Ahir, diada de Sant Fèlix, els Castellers de Vilafranca van carregar el 4de9 amb agulla. Va ser molt emocionant, tant com la torre de 9 amb folra i manilles i el pilar de 8 amb que van concloure una diada fantàstica.
Llàstima del 3de10 que no va poder ser... però estic segur que durant els pròxims cinquanta anys el veuré carregat i descarregat un munt de vegades! VI-LA-FRAN-CA!! VI-LA-FRAN-CA!!
Som al final de la tercera ronda. S'acosta el moment de ballar els darrers salts i sembla que hi haurà unes quantes empentes a la plaça de Sant Francesc...
Tot imitant el fantàstic doctor Frankenstein, s'acosta el moment d'infondre nou vigor i vida dins la caixa de la nostra criatura monstruosa. El PatimPatamPatum ja és complet i ara cal cosir-li els traus i tot allò que encara està embastat després de l'operació de cirurgia estètica.
Ben aviat, la criatura cobrarà vida als tallers d'impressió de la casa alemanya LUDO FACT. Abans, però, les mans del pintor Jaume Carbonell li van donar cara i ulls. I els retocs i el bon criteri d'en Jordi Roca han acabat de pulir tot allò relacionat amb el disseny gràfic d'aquesta bèstia dissoluta. Per acabar-ho d'adobar, les ments perverses i malaltes d'en Marc Figueras i en Marià Pitarque són les responsables de tot plegat... que no ens passi res!! :-)
Aquí us deixem una imatge del tauler i d'algunes de les cartes del joc:
Doncs sí, estimats amics, comença una nova generació de jugadors amb el naixement del Pau, el dia 7 d'agost.
Serà un eurogamer o un wargamer? o més aviat acabarà odiant els jocs de tant sentir el pesat del seu pare i el tiet Marià parlant de meeples, d'hexàgons, de zones de control i de si tal joc és de majories, de gestió de recursos o de vés a saber quin altre concepte obscur i tirant a freaky.
En fi, ja veurem, de moment haig de començar a aprendre a gestionar els meus recursos per poder tenir temps per al Pau però també, de tant en tant, per a una petita sessió lúdica. Això sí que és un joc d'estratègia i la resta són tonteries.
Feia molt de temps que teníem pendent una partida a l'Angola, un joc de Ragnar Brothers. A l'hora de simular el conflicte armat que esclatà el 1975 en aquest país africà, en Marc i en Jordi Cairol s'aliaren per controlar l'MPLA-FAPLA, mentre que en Jordi Roca i jo els vam plantar cara, posant-nos a a la pell dels líders de l'FNLA i la UNITA, respectivament.
Només vam poder jugar 4 dels 10 torns possibles, temps suficient per discutir els dubtes de les regles, copsar l'escalada de violència que va patir el poble angoleny (una joguina en mans dels interessos polítics internacionals en plena guerra freda) i adonar-nos que es tracta d'un joc molt interessant en què es plantegen una sèrie de qüestions tàctiques i logístiques que fan que la presa de decisions de comandament encertades sigui cabdal, sense oblidar una bona intuició que permeti anticipar-te o contrarestar l'estratègia dels rivals.
En definitiva, ens hem quedat amb ganes de jugar una partida sencera, la qual cosa esperem poder dur a terme ben aviat.