10 de juliol 2008

Agricola, un gran joc... però no tant

Finalment vaig poder fer una partida del tan lloat Agricola, d'Uwe Rosenberg. Abans que alguns em pengeu per heretge, ho dic clarament: sí, és un bon joc, és més, diria que és un molt bon joc. El problema és que amb tot el soroll que ha generat a més d'un al final el pot decebre. Com que ja m'esperava una cosa així vaig començar la partida amb una mica d'escepticisme, però la veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Repeteixo: és un molt bon joc, que mereix ser entre els 100 primers... si mereix ser al podi dels tres millors, en dubtaria més (és clar que ara faré un altre comentari herètic: no sé com el Puerto Rico segueix sent el número 1 a la llista de la BGG, que trobo que és un altre gran joc però que no n'hi ha per tant).

L'Agricola és un joc de gestió de recursos com molts d'altres i, de fet, la seva mecànica bàsica recorda força al Caylus i al mateix Puerto Rico. Com en tots aquests jocs, la idea és ocupar edificis/accions/digueu-li com vulgueu, per obtenir recursos, recursos que et permetran fer més accions i obtenir encara més recursos per, al capdavall, arribar a ser el jugador que hagi fet la granja més gran i variada/hagi construït més zones del castell/hagi embarcat més mercaderies/digue-li com vulgueu.


Aquest mecanisme bàsic es veu enriquit, i aquest és el punt fort del joc, per una increïble varietat de cartes que permeten afegir modificadors a les teves accions, a més de sucosos punts de victòria en alguns casos. Aquestes cartes, de les quals cada jugador en té unes poques que podrà jugar o no durant la partida, i que són o poden ser diferents per a cada jugador i per a cada partida, donen una gran variabilitat i incertesa. L'Agricola està ben greixat com un un rellotge de precisió i la fredor de què tant sovint s'acusa als jocs d'aquest estil es dilueix amb les cartes de millores i d'oficis, que li donen un sabor especialment simpàtic (fins i tot hi ha la carta d'estatueta de la Verge, que no ha de faltar en cap bona masia de tota la vida ;-)).

[Comentari a banda: no acabo d'entendre l'acusació de fredor en certs jocs; que no són eurogames, potser? Quan jugo al Puerto Rico no em sento (ni intento sentir-me) com un governador d'una colònia espanyola; simplement intento gestionar els meus recursos d'acord a les regles. Si el que es vol són temes en què un s'hi pugui immergir cal triar un joc de simulació històrica o un bon wargame. Agafeu el Here I Stand, per exemple, i sí us sentireu transportats a l'època de la Contrareforma.]


És cert que la riquesa i varietat de les cartes i les modificacions que aquestes aporten pot aclaparar al començament (i al final, no ens enganyem). Personalment trobo que el joc és un pèl massa barroc (ah, és clar, es tracta d'una granja al segle XVII, com no voleu que sigui barroc?), però no es pot negar que és un joc que atreu a qualsevol jugador habitual, per la varietat d'estratègies i de possibilitats tàctiques que ofereix. Repeteixo la meva idea inicial: és un joc que mereix ser a qualsevol ludoteca particular i que mereix ser entre els 100 millors. Si ha de ser entre els 5 o 10 millors ja no ho sabria dir.


Un darrer comentari xorres-repel·lent: per ser una granja del segle XVII trobo que és una vida molt feliç, no? dóna aquella idea de la tranquil·litat i llibertat de la vida al camp, molt en la línia de certa literatura barroca. On són les pestes? on són els exèrcits que cada dos per tres ocupaven, cremaven i violaven? on és la Guerra dels Trenta Anys? on és la penúria que assolava l'agricultura centreeuropea durant tants anys? Perdó, és clar, és clar, és un eurogame, és que em surt la vena wargamera. Que ningú no es quedi amb la impressió, però, que la vida al camp al segle XVII era una mena d'Arcàdia feliç!

8 comentaris:

Martí Cabré ha dit...

Jo en tinc la versió en castellà encarregada. A veure què tal.

Amb els euros sempre em passa el mateix, el joc està bé però no em trasllado a l'acció del joc, com sí que em passa amb els bons històrics i wargames.

El que passa és que amb els euros és molt més fàcil que et juguin les persones del voltant que són poc wargameres i que no volen jugar a jocs on hagis d'anar "contra" un altre jugador.

Per tant, cal combinar.

Ruminahui ha dit...

Martí, així que ets uns dels afortunats que va fer el preorder? Ara quasi em sap greu no haver-lo fet jo també. Crec que és un molt bon joc.

És ben cert que fer entrar als wargames a la gent que juga habitualment és força complicat. Sempre és més fàcil convèncer-los amb un joc en què han de construir la seva granja. I l'Agricola en particular resulta força simpàtic i menys fred que un Caylus o un Puerto Rico. Ara, preneu-vos-ho amb calma, que a l'inici espanta, amb tantes cartes i tantes accions.

Amando Suriñach ha dit...

Doncs afeguirme a la opinió que els euros són per pasar una bona estona pero estan lluny d'omplir-me com a jugador. I en el cas d'agricola i castellers no han despertat en mi el més mínim interes.

Jansy ha dit...

Perdó, acabo de descubrir aquest bloc i he estat xafardejant, però em pregunto: on puc trobar alguns d'aquests jocs? Per exemple, on puc trobar l'Agricola? Està en català o castellà? Quines botigues recomanes per trobar molts jocs d'aquest tipus?

Sé que són moltes preguntes, però de cop m'he sentit interessat.

Martí Cabré ha dit...

Jansy,

a Barcelona et recomano les botigues Central de Jocs, al carrer Numància (http://www.jugarxjugar.com) i Jugar x Jugar, a l'Avinguda Gaudí (http://www.jugarxjugar.com).

Martí Cabré ha dit...

Correcció: Central de Jocs: http://www.centraldejocs.com

Zavodovski ha dit...

Jansy,

El 99% dels jocs que arriben al nostre país els trobaràs en la seva llengua original, més les típiques (anglès, francès i alemany) i la traducció al castellà... això del català és encara un fenomen paranormal!!
Si ens fixem en els jocs publicats per editorials espanyoles (n'hi ha cap, de "catalana"?), el 99% es publica exclussivament en castellà. Per tant, en aquest món dels jocs de taula, el català encara té un trajecte ben llarg per recórrer.

D'altra banda, uns quants d'aquests jocs de taula els pots trobar també a Abacus, que sembla que comença a incorporar coses prou interessants al seu catàleg de jocs i joguines.

I, evidentment, el millor és navegar sense por per la BGG i Ebay, a la cerca de les gangues més suculentes.

Jansy ha dit...

Moltes gràcies per les vostres respostes i per les ressenyes!

Al final vaig anar a la Central de Jocs i em vaig comprar l'Agricola. De moment estic molt satisfet i m'estic enganxant això dels "nous" jocs de taula (bé, els eurogames).

Ara em tocarà estalviar una miqueta... :)