26 d’octubre 2007

Essen und spielen

Amb una mica de retard, però finalment em decideixo a escriure les meves impressions del meu segon Essen i el primer amb unes certes intencions "professionals".

Per a aquells que no ho sàpiguen, la fira internacional de jocs d'Essen (els Internationale Spieltage SPIEL) és la fira més important del món pel que fa als jocs de taula. És un veritable punt de trobada d'editors, autors i distribuïdors, grans, petits i "independents" i un moment en què es presenten nombroses novetats, esperades amb delit pels aficionats. Com diu en Josep de Vilanova, és La Meca de qualsevol aficionat als jocs de taula, el lloc al qual cada any s'hauria de peregrinar per gaudir de quatre dies en què tot, absolutament tot, gira al voltant dels jocs de taula. Per això res millor que titular aquesta entrada Essen und spielen, és a dir, "Menjar i jugar", perquè què més es fa durant aquests dies (dormir, potser?).

Aquesta vegada els dos components de Vexillum no només hi anàvem com a diversió sinó també com a professió: ens havien d'entregar les 8 primeres unitats del PatimPatamPatum i havíem de presentar la criatura a alguns reviewers internacionals. Malauradament no vam ser a temps de tenir un estand a la fira i, encara pitjor, en Marià va haver de quedar-se a Barcelona quan ja érem a l'aeroport.

La fira sempre impressiona, malgrat que ja te la coneguis de memòria, i per això, dijous a la tarda, quan vaig arribar, vaig estar voltant pels pavellons sense saber gaire què fer ni on anar, simplement voltant, embadalit i mig estabornit. Però hi havia feina: a l'estand d'AbacusSpiele m'esperava una caixa amb 8 flamants PatimPatamPatum acabats de sortir del forn. El primer que vaig fer (no ho vaig poder resistir) és anar a seure al hall de recepció i obrir el primer PatimPatamPatum "de debò". La impressió no podia ser més bona, la qualitat dels materials era tal com esperàvem, la gent de LudoFact havia fet una feina excel·lent. Això, combinat amb aquella olor de joc nou acabat d'obrir i estar al mig de la fira d'Essen amb el nostre primer joc era una sensació extraordinària; sensació que malauradament el Marià va haver de compartir per telèfon i amb el cap en altres històries.

Ara haig de dir que, malgrat que cada dia duia la càmera de fotos amb les millors intencions, no vaig fer una sola foto dins de la fira; anava tan carregat cada dia amb els jocs amunt i avall que mai no pensava a fer les fotos de rigor. Només vaig fer quatre fotos als PatimPatamPatum aquella mateixa nit, mentre descansava a l'apartament del nostre bon amic Manfred:


Si voleu veure fotos de la fira, podeu consultar el bloc d'en Roberto o els informes i enllaços a Boardgame News, per exemple. Però bé, divendres començaven les relacions públiques per al PatimPatamPatum... i les compres de jocs! Pel que fa a la primera cosa, i gràcies a l'Oriol Comas, vaig poder oferir el joc a en Phal (el de la gran web francesa sobre jocs TricTrac) i a en Bruno Faidutti, així com també a la gent de la ludoteca de Boulogne-Billancourt. També tenia programada una partida de demostració amb dos nois alemanys, però malauradament no vam saber trobar-nos (el problema de no disposar d'estand i haver de buscar un lloc a la sempre plena cafeteria). Entre una cosa i una altra vaig aprofitar per fer una visita als txecs de Czech Games Edition i fer-me amb una còpia del seu League of Six, que m'havia semblat molt interessant i li tenia posat l'ull. També vaig passar per l'estand de Giochix per fer-me amb un Medievalia i de pas vaig poder fer contactes més "professionals" amb aquests italians, que al seu torn em van posar en contacte amb els de daVinci Games; la cosa no va anar més enllà però bé s'havia d'intentar, no?

Dissabte era el gran dia: havíem quedat per fer una partida del PatimPatamPatum amb en Greg Schloesser, un dels crítics més reconeguts en aquest món dels jocs de taula. Abans, però, vaig aprofitar per carregar una mica més la maleta de jocs i comprar-me el King of Siam de la gent d'Histogame, obligat després del bon regust que em va deixar el seu anterior Friedrich. I una altra escala obligada dins dels pavellons era l'estand de Sierra Madre Games, on vaig xerrar una estona amb en Phil Eklund, que em va explicar la seva nova creació: Origins: How We Became Human, un joc que intenta reproduir l'evolució humana i segueix en la línia del seu American Megafauna. Sens dubte, així que puguem fer-ne una partida, apareixerà en aquest bloc dins de la nostra sèrie d'articles sobre jocs i ciència.

I finalment vam fer la partida estrella, amb en Greg Schloesser, en Christwart Conrad i els nostres amics cordovesos. La cosa va anar prou bé, crec que l'explicació resultà entenedora i el joc es desenvolupà amb prou soltura. Si a en Schloesser i a en Conrad els va agradar o no ja ho veurem; són prou diplomàtics com per quedar bé. En qualsevol cas la feina ja estava feta i ben feta. La resta ja no depèn de nosaltres.


Diumenge, tranquil·litat i bons aliments. És el dia en què cal anar a buscar les ofertes de darrera hora, però jo ja no volia carregar més jocs i després dels compromisos dels dies anteriors, volia gaudir de la fira sense atabalar-me. Evidentment, va caure algun joc: el Papillons de l'Oriol i un filler simpàtic que vaig trobar a darrera hora a l'estand de Z-man Games, Pick & Pack. Evidentment, hi havia molts jocs que hagués volgut provar i potser comprar: les estrelles de la fira, com el Cuba, l'Hamburgum o l'Amityis; el Patrizier d'en Michael Schacht; el Container d'en Benno-Delonge; algun altre dels txecs (dels txecs I i dels txecs II, ara que van separats); un parell que em cridaven l'atenció d'editors independents: el Moai i el Wadi; els sempre interessants d'en Martin Wallace, aqust any amb el Brass i una reedició del Mordred; el Key Harvest; l'Agricola; el Tzaar; els d'en van Morsel, que aquest any feia una mena de 2x1... en fi massa coses.

Ara a esperar i preparar la fira del 2008! Hi anirem i, amb una mica de sort, potser tindrem estand i tot... queda un any per aconseguir-ho!

20 d’octubre 2007

Essen, finalment!

Benvolguts,

Malgrat no he pogut anar a Essen per problemes d'ultimíssima hora, us diré que el nostre amic Marc sí que ha anat a Alemanya i ha rebut les primeres unitats del PatimPatamPatum. Sembla que està encantat amb la qualitat final del producte i ens confirma que realment sembla un joc de debò ;-)
Vaja... no ho hem fet pas malament i hom diria que hem aconseguit allò que preteníem!

Em diu el Marc que hi ha curiositat i molt d'interès al voltant del nostre joc. Alguna cosa va bullint dins l'olla i esperem impacients que el senyor Figueras torni de Westfàlia del Nord per explicar-nos un munt de coses, amb tots els pèls i senyals!

Visiteu-nos la setmana vinent i podreu saber-ne més.

Salut!

15 d’octubre 2007

Tres dies (entre Còrdova i Essen)

Efectivament, tres són els dies per descansar treballant entre el Festival de Juegos de Mesa 2007 a Còrdova, organitzat per la gent de Jugamos Tod@s, i la Fira de Jocs d'Essen.


Per començar, doncs, parlem del Festival de Còrdova, al qual Vexillum assistia per primera vegada, en una esgotadora visita llampec el dissabte 13, anant i tornant de nit en tren. El lloc on es celebrava el Festival era fantàstic, el claustre de l'antic convent de la Mercè, actualment seu de la diputació provincial; però el que més ens va agradar de la cosa fou la gran quantitat de gent que hi havia, especialment gent externa als cercles habituals del món dels jocs. Vam veure moltes famílies i grups d'amics que simplemen entraven al claustre, miraven una mica, demanaven un joc de la gran ludoteca de Jugamos Tod@s i es posaven a jugar. A diferència d'altres reunions d'aquest tipus, on sovint hi ha el risc de semblar una trobada friqui, d'àmbit reduït i hiperespecialitzat, amb els mateixos de sempre i impenetrable a qualsevol passavolant, en aquest cas la trobada fou extraordinàriament oberta i fresca, cosa que és molt agradable i reconfortant. Els nois de Jugamos Tod@s han fet una feina excel·lent. Cal dir que també hi havia el mestre Reiner Knizia com a convidat estrella, un altre encert de la colla cordovesa.

Durant els actes del Festival, a més de presentar les nominacions al Juego del Año en España, també es concedí el premi Jugamos Tod@s a l'autor de l'any que anà a parar a l'Oriol Comas i en Jep Ferret, pel seu joc Pròxima Obertura, el premi Jugamos Tod@s-net a la tasca en favor dels jocs a Internet, que anà a parar a José Carlos de Diego i el seu fòrum BSK i a en Bascu pel seu bloc Charlas desde Mecatol Rex. També es presentaren dos nous jocs que fan venir salivera: l'España 1936 de l'Antonio Catalan i el 1936 Guerra Civil de l'Arturo Garcia, que vaig tenir l'oportunitat de provar amb el mateix autor. I evidentment, tal com estava programat, també es presentà el PatimPatamPatum ;-) amb el qual vam fer alguna partida de demostració.


En definitiva, una excel·lent trobada, de la qual no vam poder gaudir-ne tot el que haguéssim volgut. Està clar que l'any que ve haurem de tornar-hi amb més calma i poder visitar la mesquita no només per fora...

06 d’octubre 2007

Les regles del PatimPatamPatum

D'aquí a un mes, aproximadament, ja tindrem el PatimPatamPatum a les mans, acabat de sortir del forn. Per anar fent boca, però, ja podeu baixar-vos i llegir les regles del joc. Les podeu descarregar seguint el següent enllaç:

- descàrrega de les regles del PatimPatamPatum

on trobareu les regles en catala i en castellà (les versions anglesa, francesa i basca arribaran aviat) i també trobareu unes regles alternatives per a l'inici del joc, destinades als jugadors més "estratègics".

El fitxer per descarregar està format per tres DIN A4 que queden ben macos un cop imprimits, però a la caixa del joc les regles les trobareu en un tríptic encara més maco, que té aquest aspecte:


Esperem que us agradin!