17 d’abril 2009

Arriben els exèrcits de Jaume I

El passat dimecres es va presentar el llibre Els exèrcits de Jaume I, escrit per en F. Xavier Hernàndez, en Xavier Rubio i en Francesc Riart. Amb aquest llibre s'inicia una nova i prometedora col·lecció d'història militar de Catalunya; es tracta de la col·lecció Polemos, de l'editorial Dux.

La col·lecció Polemos s'inicia amb la voluntat de ser l'equivalent en català de les col·leccions de l'editorial Osprey, ben coneguda per qualsevol aficionat a la història militar o als jocs de simulació històrica. En el terreny tan desolat de la historiografia militar catalana, aquesta col·lecció omple un forat que ja era massa gran. A més, amb autors com en F. Xavier Hernàndez, podrà aportar una alenada d'aire fresc, lluny de mitificacions decimonòniques, simples històries de batalletes, anacronismes i idees preconcebudes acceptades acríticament.

La col·lecció s'inicia amb aquest Els exèrcits de Jaume I i seguirà amb un parell de títols cada any. El proper estarà dedicat a La Gloriosa, l'aviació republicana, a Catalunya i, especialment, al seu paper a la Batalla de l'Ebre. Posteriorment estan programats un títol dedicat als fusellers de muntanya dels segles XVII i XVIII i un altre a la marina de guerra catalana medieval. Els esperarem amb impaciència!

Pel que fa al primer títol de la sèrie, en F. X. Hernàndez, en X. Rubio i en F. Riart, amb la col·laboració infogràfica d'en Guillem H. Pongiluppi, ens ofereixen una visió general dels exèrcits de Jaume I. Amb nombroses il·lustracions, basades en la iconografia i la documentació existents, repassen la composició, les tàctiques, la indumentària i la logística dels exèrcits que acompanyaren el rei Jaume I a la conquesta de Mallorca i de València.

Com a comentari al marge, la mateixa imatge de la portada ja ens dóna una idea de la intenció de sacsejar una mica algunes idees preconcebudes sobre el personatge i el seu entorn. Sempre tendim a imaginar-nos el rei en Jaume com un cavaller venerable, com el tenim representat a l'edifici de l'ajuntament de Barcelona, per exemple. I ara ens el presenten com un jovenet amb pinta de bandarra? La cosa s'entén millor quan recordem que durant la conquesta de Mallorca el rei tenia tot just 19 anys i el seu aspecte no devia ser molt diferent.

El llibre, després de repassar l'organització general dels exèrcits feudals a Europa, es centra en els exèrcits catalanoaragonesos que acompanyaren el rei en les conquestes de Mallorca i València, amb extensos i detallats capítols sobre la cavalleria, la infanteria i l'enginyeria militar. També hi ha discussions una mica més breus de la flota i una anàlisi crítica de la iconografia coetània que ens ha arribat. Val a dir que l'apartat d'enginyeria militar és súmmament interessant, amb una anàlisi molt detallada del setge de Ciutat de Mallorca.

Bé, si voleu saber-ne més, compreu el llibre, que val la pena! (penseu que s'acosta Sant Jordi...)

Les imatges són d'en Francesc Riart i en Guillem H. Pongiluppi.

14 d’abril 2009

250

Són els anys que fa que, tal dia com avui, el 14 d'abril de 1759, va morir en George Frideric Handel. Ja ens hem afegit abans a l'Any Internacional de l'Astronomia, doncs afegim-nos també a l'any Handel, ni que sigui per un dia:

08 d’abril 2009

I més daus!

Després de parlar dels daus d'Efron, tornem als daus de Sicherman. Recordeu? Són dos daus amb numeració no estàndard que tenen la mateixa distribució de probabilitats per a la suma dels seus valors que dos daus estàndard (numerats d'1 a 6). Quan vam parlar d'aquests daus ens vam limitar a dos daus de sis cares, però per què limitar-nos? Es pot generalitzar aquest problema? És a dir, hi ha alguna forma de trobar conjunts d'm daus no estàndard d'n cares que es comportin igual que m daus estàndard d'n cares?

Imatge de Wikimedia Commons, usuari KoS

Doncs sí. Ara bé, el resultat general és matemàticament complex i no l'explicarem aquí. Si esteu familiaritzats amb l'àlgebra i els polinomis ciclotòmics, podreu trobar la informació detallada, amb totes les demostracions, a la referència [1]. Per exemple, voleu 3 daus no estàndard de 8 cares amb el mateix comportament que 3 daus estàndard de 8 cares (numerats de l'1 al 8)? Aquí els teniu: {1,5,5,5,9,9,9,13}, {1,2,3,3,4,4,5,6} i {1,2,2,3,3,4,4,5}. I podríem seguir amb tots els que vulgueu, però el resultat important és que sempre es poden trobar daus no estàndard per al cas que ens interessi o bé demostrar que no poden existir i que llavors només podem utilitzar els estàndard.

A més a més, els daus no estàndard amb el mateix comportament que els estàndard tenen una sèrie de propietats curioses. Val la pena veure'n algunes, només les comentarem i novament, si en voleu la demostració, aneu a [1]:
  • Per a daus de p·q cares, on p i q són nombres primers, no necessàriament diferents, només hi ha dos possibles daus no estàndard. Si volem fer tirades de més de dos daus, haurem d'afegir els daus estàndard necessaris. Per exemple, amb els daus de 6 cares (6 = 2·3, 2 i 3 són primers) els únics dos daus no estàndard són precisament els daus de Sicherman.

  • Per a daus amb un nombre primer de cares (2, 3, 5, 7, 11, 13, etc.) no existeixen daus no estàndard. Només podrem manegar-nos amb daus estàndard.

  • Aquesta és molt curiosa: la successió formada pel nombre de vegades que apareix un valor determinat en un dau estàndard o no estàndard equivalent forma sempre un palíndrom numèric. Per exemple: en el primer dels daus de Sicherman, el {1,2,2,3,3,4}, la freqüència de cada valor és 1,2,2,1, que forma un palíndrom. Un altre exemple: en un dels daus no estàndard de 8 cares que hem donat abans tenim {1,5,5,5,9,9,9,13}, i la freqüència de cada valor és 1,3,3,1, novament un palíndrom!

  • En un dau no estàndard d'm cares el valor següent a un valor donat, k, d'una de les cares, només podrà ser, com a màxim k + m.

  • Cap valor d'un dau no estàndard d'm cares pot ser superior a m2 - m + 1.
I prou per avui, no? Em sembla que ja hem donat prou resultats per a pensar-hi una estona.

Referències


[1] Gallian, J. A. i Rusin, D. J. «Cyclotomic polynomials and nonstandard dice». Discrete Mathematics 27 (1979) pàg. 245-259.
[2] Broline, D. M. «Renumbering the faces of dice». Mathematics Magazine 52 5 (1979) pàg. 312-315.
[3] Fowler, B. C. i Swift, R. J. «Relabeling dice». The College Mathematic Journal 30 3 (1999) pàg. 204-208.

02 d’abril 2009

Una nova revista de wargames

Sembla que a final d'abril sortirà publicat el primer número d'una nova revista sobre wargames que, a priori, fa molt bona pinta: Battles Magazine.

Es tracta d'una revista publicada a França, en anglès, amb més de 100 pàgines, impresa en color i que inclou un joc amb fitxes troquelades. L'estil gràfic recorda bastant l'Against the Odds, però més centrada en jocs. L'Against the Odds és especialment una revista d'història militar amb joc incorporat i amb alguns articles concrets dedicats a simulació històrica i a creació de jocs. En canvi, sembla que la nova Battles Magazine està formada majoritàriament per articles sobre jocs, ressenyes, variants, escenaris alternatius, creació de jocs, etc. i amb menys articles sobre temes estrictament d'història militar.

La seva web (www.battlesmagazine.com) és molt completa i permet fullejar la revista i descarregar les instruccions dels jocs inclosos. Sembla que el preu de sortida serà de 26 €, però el primer número es pot aconseguir a 20 € si s'encarrega abans del 20 d'abril. Encara no sabem res de quin serà el preu d'una subscripció anual.

I pel que fa al joc inclòs al primer número, es tracta de Striking the anvil, una simulació del desembarcament aliat al sud de França durant la Segona Guerra Mundial (l'operació Dragoon).

Ja ho sabeu, si no en teníeu prou amb l'Against the Odds i l'Strategy & Tactics, ara quedareu ben servits!