Babar...?

Babau a la selva

Una feina ben feta (o gairebé)

Ja fa força temps l'editorial Devir va arribar a un acord amb l'editorial nord-americana GMT per fer una edició en castellà del joc Twilight Struggle, ni més ni menys, un dels millors jocs de tauler dels darrers anys (i en opinió de molts, el millor, sens dubte).

Pels que no el conegueu, el Twilight Struggle (que podríem traduir si fa no fa com «lluita en la penombra» o «lluita crepuscular») és un joc de simulació històrica que recrea de manera més o menys abstracta la lluita de poder entre els Estats Units i la Unió Soviètica per al domini geopolític del món. És un joc que pot durar entre 3 i 5 hores i en el qual la tensió és constant, a cada torn cal prendre decisions difícils. No us en diré res més; si no l'heu jugat mai, feu-ho! No us en penedireu!

Aquesta edició de Devir, que ha arribat a les botigues tot just fa una setmana, ha quedat magnífica, amb una qualitat de components excel·lent i amb un redisseny total del grafisme del joc per part de l'Antonio Catalán i en Bascu, que l'han deixat força millor que l'original i que la majoria d'edicions que s'han fet arreu, en la meva opinió.

A més a més, aquesta edició ens fa molta il·lusió per aquí, perquè un bon dia, en Xavi Garriga de Devir ens va demanar, al Marià i a mi, que en féssim la revisió dels textos. Després de la traducció inicial, feta per en Toni Giménez, doncs, ens vam posar a fer una revisió acurada del text de les regles, i posteriorment, una vegada l'Antonio Catalán i en Bascu anaven maquetant el producte, vam anar revisant cada maquetació de regles, cartes, tauler i fitxes. El cert és que va ser una feina difícil, amb cinc persones revisant tots els textos (nosaltres dos, els dos dissenyadors gràfics i el mateix Xavi Garriga). Una feina esgotadora, en què a cada nova versió trobàvem nous errors i fèiem noves correccions, fins que vam aconseguir una versió final perfecta (o aparentment perfecta).

I dic aparentment perfecta perquè tot just publicar-se el joc es van detectar dues errates... «Merda! Com pot ser? Si ens ho vam mirar mil vegades pel davant i pel darrera! Com se'ns han pogut colar dues errates?». Bé, coses que passen, arriba un moment en què és gairebé impossible treure un producte absolutament perfecte, sense una sola errata. És una llàstima i com a revisors que hem estat del producte ens fa molta ràbia, i des d'aquí demanem disculpes a tots els compradors i jugadors. Com a traductors i revisors professionals tots dos estem acostumats a conviure amb aquesta mena de coses, textos que passen per vint persones que se'ls miren i remiren i al final apareixen errors no se sap ben bé com. El problema de les errates no detectades és que es veuen, mentre que els centenars d'errors que s'han detectat i corregit desapareixen i només els recordem els que hi hem treballat... i us asseguro que se n'havien colat de grossos ;-)

Per cert, si voleu conèixer el joc, podeu passar-vos el proper dimecres 18 d'abril a les 8 del vespre per la botiga Jugar X Jugar (Av. Gaudí 39, Barcelona), que se'n farà una presentació, amb minixerrada sobre la Guerra Freda a càrrec d'en Jordi Ciprés i minipresentació de les modificacions gràfiques per part d'en Bascu... i també amb alguna sorpreseta!

[Foto dels amics de Jugar X Jugar]

Recordeu: dimecres 18 a les 8 del vespre a Jugar X Jugar. Us hi esperem!

I ja que hi som, i per acabar... Alguns han preguntat si hi hauria una edició en català. Bé, el jefe de Devir Iberia, en Quim Dorca, va dir al Facebook, mig en broma mig en sèrio (que amb ell mai no se sap...): «No ens el mereixem... perquè tant Convergència com SI, com ERC fan escarafalls a ser un país normal amb exèrcit, serveis secrets, i tot allò que es normal en un país normal... Massachussets no te serveis secrets? Doncs els catalans no tindrem Twilight Struggle en català! :P ».

Ja ho sabeu doncs ;-)

José Ramón

Des de l'IES Felanitx:

8 de març

Avui, dia de la dona, no em puc resistir a posar una portada ben significativa d'una edició americana de 1967 del clàssic Batalla naval, el joc de barquets de tota la vida, una portada que ja s'ha guanyat una certa fama:

Font: BGG, usuari: William Hunt

Una imatge aparentment innocent: pare i fill jugant a barquets. Però fixeu-vos... què hi ha al fons?

Font: BGG, usuari: Zavia

Aaahhh, quina estampa més entranyable. Cadascú amb el rol que li pertoca. Després de sopar els homes a divertir-se i fer coses d'homes (aniran de putes, després?), mentre mare i filla, amb un somriure a la cara, renten els plats.

Potser ara, des des segle XXI, podem mirar aquesta imatge amb un cert aire de superioritat i pensar que això ja està superat. I potser sí que una representació sexista tan evident avui seria molt difícil, però que les coses no es mostrin explícitament no vol dir que no hi siguin. L'actitud que mostra la imatge segueix ben present, malauradament. I si no, només pel que fa al món dels jocs, mireu el recull que han fet els de l'associació Jugamos to@s sobre despropòsits sexistes en jocs actuals. O mireu els anuncis de jocs i joguines amb què ens bombardegen per Nadal i Reis. Creieu que ha canviat molt respecte a la familia model americana de la imatge? I si voleu algunes perles més dels anys 60 i 70, feu una ullada a l'entrada No estamos en los 60 a La Ficha Roja, el bloc de la Mónica López.

Capitalisme: un itinerari crític

Una entrevista a Miren Etxezarreta, economista, màster i doctora en Economia per la London School of Economics, i doctora i Catedràtica Emèrita d'Economia Aplicada de la UAB.

Nova traducció: La nit dels mags

Devir acaba de treure al mercat l'edició «ibèrica» de l'excel·lent joc La nit dels mags (Nacht der Magier) i, com ja és habitual i ja va passar amb l'edició d'El laberint màgic, les regles són en català, traducció que també ha anat a càrrec nostre! :-)

La nit dels mags és un joc ben original i divertit, que es juga a les fosques, amb peces fosforescents. Cada jugador intenta empènyer un perol dins de l'anella central del tauler, però només es pot empènyer amb la fitxa pròpia i quan empenys, totes les altres fitxes que hi ha pel mig també comencen a bellugar-se, algunes cauen, etcètera. Vaja, un bon merder, només veient les figures fosforescents dibuixades sobre les fitxes.

El nou concurs Europa Ludi

Bé, potser sí que ha trigat una mica des que el van anunciar, però finalment ja el tenim aquí. Us el presento, acabat de néixer oficialment i amb flamant logotip, el...

Concurs Europa Ludi de creació de jocs

Avui mateix l'Oriol Comas i el Matthieu Nicolas han publicat les bases del concurs a la seva web acabada d'estrenar: http://www.europaludi.com/. Les hi trobareu en català, castellà i francès.

Tal com anuncien l'Oriol i el Matthieu:

El funcionament d'Europa Ludi difereix molt poc del dels seus predecessors. S’hi poden presentar jocs inèdits (fins a un màxim de 300), d’autors emergents o reconeguts. Després d'una fase inicial de selecció, quaranta maquetes seran jugades i analitzades en profunditat per un equip de tèsters. Deu jocs seran seleccionats per participar a la fase final del concurs, en què un jurat internacional es reunirà per designar quatre vencedors entre els jocs finalistes. Tant la lectura de les regles com la realització dels tests es realitzaran de forma simultània en les dues ciutats. La cerimònia de lliurament de premis es durà a terme, en aquesta primera edició, sota el sol (encara que no en tenim la garantia absoluta) de Granollers.

Cal dir que, dins de la línia de més professionalització del concurs (professionalització de l'organització, esclar, no dels participants), per inscriure's al concurs cal pagar 20 euros, cosa que ja passava al concurs de Boulogne-Billancourt. I sobretot, fixeu-vos que el termini màxim per inscriure-s'hi és el 15 de febrer. O sigui que si voleu presentar-hi aquell joc que teniu desat al calaix, ja us podeu afanyar! Però bé, llegiu-vos les bases que per això hi són.

Esperem (n'estem segurs, vaja) que el nou concurs sigui un èxit espaterrant. Ja n'anirem informant...

Dedicat al meu avi

Au, va... i què més! Ni pare, ni constitució, ni transició ni punyetes!
Jo estic amb els represaliats per aquests "grans amants de la democràcia".

Avi, aquesta va per tu! Un de menys... un pèl massa tard.