El joc del Big Bang

El proper 1 d'octubre comença una nova aventura lúdica de l'incansable Oriol Comas: el Joc del Big Bang.

El Joc del Big Bang és un proposta lúdica internàutica del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya inspirada en el Big Bang i en la història de l'univers. Hi podreu trobar diverses menes de jocs: jocs lingüistics, jocs d'observació, laberints i mil coses més! El joc estarà obert fins al 30 de desembre de 2009... ja podeu afanyar-vos i inscriure-us-hi! I esclar, hi haurà premis per als millors jugadors de cada joc de caràcter individual i el premi gros per al millor jugador individual del conjunt dels jocs: un viatge de dos dies a Ginebra, per a ell i dos acompanyants, que inclourà una visita guiada a la seu del CERN, on el Gran Col·lisionador d'Hadrons, l'LHC, aviat començarà a funcionar a ple rendiment (quan estiguin llestes les reparacions i altres problemes inacabables, uf!) i ens permetrà comprovar diverses prediccions de les teories actuals sobre la composició fonamental de la matèria (si es detecta el bosó de Higgs serà espectacular, de debò!).

Però no us preocupeu, que per jugar-hi no cal saber què és la teoria de cordes, ni els darrers avenços en gravetat quàntica, ni tan sols cal utilitzar les lleis de Newton (aquestes sí que us les sabeu, oi?). Només cal tenir ganes de jugar i d'aprendre!

Ah! Me n'oblidava... que també hi ha el vídeo del Joc del Big Bang:

Bocamoll (IV, V i VI)

Ah! els Horacis...

Boulogne-Billancourt, i en van 28...

Ja s'han donat a conèixer els jocs guanyadors del XXVIII Concurs Internacional de Creadors de Jocs de Societat, el magnífic concurs organitzat per la ludoteca de Boulogne-Billancourt (ara Centre National du Jeu). Cal dir que aquest any, després d'un parèntesi, l'Oriol Comas ha tornat a ser membre del jurat (a veure si ens en pot fer un crònica!).

Passem als protagonistes: els jocs i els seus creadors. Els guanyadors han estat (en resumeixo la descripció de la pàgina de la ludoteca):

• Delto, de Philippe Proux. Es tracta d'un joc abstracte d'alineament. Els jugadors manipulen triangles de diferents grandàries i intenten formar l'alineament més llarg del seu color. Les accions de cada torn són simples: col·locar una peça de la reserva comuna sobre l'eix o desplaçar-ne una que ja estigui en joc. Però atenció: si un triangle no pot passar per sobre d'un altre, el desplaçament queda prohibit.
  
  


• Lutins Malins, de Ludovic Vialla i Arnaud Urbon. És un joc de col·locació de treballadors i de programació. Els jugadors, com a caps d'una colla de follets, van a la cerca del perol d'or. El joc es desenvolupa en dues fases: primer, formació de l'arc de sant Martí, col·locació de follets i reclutament de companys; després amb l'arc de sant Martí format, apareix el perol d'or i els jugadors han de moure els seus follets per aconseguir-lo.
  
  


• Saint-Benoît, de Charles Chevallier, Catherine Dumas i Pascal Pelemans. Joc de majories i de col·locació de traballadors. A l'abadia de sant Benet, l'abat Ganelon renuncia al seu càrrec. La successió és un afer problemàtic i els jugadors hauran d'aconseguir protecció i favors de diversos personatges. Després d'una fase de selecció, els jugadors col·loquen els seus monjos darrera de les columnes del claustre de l'abadia, per aconseguir influències i crear complots.
  
  


• The Great Pyramid, de Graeme Jahns. Joc de gestió, de col·locació i selecció de rols. El faraó Djoser busca un hereu. El jugador que aconsegueixi fer créixer la població més ràpidament i a acabar la construcció d'una piràmide rebrà l'honor de ser el següent faraó. Cada jugador controla 8 personatges que realitzen funcions diverses: mercenaris, marxants, picapedrers, agricultors, etc. Es tracta d'un joc d'una gran profunditat estratègica però amb mecanismes clars i elegants i amb una bona dosi d'interacció, poc habitual en aquesta mena de jocs.
  
  

Felicitats a tots plegats! I a veure si com passa sovint amb els premiats a Boulogne, podem veure aviat publicat algun d'aquests jocs (o tots! per què no?).

Bocamoll (III)

Triumvirate: un joc de cartes senzill i interessant

Avui us volem presentar un joc de cartes senzill, ràpid i interessant, del qual hem traduït les regles: Triumvirate


Triumvirate és un joc creat per Travis Worthington i publicat en tiratges molt petits i sobre la marxa a través d'Indie Boards & Cards, una empresa que no publica jocs directament sinó que ajuda en el procés d'edició i publicació a autors independents.

Es tracta d'un joc de cartes de guanyar bases a la manera tradicional i per a dos jugadors. Però la particularitat és que és un joc de bases indirecte, és a dir, el guanyador no és qui guanya més bases. Les cartes estan agrupades en tres pals i després de cada mà els jugadors poden reservar determinades cartes d'un dels pals. Aquestes cartes reservades els donaran els punts al final de la partida, però només si són del mateix pal que el pal que ha guanyat més mans. És a dir, els jugadors han de fer guanyar el pal per al qual estan apostant més fort, per al qual s'estan reservant cartes, però és clar, com més fortes siguin les cartes que un jugador es reserva d'aquell pal, menys força tindrà per fer guanyar bases amb aquell pal.


El joc acaba de sortir del forn: les primeres 70 unitats es van imprimir el dia 1 de setembre. Com podeu suposar ja estan esgotades, però en Travis Worthington en farà més tiratges ben aviat, segurament de cara a l'octubre. Les regles del joc estan en llatí (!), anglès, francès i alemany. N'he fet la versió catalana, que es pot demanar a l'autor que l'adjunti gratuïtament quan es compra el joc. Ben aviat també la penjarem aquí, quan en Travis ens doni permís.

Encara no he provat el joc (encara no ha travessat l'Atlàntic!) però tinc la impressió que serà un bon filler, ràpid (uns 15 minuts) i amb una certa gràcia pel mecanisme indirecte... espero no equivocar-me!


O sigui que ja ho sabeu, si voleu aconseguir el joc en la seva segona impressió, estigueu al cas dels missatges a la pàgina del joc a la BGG. I no oblideu de demanar a en Travis que us adjunti les regles en català (quants jocs tindreu en català i en llatí alhora?)!

L'últim Tarantino

Un viatge llarg i fascinant...

... el que hem fet tots plegats.

Fa 3,6 milions d'anys, un Australopithecus afarensis (Laetoli, Tanzània, Terra):


Fa 40 anys, un Homo sapiens (Mare Tranquillitatis, Lluna):


I avui dia, des de casa... Google Moon.

Pasturant...

Avui us volem presentar un nou joc de l'Oriol Comas i el Jep Ferret. Es tracta de Trashumantes, un joc senzill, divertit i ràpid en què l'objectiu és dur el teu ramat des de la vall a les pastures d'estiu, dalt de la muntanya, ja lliures de neu. És un joc creat per a una agrupació d'associacions dedicades a la promoció de zones rurals i de la trashumància a Terol, Castella i Astúries i no és a la venda.


Vaig provar el joc durant la fase de proves i fa il·lusió veure'l finalment editat (amb una caixa enorme, per cert... on coi el ficaré?). Es tracta d'un joc de cursa, a veure qui arriba abans i amb un regust de Can't Stop!. Els jugadors duen un pastor i el seu ramat per 120 caselles, que comencen a la vall i acaben a les pastures de muntanya. Evidentment es tracta d'arribar-hi primer i per avançar els jugadors van llançant dos daus i, segons el resultat, avancen (o reculen!) el pastor o el ramat, apareix el llop o ens ajuda el gos d'atura. El punt de tensió l'aporta el fet que un jugador va llençant els daus fins que es planta o és obligat a plantar-se pel llop. I és aquí on apareix aquest efecte Can't Stop: em planto o m'arrisco a una altra tirada, que si em surt malament potser em farà retrocedir i perdre tot el que he guanyat?


Afegiu a això uns problemes que ens podem anar trobant a l'atzar en algunes caselles i que podem solucionar (o no!) amb cartes que anem robant cada vegada que ens plantem i ja tindreu un joc per passar una bona estona!