26 d’octubre 2011

Inventum

Bé, ja era hora! Finalment s'ha anunciat públicament l'edició del joc Inventum, de l'Oriol Comas i impulsat per la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera. El joc l'edita Devir (i aviat serà a les botigues), les il·lustracions són d'en Pedro Soto i el disseny gràfic, d'en Jordi Roca.


De què va la cosa? Us podria fer cinc cèntims d'aquest joc cooperatiu, ja que he participat una mica en les proves de jugabilitat, però molt millor si és el mateix Oriol Comas qui ens ho explica:


A començament de novembre se'n farà la presentació oficial al paranimf de la UB. Hi serem i ja us explicarem més coses d'aquesta iniciativa interessant, una iniciativa original i diferent per divulgar el treball de recerca cientifica i per explicar lúdicament aquest concepte que ara se'n parla tant de transferència.

Fer recerca no és fàcil (i tots els que n'hem fet prou que ho hem patit), calen diners, recursos, material, personal, barallar-se amb els responsables de presa de decisions, amb polítics,... en fi, un munt de coses no directament relacionades amb la recerca. De vegades la gent pensa que això de fer recerca és com en els temps de Galileu o Newton: un savi despistat que a casa, amb quatre papers i quatre estris, descobreix una cosa revolucionària, i val a dir que sovint la literatura i el cinema han fet molt per potenciar aquesta imatge de la ciència com una empresa individual i fosca d'un savi despistat/boig/malvat. Res més lluny de la realitat actual, la ciència és una empresa comunitària, amb col·laboracions contínues i que implica mil i una relacions amb altres àmbits.

Bé, prou rotllo, que ara toca jugar a l'Inventum.

25 d’octubre 2011

Essen?

Bé, ja he tornat d'Essen i se suposa que tothom que torna d'Essen ha d'explicar les seves experiències, no? Però el cert és que em fa molta mandra; què explico? el que he comprat? el que he vist? uf, no sé... ja he dit que em fa mandra. A més, la setmana vinent ja tindré força coses més interessants per explicar, ja ho veureu, ja... una recomanació: diumenge a la tarda, mireu el web TricTrac.

Així, doncs, en lloc d'explicar res, us deixo amb una foto:


Què esperàveu? Essen? Ja he dit que nooooo... Maca, la foto, del blog d'en Phil Plait (tradueixo):
«Agafeu quatre llunes, uns quants anells, un vehicle espacial de la mida d'un autobús i barregeu. Què obteniu? Magnificència! Aquesta espectacular foto és de la nau Cassini, en orbita al voltant de Saturn. La lluna més gran és Tità, i quan dic gran, vull dir més gran que Mercuri. Prou gran per tenir una atmosfera de nitrogen, clarament visible a la imatge. La lluna brillant davant de Tità és Dione, amb una superfície gelada, blanca i brillant. A la dreta, just per l'exterior dels anells, la petita i allargassada Pandora. I la quarta lluna? On és? És Pan, el diminut punt blanc en l'espai buit entre els anells, a l'esquerra, amb prou feines visible en aquesta foto; cosa comprensible, ja que Pan fa menys de 30 km de diàmetre i la foto està presa des de 2 milions de km. M'encanten aquestes imatges; ens recorden que després de 7 anys de la Cassini passejant-se pel sistema de Saturn, encara tenim moltes coses per veure i meravellar-nos.»
Com sempre, la sensació de meravella, allò que en anglès diuen el sense of wonder, que ens proporciona l'exploració espacial és inesgotable.

Apa, fins aviat!

21 d’octubre 2011

La prova del cotó



(...)

Arriba l'hora de la política, i els que diuen que qualsevol aspiració és legítima mentre es defensi democràticament estan a punt de sotmetre's a la prova del cotó.

Toni Soler, Ara.cat, 21 d'octubre de 2011

10 d’octubre 2011

Aquí juguem en català

Després de crear una pàgina en català per als seus jocs, a Devir no s'aturen i, tal com ens anunciava en Quim Dorca al Facebook fa unes hores, a partir d'ara endeguen una campanya de cara al Nadal per fomentar els jocs de taula en català: «Aquí juguem en català». El cartell és magnífic:


19 de setembre 2011

Directament de Taiwan...

Habitualment tenim la impressió que la creació de jocs de simulació històrica és un patrimoni gairebé exclusiu dels Estats Units i d'Europa Occidental. En els darrers anys això està canviant: ja fa temps que països de l'est d'Europa comencen a oferir productes de qualitat, mentre que descobrim que al Japó hi ha una rica tradició de creació de wargames (molts dels quals s'estan reeditant per empreses com ara MMP o Decision Games). El que resulta encara més sorprenent és descobrir que a Taiwan comencen a aparèixer amb força jocs de simulació d'una gran qualitat, amb regles tradicionals però amb tocs i girs que els confereixen un plus ben seductor.


En concret m'estic referint a l'editorial Formosa Force Games, que des de febrer de 2010 publica la revista Board Wargame Magazine (que duu sempre un joc encartat), a més d'algun joc de petit format, i està preparant un wargame de gran format sobre la guerra sinojaponesa. El cert és que aquesta petita editorial, amb en Wei Cheng Cheng al capdavant, s'ha fet ja un forat entre la comunitat de jugadors. Jo la vaig descobrir fa cosa d'uns cinc mesos i vaig demanar els tres primers números de la revista, amb els seus corresponents jocs (cal dir que el procés no és senzill i ho vaig fer contactant directament amb en Wei Cheng Cheng mitjançant la BoardGameGeek). La revista i els jocs són en xinès però afortunadament un jugador de Hong Kong va traduint lentament les regles dels jocs a l'anglès. A banda d'això, em va sorprendre la gran qualitat de la revista (pel que fa a l'edició, esclar, el contingut no el puc valorar) i dels components dels jocs que duu encartats.


Què podem dir, doncs, dels jocs? Bé, en primer lloc, que toquen temes prou diferents per interessar tant als fanàtics de conflictes habituals com als cercadors de rareses històriques: des de la Segona Guerra Mundial a la Guerra Civil Xinesa o a l'època dels Tres Regnes a la Xina del segle III. En teniu una llista aquí: Games in Board Wargame Magazine. En els tres primers números que tinc hi ha quatre jocs (el primer número en duia dos) i n'he pogut jugar tres: Bloody Kuningtou: Battle of Kinmen 1949, que recrea un dels darrers episodis de la guerra civil xinesa, 800 Heroes: Defense of Sihang Warehouse, un minijoc (mida postal) d'un mític episodi de la guerra sinojaponesa, el 1937, i Growling Tigers under Siege: Defense of Changde 1943, d'un altre episodi de la mateixa guerra. Sens dubte, el millor dels tres és el darrer, però com que serà reeditat per Battles Magazine en el seu número 7, ja en parlarem un altre dia.

A punt per a jugar 800 Heroes
En canvi, sí que m'agradaria parlar breument del minijoc 800 Heroes: Defense of Sihang Warehouse. És un joc de mida postal, amb només 18 fitxes, a l'estil dels pocket games publicats per Against the Odds, però en la meva opinió força millor que cap dels que ha publicat la revista nord-americana. Es tracta d'un wargame de zones típic, però les unitats es van gastant girant-les un quart de volta, a l'estil dels jocs de blocs de Columbia Games. A més a més el valor que indica en anar girant una unitat no és la seva força, sinó el nombre de vegades que encara pot ser activada en aquell torn. Aquesta idea de girar les fitxes per a indicar les activacions restants encaixa perfectament amb la situació i permet unes partides molt més gratificants que les d'altres minijocs de mida postal, massa limitats per les poques fitxes i un espai molt reduït en el mapa. Encara més: algunes fitxes tenen capacitats especials molt interessants (com per exemple, poder tornar a llençar els daus en un atac i quedar-se amb el millor resultat, cosa que limita el factor atzar).

Últims moments d'una partida...
En definitiva, una manera intel·ligent d'expandir les limitades possibilitats d'aquesta mena de jocs. Ara, segueix sent un minijoc, no hi busqueu grans sofisticacions.

Ja he dit abans que Formosa Force Games està preparant un joc de gran format, amb mapa de grans dimensions i amb capsa. Es tracta d'Everlasting Glory: Chinese War of Resistance 1937-1945, creat per Leonard To. Se suposa que ha de sortir aquest any, però de moment se'n saben ben poques coses. Atmbé se suposa que es pot fer una precomanda, enviant un correu directament a l'editorial o a en Wei Cheng Cheng, però tot queda una mica boirós (jo vaig enviar el correu però encara no sé si el van rebre i si han registrat la meva precomanda, malgrat haver enviat alguns correus més per aclarir la cosa).

The Everlasting Glory, el futur primer joc de
gran format de Formosa Force Games, sobre la Guerra Sinojaponesa

14 de setembre 2011

De Theseus a Sidi Babà

El 2008 en Perepau Llistosella va presentar l'excel·lent joc Theseus al concurs Ciutat de Granollers de creació de jocs. No va guanyar però va agradar molt, i l'any següent el va presentar al concurs de Boulogne-Billancourt, i voilà, en va resultar un dels gunyadors. Després d'això va passar un cert temps sense que ningú es decidís a editar el joc, potser perquè la seva mecànica original i innovadora el fa massa diferent de les coses habituals (de fet, el jurat de Boulogne el va qualificar d'OLNI, «objecte lúdic no identificat»). Finalment, però, l'editor suís Hurrican Games va decidir comprar el joc i editar-lo, després d'un procés de refinament sota la direcció i el bon treball d'en Bruno Cathala. I és que si havíem de trobar algun defecte al Theseus original potser seria que hi havia massa opcions i massa possibilitats, que allargaven les partides i podien atabalar alguns jugadors. Un altre canvi en el joc és que hem passat de Teseu, el rei Minos i el laberint del minotaure a l'Alí Babà i la cova dels lladres, però evidentment, això només és decoratiu. Doncs bé, tota aquesta aventura és a punt d'arribar al final, ja que el joc d'en Perepau es presentarà oficialment a la pròxima fira d'Essen a final d'octubre, amb el nom de Sidi Babà (no em pregunteu el perquè del canvi d'última hora d'Alí Babà a Sidi Babà, ni idea). Felicitats, Perepau! T'ho mereixes!

En Perepau amb el seu vell Theseu

Aquesta edició, a més, em fa una il·lusió especial, perquè fa un parell de mesos, l'Yves Menu, el director de Hurrican Games, a través de l'Oriol Comas, em va demanar traduir les regles finals en francès al català i al castellà. Que una edició internacional tingui regles en castellà ja és més o menys habitual, però que també les tingui en català és una gran novetat, que s'ha aconseguit gràcies als esforços de l'Oriol Comas. No deixa de ser curiós, per dir-ho suaument, que una empresa suïssa no faci escarafalls per incloure el català en els seus productes, mentre que algunes empreses d'aquí... però deixem-ho, que ara toca parlar del Sidi Babà.

No sé si coneixeu el joc. Si no és el cas, deixeu-me dir que és una de les millors propostes lúdiques que he vist darrerament, una idea genial, una meravella, vaja. Com diu l'Oriol Comas, es tracta de «les sensacions d'un videojoc portat a un joc narratiu». L'Alí Babà i els seus companys s'endinsen en la cova dels lladres per pispar-los els tresors. Però la cova és un veritable laberint, i els caldrà trobar la sortida abans no els atrapi el Cabdill dels Lladres (que és un altre jugador) o se'ls acabi el temps. I és que Sidi Babà és un joc «en temps real», el temps passa sense aturador: els aventurers poden fer el que vulguin, explorar la cova tant com vulguin a la recerca del gran tresor i d'altres meravelles, però cada tres minuts es consumirà una de les llànties que duen... quan s'acabi l'última, adéu siau, Alí Babà! Amaniu tot això amb altres detalls magnífics i ja teniu un joc que segur que tothom en parlarà. Diferent de tot i fascinant.

Un dels passadissos de la cova. Això és el que veuen els aventurers...i els cal decidir: anem a la dreta? a l'esquerra? seguim endavant? Però decidiu-vos ràpid, que el temps no s'atura!
Ja heu trobat el gran cofre del tresor i us heu repartit les riqueses que conté sense barallar-vos gaire? Sí? Doncs apa, afanyeu-vos a buscar la sortida...
Ah! Finalment! La sortida!
I el cabdill dels lladres que es queda amb un pam de nas!

12 de setembre 2011

Som el que som

A la Plaça de la Vila més castellera també n'érem uns quants. Tristament, la gent més gran, de l'edat dels meus pares, comentava que fa uns 30-35 anys estàvem igual. He mirat el meu fill de dos anys i he pensat que, amb una mica de sort, quan arribi als 40 potser no li caldrà sortir al carrer per defensar la nostra llengua a l'escola dels seus fills.

Com bé diu en Màrius: Català a l'atac! Visca la llengua viva!

Som Escola from globaproduction.tv on Vimeo.

09 de setembre 2011

Soques...

Confesso que tinc una debilitat pels jocs d'autors independents i que se'ls editen ells mateixos (suposo que és una qüestió sentimental per experiència pròpia...). De jocs d'aquests n'hi ha a patades i de fet en tinc uns quants dels quals m'agradaria parlar-ne un dia o altre. Avui, però, és el torn d'un de força recent: Strain.

Imatge d'Avrom Tobias

Strain és un joc creat i editat per Avrom Tobias, sota l'empresa Hungry Robot, creada per ell mateix (una mica com nosaltres mateixos, que vam crear Vexillum per editar el PatimPatamPatum). Fa uns tres o quatre mesos el vaig descobrir per casualitat a la BoardGameGeek, quan encara estava en procés de creació, i la combinació d'editor independent + autoedició + joc de temàtica científica em va convèncer per comprar-lo quan es posés a la venda. Mentrestant, vaig decidir traduir-ne les regles al català i al castellà i, vés per on, l'autor va ser tan amable com per regalar-me una còpia del joc :-) Fa il·lusió, oi?

Fotografia d'Avrom Tobias a BGG

Strain és, de fet, un joc de cartes, amb un mecanisme tipus Magic, en què els jugadors van baixant cartes de la seva mà per construir els seus microorganismes i, alhora, atacar els dels adversaris, activant les cartes baixades i «gastant-les». El primer jugador que aconsegueix completar organismes propis amb un valor de 12 punts és el guanyador. He d'admetre que els mecanismes tipus Magic i derivats no em sedueixen gaire; ara bé, com que encara no he tingut l'oportunitat de jugar a Strain, tampoc no puc fer una valoració del joc com a tal.

Fotografia d'Avrom Tobias a BGG

El que sí que puc valorar és el material, ja que el joc em va arribar fa un parell de dies. La qualitat del joc és excel·lent, amb una caixa especialment maca, tot i que una mica exagerada (allò que en anglès diuen overproduced), ja que amb una capsa la meitat de grossa ja n'haguessim fet prou via... A banda d'això tenim 220 cartes quadrades, de bona qualitat però que per al meu gust podrien haver estat lleugerament més gruixudes i més grans, 64 fitxetes rodones i el llibret de regles a tot color. Tot plegat, un producte molt ben fet i prou atractiu... ara només cal jugar-lo!

Ah, me n'oblidava, les regles en català les teniu aquí (i també a la caixa lateral, com sempre):