Ja he comentat altres vegades en aquest bloc el lent però constant redescobriment de compositors catalans del barroc i el classicisme, abans oblidats i menyspreats. En Josep Mir i Llussà va ser un dels mestres de capella catalans del darrer barroc, en la transició cap a l'estil galant, que fou mestre de capella a les catedrals de Segòvia i Valladolid i finalment al monestir de La Encarnación de Madrid. El catàleg de les seves obres és molt extens, i el fons més important –que conté prop de 160 manuscrits– procedeix del monestir de La Encarnación de Madrid i es conserva, actualment, a l’abadia de Montserrat. Us copio una part de les notes d'en Josep Dolcet al llibret del CD amb la primera gravació d'obres seves (la imatge que veieu a dalt):
Catalunya, al segle XVIII, com Bohèmia i Moràvia, va produir un superàvit de músics, amb un excedent que algun cop va "exportar" a altres regnes d'Europa (Domènec Terradellas, els germans Pla...) però que en la seva majoria van col·locar-se en centres religiosos dels territoris peninsulars o ultramarins de la corona espanyola: és el cas dels mestres de capella Jaume Casellas, Pere Rabassa, Francesc Juncà, Joan Oliac, Domènec Arquimbau, Josep Picanyol, Jaume Balius o Josep de Campderrós.Podeu sentir alguns fragments del disc aquí: http://www.musiepoca.com/artistas/artmusica.php?artID=60.
I pel que fa als intèrprets, la formació Vespres d'Arnadí, ja els havia sentit alguna vegada, però no hi havia parat massa atenció. El seu primer disc, dedicat a un compositor francès ben poc conegut, Charles Desmazures, ha estat un gran èxit de crítica, que repeteixen ara amb aquesta magnífica gravació d'en Josep Mir i Llussà. Com diuen ells mateixos, Vespres d'Arnadí "és un grup creat el 2005 sota la direcció de Dani Espasa i Pere Saragossa que està especialitzat en la interpretació del repertori barroc amb instruments d'època. Vespres d'Arnadí pretén oferir versions plenes d'emoció, frescor i espontaneïtat i ho fa utilitzant, a més de criteris propis, diferents recursos llegats en tractats, cròniques i altres fonts històriques [...] Les acadèmies, nom que rebien els concerts al segle XVIII, es duien a terme a les tardes-nits (vespres) com a postres dels sopars distingits de famílies nobles i burgeses. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, potser el dolç més antic del món, i part de la gastronomia de Xàtiva i comarques veïnes."
Podeu sentir i veure una petita performance de Vespres d'Arnadí a l'espai barroc del Palau Dalmases de Barcelona aquí:
I una altra al foyer del Liceu: