08 de novembre 2011

Inventum, jocs i ciència

Fa pocs dies comentàvem que acabava de sortir al carrer el joc Inventum, de l'Oriol Comas. Avui se n'ha fet la presentació oficial a l'Aula Magna de la UB.

Foto: UB
Ha estat un acte prou interessant. Hi han participat el rector de la UB, Dídac Ramírez, la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer i el cap de la Unitat del Foment de la Cultura Científica de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació, César López. I, evidentment, també l'autor del joc, l'Oriol Comas, que ha fet una breu xerrada sobre la importància del joc com a element cultural i ens ha presentat la seva creació.

Foto: UB
Com ja dèiem fa uns dies, fer recerca no és fàcil (i tots els que n'hem fet prou que ho hem patit), calen diners, recursos, material, personal, barallar-se amb els responsables de presa de decisions, amb polítics,... en fi, un munt de coses no directament relacionades amb la recerca. Actualment la ciència és una empresa comunitària, amb col·laboracions contínues i amb mil i una relacions amb altres àmbits. Això és el que vol representar Inventum, un joc col·laboratiu en el qual cada jugador té la identitat d’una universitat que, l'any 2450 i amb l'ajuda de la tot just inventada màquina del temps Alí Bei 18, torna al segle XX per mirar de redescobrir alguna de les descobertes més importants d'aquell segle. Els jugadors han de col·laborar aportant recursos, diners, personal i temps, però també han de lluitar contra els imprevistos habituals en qualsevol recerca i potser també contra algun jugador amb pocs escrúpols, el Dr. Nyap, la identitat del qual ningú no coneix. Els jugadors assoliran conjuntament la glòria o bé fracassaran conjuntament, però atenció, que si guanyen sempre n'hi haurà un que ho haurà fet una mica millor que els altres. Col·laboració i competició, dos elements clau en la recerca científica... i també en els jocs!

Foto: UB
Vés per on, dues de les coses que més m'agraden, el joc i la ciència, reunides en una petita capseta. Què més vull?

Cap comentari: