Bona nit companys. Avui Lo Cavaller Turmeric us parlarà de la darrera experiència, altament estimulant, lúdica. Seguim amb la falera dels jocs que tenen a veure amb la ciència: si fa poc jugàvem a l'American Megafauna (que ben aviat serà l'objecte d'una nova entrada) ara ens n'anem molt més cap aquí: la cursa espacial de la guerra freda. Doncs sí, amics, Liftoff! (Task Force Games, 1989) és una brutal simulació de com soviètics i americans emprengueren la frenètica cursa a l'espai a mitjans de la dècada dels 50 del segle XX.
A continuació us relataré la primera entrega de la primera partida en solitari que vaig començar com a soviètic.
Moscou, gener de 1956. Amb un pressupost de 60 bilions de rubles comença la cursa a l'espai. Doncs només començar també comencen els problemes del programa espacial. Resulta que el govern soviètic ha decidit donar un impuls als programes socials i per tant patim una retallada considerable del pressupost per a l'any vinent. Aquest es redueix a la meitat! Ens quedem amb 30 bilions només!
Un cop superat l'ensurt cal posar-se a treballar, no sigui que els americans ens passin al davant. El primer que fem és iniciar el programa Sputnik, per poder posar el primer satèl·lit en òrbita. El cost inicial és de 6 bilions i ja tenim un prototipus: l'Sputnik I. Aquest té un factor de seguretat inicial del 40%. Els nostres científics aconsellen invertir en recerca i desenvolupament per millorar el percentatge d'èxit de la missió abans de posar el satèl·lit en òrbita. Dit i fet, invertim 5 bilions més, que ens eleven el factor de seguretat al 58%. Paral·lelament un altre departament comença el programa de coets que han de servir per fer el llançament i posar en òrbita el satèl·lit. Tenint en compte la retallada econòmica per l'any vinent no podem anar massa lluny. Amb 24 bilions encetem el programa de coets d'un estadi, dels quals en rebem el primer prototipus. En aquest cas el factor de seguretat inicial és del 10%, i per tant és obligat invertir en recerca i desenvolupament tot el possible. 10 bilions fan pujar el factor fins el 30%, encara insuficient.
Juliol de 1956. Els proveïdors dels coets ens anuncien un retard en la producció i que aquest semestre no ens podran servir nous coets. Per sort ja en teníem el prototipus. La bona notícia és que s'ha aconseguit una partida de 20 bilions extra pel proper any. Seguim desenvolupant els programes ja iniciats, i, d'aquesta manera amb 15 bilions més aconseguim pujar els factors de seguretat fins el 77% i el 42% respectivament pel satèl·lit orbital i el coet d'un estadi. Encara no es prou i, de moment, encara no hi ha la pressió dels ianquis.
Gener de 1957. Finalment arriben els diners: 50 bilions de rubles per aquest any. Com és la gent! S'ha passat per la televisió una pel·lícula en què els marcians ataquen i com a conseqüència hi ha hagut una devallada en l'interès entre el nostre jovent per apuntar-se als programes d'entrenament de cosmonautes. Bé, en contrapartida el govern ha aprovat un augment de 15 bilions per l'any vinent. Enguany encetem un nou programa: la càpsula vital per a una persona. Aquest programa té un cost inicial de 18 bilions i un factor de seguretat del 10%. Invertim 20 bilions més en R+D en tots tres programes iniciats. Els estàtus actuals són: 95%, 60% i 23%. Ja ens acostem al mínim raonable per posar el primer satèl·lit en òrbita.
Juliol de 1957. Un afortunat accident ens permet detectar un problema en el programa de satèl·lits. D'aquesta manera podrem evitar un possible fracàs en la posta en òrbita. Anem a tota pressa, ara sí. R+D per augmentar la seguretat dels coets i càpsules, ara a 81% i 29%. Tenim l'orgull d'anunciar al món que el proper any posarem en òrbita l'Sputnik I!
Continuarà.
Salut i República!
Cavaller Turmeric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada