Enkidu: el nou joc de l'Oriol Comas

L'Oriol Comas segueix amb el seu treball incansable de creació i divulgació del joc. Aquesta vegada ens ha sorprès amb un treball molt original i que apareix a través d'uns canals gens habituals.

L'empresa basca de tecnologies de la informació Ibermática, que ja va sorprendre als aficionats als jocs de taula amb la publicació del llibre Diez juegos que cambiaron el mundo, escrit per l'Oriol Comas (qui sinó?), torna a apostar per observar la seva feina des d'un punt de vista diferent i aquesta vegada va encarregar tot un joc a l'Oriol. El resultat és Enkidu, el viajero del tiempo, que ha comptat també amb la col·laboració d'en Miquel Barceló, el gran especialista en ciència-ficció.


El joc tracta sobre la incertesa, el canvi i la cooperació. En una recreació lliure de la història que ens explica l'epopeia de Gilgamesh, l'acció transcorre a la Mesopotàmia del despòtic rei Gilgamesh, ara fa uns 4700 anys, a la qual viatja amb la màquina del temps Enkidu, un científic que viurà d'aquí a 3000 anys. Els jugadors, en aquest entorn, intentaran descobrir el secret que amaguen unes tauletes en escriptura cuneïforme, mentre utilitzen els poders que els atorguin els déus sumeris i la tecnologia del futur que va arribar a Mesopotàmia amb Enkidu, sense oblidar que sense cooperar no és possible guanyar la partida.

De moment el joc només es pot trobar a la botiga Planeton Games. Si voleu fer un viatge en el temps i en l'espai cap a Sumèria, no trigueu, que s'acaben!

Regles en català de Tinners' Trail i After the Flood

Aquesta vegada us oferim la traducció al català de les regles de dos dels darrers jocs d'en Martin Wallace: el Tinners' Trail i l'After the Flood. Es tracta de dos jocs de la seva nova línia Treefrog, que aquest any es completa amb l'Steel Driver i el Waterloo i que aviat veurà tres nous títols més per a l'any 2009.

• Tinners' Trail: regles en català.
• After the Flood: regles en català.

11 de setembre, finalment!

El passat divendres, 21 de novembre, es va presentar a Barcelona, finalment, l'esperat joc d'en Xavi Rubio i en Francesc Xavier Hernàndez, 11 de setembre. Setge 1714. L'acte es va fer al Memorial 1714, al Fossar de les Moreres, i els dos autors ens van fer una petita xerrada sobre el joc, mentre l'editor, en Xavier Castany, de CatImperium, va explicar una mica les qüestions més comercials i de distribució del producte.

Aquí veieu, d'esquerra a dreta, en Xavier Castany, en Francesc Xavier Hernàndez, en Francesc Riart (creador de les il·lustracions originals) i en Xavi Rubio.


I aquí els teniu, explicant els detalls de la creació del joc:


El joc és un wargame relativament simple (per als estàndards dels wargames), que intenta ser alhora acurat històriament, jugable per a un públic general i prou interessant i complex per a un públic més especialitzat. Amb una producció de bona qualitat i una presentació excel·lent, es tracta d'un wargame de control d'àrees que reprodueix el darrer assalt a la ciutat de Barcelona, la matinada de l'11 de setembre de 1714.

Lluny de voler fer una mena d'història-ficció, el joc busca el rigor històric i, per a això, les condicions de victòria són molt ajustades per a ambdós bàndols i plausibles històricament. El jugador català guanya si evita que el francés arribi a controlar determinats punts clau de Barcelona (pensem que quan es va acordar la rendició dels defensors, les tropes borbòniques no havien penetrat excessivament dins la ciutat). Les unitats militars són les que van participar en l'assalt i la seva disposició i equipament són els correctes segons les darreres recerques (que podeu trobar detallades a l'excel·lent llibre d'en F. X. Hernàndez, Els exèrcits de Catalunya, 1713-1714). Podeu trobar una ressenya més detallada del mecanisme del joc al bloc d'en Martí Cabré, Band of Odders.


Sens dubte és una gran notícia que, finalment, s'hagi publicat un joc d'estratègia sobre l'11 de setembre, episodi que només havia rebut tractament en forma de joc una sola vegada. Quan en altres països qualsevol episodi militar de la seva història ha estat dut als taulers de joc desenes de vegades, a casa nostra, un dels esdeveniments més importants mai no havia rebut un tractament acurat dins del món dels jocs de simulació històrica. Ja era hora! No era normal que pogués comprar cinquanta jocs sobre diversos aspectes de la Guerra Civil Americana (per posar un exemple) i, en canvi, cap del setge de Barcelona, de la Guerra dels Segadors o de la conquesta de Mallorca o de Sardenya. No és ara el moment de fer una reflexió del perquè d'aquesta aversió a reproduir en un joc esdeveniments de la nostra història, però esperem que aquesta iniciativa obri camí, que altres s'hi afegeixin i això permeti normalitzar una mica la situació dels jocs de simulació històrica.

Palais Royal, regles en català

Seguint amb la fal·lera traductora, ara li toca el torn a una de les novetats d'Essen: el Palais Royal. Aquí teniu la traducció de les regles al català:

- Regles en català del Palais Royal

Palais Royal és un joc del creador belga Xavier Georges, que, amb el nom de Vauban, va ser un dels guanyadors del concurs de creció de jocs de la Ludoteca de Boulogne-Billancourt l'any 2007. El joc ha aconseguit editar-se en francès per Filosofia Games, en anglès per Rio Grande Games i en alemany per Hans im Glück. En la versió final, però, s'ha canviat el tema original de la construcció de fortaleses de l'enginyer militar de Lluís XIV, Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, per un de més neutre d'aconseguir influència entre els nobles de la cort del Rei Sol.


El tauler de joc es divideix en dues parts: el jardí del palau, ple de nobles que hi vagarejen i que cal reclutar, ja que són la font principal de punts al final de la partida, i les cambres del palau, el lloc on es realitzen les accions i que es col·loquen a l'atzar al començament de la partida. Els jugadors aniran movent els seus servents per aquestes cambres, cada una de les quals permet, en funció del nombre de servents que s'hi tinguin, realitzar alguna acció o aconseguir coses (una cambra serveix per poder entrar servents al palau, una altra per aconseguir diners, una altra per moure's per les cambres, una altra per poder reclutar nobles del jardí, etc.). L'objectiu final és aconseguir reclutar nobles, que proporcionen punts i també, alguns, privilegis especials. Tot això, combinat amb unes fonts de punts secundàries (cartes, servents a les vores del jardí) dóna un resultat molt reeixit.


Personalment crec que és un molt bon joc, típicament eurogame, amb una gestió del moviment molt elegant i depurada i que necessita una estratègia diferent cada partida, en funció de com queden distribuïdes les cambres del palau. El que menys m'ha agradat del joc és, segurament, l'excessiu temps d'espera fins que has de tornar a jugar, sobretot a les primeres partides. A alguns també els desagradarà la manca d'interacció, però això és un tema recurrent en moltíssims eurogames que a mi no em desagrada especialment.

Bé, llegiu-ne les regles i, si us convenç, jugueu-lo!

Horitzontals i verticals...

No ens enganyem; les nostres fibres nervioses han d'estar molt agraïdes a l'amic Jep Ferret. Qui, sinó, ens ajuda cada dia a posar a punt les connexions sinàptiques més recòndites? Els seus passatemps ens fan suar de valent mentre les neurones no donen l'abast amb tanta acetilcolina amunt i avall.

Ara ens obsequia amb un regal de graelles en línia. És un regal dels bons, ja ho veureu... com us ho explicaria? potser amb una definició?

2 paraules, 16 lletres: mots encreuats obtinguts per condensació de vapor d'aigua en una bona cafetera italiana.

Si us agraden les paraules, gaudiu-ne! Evidentment, ja hem afegit la web a la secció d'enllaços.

Essen 2008. I en van tres

Un any més, un altre Essen. Val la pena anar-hi cada any? Segurament no, però al final la sensació és prou bona com per pensar "no caldria, però hi aniré igualment". I la sensació és bona perquè són quatre dies en què tot gira al voltant dels jocs, t'oblides de qualsevol altra cosa i pots dedicar el temps que vulguis (i resisteixis) a submergir-te en el món dels jocs, a més de trobar-te amb gent que poques vegades veus.

Aquest any, a diferència de l'anterior, anava exclusivament com a turista lúdic; res de compromisos professionals. Això em va permetre gaudir de la fira amb molta més tranquil·litat, provar més jocs i anar menys vegades al lavabo (ahem...).


Sembla que l'estrella de la fira ha estat el Dominion. És un joc de cartes en què cada jugador s'ha de crear la seva pròpia baralla, a l'estil dels jocs de cartes col·leccionables; com que és un estil de joc que a mi no m'agrada ni l'he provat ni l'he comprat, i tampoc crec que el jugui mai. Una altra de les sensacions ha estat l'Space Alert, del Vlaada Chvátil; en Chvátil ja ens té acostumat a jocs originals, i aquest no n'és una excepció. Es tracta d'un joc cooperatiu en què els jugadors han de coordinar-se per fer front a les amenaces que s'acosten a la seva nau espacial, amenaces que un CD amb veu metàl·lica va anunciant en temps real. A la gent en general li ha agradat molt, a mi no m'ha desagradat però tampoc m'ha entusiasmat, mentre que l'Oriol Comas gairebé el tira per la finestra (i això que li agraden els jocs cooperatius!).

Passant a eurogames més clàssics, cal dedicar un paràgraf al fenomen Lookout Games, amb l'Uwe Rosenberg i el Hanno Girke. L'any passat a Essen van presentar l'Agricola. En aquell moment el joc va tenir un cert èxit, se'n va parlar bé i ja està; després de la fira va començar a pujar com l'escuma fins arribar al número 1 de la BGG. Aprofitant això i una hàbil política, diguem-ne de "fidelització" dels fans, anunciant periòdicament noves cartes i petites expansions gratuïtes o molt barates, han aconseguit una expectació brutal. Aquest any han tret el Le Havre, que la gent els treia de les mans, i amb bona vista anaven regalant, amb comptagotes, algunes cartes extra per al joc, creant un fenomen de col·leccionisme "a veure si aconsegueixo les dotze cartes extra" que, juntament amb les cartes d'expansió per a l'Agricola, l'Agri-Cola i altres collonadetes, feia que l'stand de Lookout estigués permanentment envoltat de gent i amb dues cues a banda i banda (que ho diguin als pobres d'Ystari, que sempre tenien la cua de Lookout al davant del seu stand!). Aquí teniu la cua davant de Lookout, un dia com qualsevol altre:


Altres jocs que m'han atret i encuriosit i he acabat comprant: el Kraków 1325AD, d'uns holandesos novells, una mena de joc de guanyar bases amb gestió de majories i objectiu secret; el Comuni, dels italians d'Acchitoca, gestió de recursos típica d'eurogame; el Confucius, de l'Alan Paull i la gent de Surprised Stare Games, anglesos de qui fa temps que volia provar un dels seus jocs i que finalment m'han convençut amb aquest. Finalment, el preferit de l'Oriol Comas i guanyador del concurs de Boulogne-Billancourt de 2007: el Palais Royal, un joc de majories amb una mecànica molt depurada i abstracta; potser per això mateix a molta gent no l'ha convençut massa (a mi sí, però! un eurogame en estat pur!). Aquí ens teniu provant el Palais Royal al meu apartament de can Manfred:


Alguns jocs que hi tenia posat l'ull però que no m'han acabat de convèncer han estat el The Princes of Machu Picchu, del Mac Gerdts, malgrat que ha tingut força èxit a la fira; l'Ice Flow, de Ludorum Games, un joc simpàtic i familiar però la mecànica del qual no m'ha fet el pes; l'Snow Tails dels Lamont; el Sylla de Dominique Erhard i Ystari; el Duck Dealer, de la gent d'Splotter Spelen (i millor que no em fes el pes, perquè dijous al matí ja s'havia esgotat!) i el Cavum d'en Kramer. En canvi, sí m'hagués agradat provar, i segurament comprar, el Robot Master, d'en Knizia, publicat per Cocktail Games en les seves caixetes metàl·liques, el Lungarno i el Traders of Carthage, així com l'Uruk, un petit joc de cartes que ha estat ben valorat, el preciós i molt pesant Die Aufsteiger i algun dels nous abstractes d'Steffen Spiele, sempre d'una qualitat i presència immillorables.

Aquest any, a diferència dels anteriors, també he comprat wargames. Passant per l'stand de GMT em vaig fer amb una Strategy & Tactics tirada de preu i amb un dels jocs de la sèrie Der Weltkrieg de David Schroeder, considerada una de les millors per a la simulació de la Primera Guerra Mundial. En concret em vaig agafar Serbia the Defiant i Romania: Transylvanian Gambit. A les botigues de segona mà també vaig veure moltes joies que podien haver vingut cap a casa, però al final no em vaig decidir (l'Oriol va trobar dues edicions antigues de l'Epaminondas de l'Abbott que em fan enveja...).

També cal citar l'aventura inacabable del Hajo Peters, amic del Jordi Roca i de l'Oriol, i el seu enorme Saladin: The fall of the Crusader States, un joc que porta anys fent, en una aventura que de moment ha donat els seus fruits en 60 jocs que es podien comprar a Essen, autoproduïts i autofinançats. Es tracta d'un gran wargame amb una bona dosi de política i negociació, ideal per a 5 jugadors i amb una durada aproximada de 15 hores. El disseny gràfic és del Jordi Roca i les il·lustracions de l'Esteve Polls.


El diumenge ja vaig anar sense bosses per intentar no comprar res, i ho vaig aconseguir! Ara, va ser difícil. Diumenge al matí ja comença la rebentada final de preus i es poden trobar autèntiques gangues. En aquest moment el problema no són els diners (trobar eurogames força bons a 3, 5 o 7 euros no arruïna a ningú), sinó l'espai: les maletes ja van plenes a vessar i un joc més pot ser una catàstrofe per a l'acurada gestió de l'espai i del pes que has fet unes hores abans.

En fi, això ha estat tot per aquest any. L'any que ve, tornem-hi, que no ha estat res!

Le Havre: apèndix d'edificis traduït

Bé, després de traduir les regles completes del Le Havre, finalment he traduït també l'apèndix amb la descripció de les cartes d'edificis. Així doncs, aquí ho teniu tot:

• Le Havre: regles del joc.


• Le Havre: apèndix d'edificis.

Novament, la maquetació del pdf ha estat a càrrec d'en Fermin Uribetxebarria; gràcies!

Le Havre, en català

Le Havre, a més de ser una ciutat de França, és el nou joc de l'Uwe Rosenberg, creador del tan lloat Agricola. El joc sortirà durant la fira d'Essen, d'aquí a un parell de setmanes i la bona notícia és que ja estan disponibles les regles en català, que acabo de traduir. Les podeu trobar aquí:

• Regles en català de Le Havre

Gràcies al treball del Fermin Uribetxebarria, que les ha maquetat, la versió catalana ha sortit al mateix temps que les versions alemanya, anglesa i castellana.