia la convocatòria del concurs de creació de jocs Ciutat de Granollers. I diem "com ja és habitual" perquè aquesta ja és la quarta edició del concurs. Està clar que la idea de l'Oriol, una mica arriscada al començament, ja s'està fent gran i comença a establir-se com un clar referent del món dels jocs al nostre país, a l'Estat espanyol i fins i tot a països propers i no tant propers (l'any passat va participar gent de l'altra banda de l'Atlàntic!). Això queda demostrat quan, en aquests moments, ja hi ha quatre jocs participants en edicions anteriors que estan editats o a punt d'editar-se (dos guanyadors, un finalista i un accèssit).

Teniu les bases del concurs al bloc de la fira. Només us direm que el termini de presentació de jocs acaba el 8 de març, o sigui que no us hi entretingueu massa! Ah, i és clar, també val la pena dir que aquest any el premi és considerable: 1.500 euros, 50% en metàl·lic i 50% en jocs... déu n'hi do!

Apa, ja trigueu!

El joc del Big Bang

El proper 1 d'octubre comença una nova aventura lúdica de l'incansable Oriol Comas: el Joc del Big Bang.

El Joc del Big Bang és un proposta lúdica internàutica del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya inspirada en el Big Bang i en la història de l'univers. Hi podreu trobar diverses menes de jocs: jocs lingüistics, jocs d'observació, laberints i mil coses més! El joc estarà obert fins al 30 de desembre de 2009... ja podeu afanyar-vos i inscriure-us-hi! I esclar, hi haurà premis per als millors jugadors de cada joc de caràcter individual i el premi gros per al millor jugador individual del conjunt dels jocs: un viatge de dos dies a Ginebra, per a ell i dos acompanyants, que inclourà una visita guiada a la seu del CERN, on el Gran Col·lisionador d'Hadrons, l'LHC, aviat començarà a funcionar a ple rendiment (quan estiguin llestes les reparacions i altres problemes inacabables, uf!) i ens permetrà comprovar diverses prediccions de les teories actuals sobre la composició fonamental de la matèria (si es detecta el bosó de Higgs serà espectacular, de debò!).

Però no us preocupeu, que per jugar-hi no cal saber què és la teoria de cordes, ni els darrers avenços en gravetat quàntica, ni tan sols cal utilitzar les lleis de Newton (aquestes sí que us les sabeu, oi?). Només cal tenir ganes de jugar i d'aprendre!

Ah! Me n'oblidava... que també hi ha el vídeo del Joc del Big Bang:

Boulogne-Billancourt, i en van 28...

Ja s'han donat a conèixer els jocs guanyadors del XXVIII Concurs Internacional de Creadors de Jocs de Societat, el magnífic concurs organitzat per la ludoteca de Boulogne-Billancourt (ara Centre National du Jeu). Cal dir que aquest any, després d'un parèntesi, l'Oriol Comas ha tornat a ser membre del jurat (a veure si ens en pot fer un crònica!).

Passem als protagonistes: els jocs i els seus creadors. Els guanyadors han estat (en resumeixo la descripció de la pàgina de la ludoteca):

• Delto, de Philippe Proux. Es tracta d'un joc abstracte d'alineament. Els jugadors manipulen triangles de diferents grandàries i intenten formar l'alineament més llarg del seu color. Les accions de cada torn són simples: col·locar una peça de la reserva comuna sobre l'eix o desplaçar-ne una que ja estigui en joc. Però atenció: si un triangle no pot passar per sobre d'un altre, el desplaçament queda prohibit.
  
  


• Lutins Malins, de Ludovic Vialla i Arnaud Urbon. És un joc de col·locació de treballadors i de programació. Els jugadors, com a caps d'una colla de follets, van a la cerca del perol d'or. El joc es desenvolupa en dues fases: primer, formació de l'arc de sant Martí, col·locació de follets i reclutament de companys; després amb l'arc de sant Martí format, apareix el perol d'or i els jugadors han de moure els seus follets per aconseguir-lo.
  
  


• Saint-Benoît, de Charles Chevallier, Catherine Dumas i Pascal Pelemans. Joc de majories i de col·locació de traballadors. A l'abadia de sant Benet, l'abat Ganelon renuncia al seu càrrec. La successió és un afer problemàtic i els jugadors hauran d'aconseguir protecció i favors de diversos personatges. Després d'una fase de selecció, els jugadors col·loquen els seus monjos darrera de les columnes del claustre de l'abadia, per aconseguir influències i crear complots.
  
  


• The Great Pyramid, de Graeme Jahns. Joc de gestió, de col·locació i selecció de rols. El faraó Djoser busca un hereu. El jugador que aconsegueixi fer créixer la població més ràpidament i a acabar la construcció d'una piràmide rebrà l'honor de ser el següent faraó. Cada jugador controla 8 personatges que realitzen funcions diverses: mercenaris, marxants, picapedrers, agricultors, etc. Es tracta d'un joc d'una gran profunditat estratègica però amb mecanismes clars i elegants i amb una bona dosi d'interacció, poc habitual en aquesta mena de jocs.
  
  

Felicitats a tots plegats! I a veure si com passa sovint amb els premiats a Boulogne, podem veure aviat publicat algun d'aquests jocs (o tots! per què no?).