El bloc d'en Jep

Alguns ja coneixeu en Jep Ferret, l'autor dels autodefinits d'El Periódico i de la web Crucigrama Exprés. Ara resulta que en Jep ha estrenat bloc, però com que el noi és així, d'aquesta manera, com és ell, com si diguéssim, no n'ha dit res. I com que nosaltres som uns pesats, ara en fem publicitat. Aquí el teniu:
http://crucigramaexpres.blogspot.com/

Llegiu-lo, que val la pena. No us perdeu l'article sobre com fer un crucigrama. I també descobrireu que ara en Ferret té un club de fans al Facebook!

IV Jornades Africanes

Finalment ens vam poder trobar, en Jordi Cairol i jo, per a fer les IV Jornades Africanes™. Si a la primera edició ens vam traslladar a l'Àfrica desconeguda (per als europeus, és clar) amb el Source of the Nile, a la segona vam recordar el terrible conflicte angoleny amb l'Angola i a la tercera vam visitar Khartum amb el Remember Gordon!, aquesta vegada vam anar a Sud-Àfrica amb el Bittereinder i a Togo amb el Togoland 1914.

Vam començar la sessió amb el Bittereinder. Es tracta d'un joc d'en Hjalmar Gerber sobre la II Guerra Anglobòer, publicat l'any 2000 per Microgame Design Group i reeditat el 2005 per Against the Odds, que és l'edició que vam utilitzar. És un joc a nivell estratègic, molt asimètric (com ho fou el conflicte), amb regles breus i força simples, però que pot donar molt de joc i de maldecaps a ambdós jugadors.

A Ciutat del Cap es pensaven que seria bufar i fer ampolles...
El jugador bòer comença amb una clara superioritat numèrica i una gran capacitat de moviment. Durant els primers tres torns ha d'aprofitar-ho per intentar fer baixar la moral britànica i esperar que els setges que hagi iniciat es resolguin favorablement. Si l'estratègia inicial no dóna una ràpida victòria bòer, aquest ha de canviar totalment d'enfocament, perquè la màquina imperial britànica comença a abocar tropes i més tropes a la zona. El bòer, llavors, ha d'oblidar-se de setges i de batalles reglades i dedicar-se a aprofitar la seva major capacitat de moviment per intentar resistir sense que el seu compromís bèl·lic baixi a zero i sense perdre massa unitats.

A la primera partida, en Jordi Cairol, que duia els britànics, va deixar que la seva moral caigués lleugerament i quan, al tercer torn, es van resoldre els setges per primera vegada, la moral britànica va caure a zero. Total, victòria bòer al tercer torn. Ni en Baden-Powell, organitzant partits de criquet i obres de teatre al setge de Mafeking, van evitar la derrota.

A la segona partida el britànic ja no va deixar caure fàcilment la seva moral i va resisitir bé els atacs bòers fins que als torns 3 i 5 va començar a arribar el gruix dels reforços. No va haver-hi res semblant a la batalla de Colenso i vam començar a fer una mica el gat i la rata. Malauradament vam haver d'aturar la partida al 8è torn, però les coses no anaven gaire bé per als bòers. Encara tenien moltes unitats militars, però la caiguda de Bloemfontein, capital de l'Estat Lliure d'Orange, havia estat un cop dur, i el baix compromís militar implicava no poder fer gaire combats.

En Cairol tem una setmana negra... que no es produirà
En definitiva, el joc ens va agradar força a tots dos. Malgrat que la resolució dels combats és molt "tot o res" (un sistema que en general no m'agrada massa), la mecànica global capta molt bé l'asimetria del conflicte. El britànic aviat té una gran superioritat numèrica, però ha d'estar sempre amb un ull clavat al marcador de moral i impedir que baixi per sota de 6, mentre amb l'altre ha de vigilar els moviments sempre ràpids dels comandos bòers. El bòer ha de saber limitar els seus atacs per no esgotar el compromís bèl·lic i aprofitar la seva rapidesa.

Entremig dels dos Bittereinder vam fer una nova partida del Togoland 1914. Es tracta d'un joc de Dennis Bishop publicat per Khyber Pass Games el 2002 que tracta l'ocupació de la colònia de Togo, la joia dels Schutzgebiete, les colònies alemanyes, per part de tropes britàniques i franceses. És un joc a nivell operacional, amb regles simples i que es pot enllestir en una hora. Ha rebut crítiques per ser massa lineal, però les partides només resulten lineals si ambdós jugadors es dediquen a seguir les estratègies més evidents, que no satisfaran a cap dels dos. Personalment trobo que, dins la senzillesa de les regles i de la limitació de possibilitats, funciona prou bé, té una rejugabilitat acceptable i posa en evidència les dificultats de subministrament de les campanyes africanes.

El gran problema del joc són unes regles amb aspectes absurds i forats evidents que cal solucionar sempre sobre la marxa. Ara bé, el punt més feble és que si els jugadors fan allò que han de fer, sense cap bestiesa, al final el joc es decideix per la tirada d'un dau, en el darrer combat a les portes de Kamina. Si ambdós jugadors han estat mínimament acurats aquest combat serà en una proporció de forces de 3 a 1 per a l'alemany: si en l'atac l'aliat obté un 4 ha guanyat, en cas contrari, guanya l'alemany. Una situació poc satisfactòria per a un joc que, d'altra banda, resultaria molt atractiu.

En Jordi prepara el Togoland, després del fracàs a Sud-Àfrica

Una oportunitat perduda?

Com a físic i aficionat als jocs, he de lamentar una possible oportunitat perduda en el món dels jocs i la ciència. L'American Institute of Physics, institució que entre altres coses es caracteritza per un gran esforç de popularització de la ciència, acaba d'editar un conjunt de dues baralles franceses amb imatges de físics famosos (una baralla per a físics anteriors a 1960 i una altra per a físics actuals). Les baralles estan acompanyades de llibrets biogràfics, com diuen ells, to maximize educational value.

Les baralles tenen la seva gràcia, especialment per a un físic, i s'hi pot trobar a l'Albert Einstein com a rei de piques, la Marie Curie com a reina de diamants o en Hendrik Antoon Lorentz com a l'as de trèbols (qui deu ser el jòquer? En Richard Feynman? realment li escauria, oi?).

Ara bé, posats a editar una baralla francesa com n'hi ha cinquanta-mil d'altres, hagués estat fantàstic que a l'AIP haguéssin fet un pas més agosarat i haguéssin decidit editar un petit joc de debò. Evidentment, la cosa resultaria força més cara, però no deixes de pensar «llàstima!» quan veus que aquests productes promocionals relacionats amb el món del joc mai no passen d'una baralla de cartes o del Monopoly o l'oca de torn adaptats convenientment. Encara els haurem de proposar aquell vell joc relacionat amb la ciència que tenim agafant pols dins d'un calaix...

[Imatge de l'American Institute of Physics]

La batalla de Talamanca

Aquí teniu l'amic Xavi Rubio, tot un crack, parlant de la batalla de Talamanca:



Nota: no hi ha ningú que mogui el pirulo com ell...

Darwin Day Celebration

Bon 200 aniversari, Mr. Darwin! Everybody's Darwin!

3r concurs de creació de jocs «Ciutat de Granollers»

Ja n'havíem parlat fa unes quantes setmanes, però ara tenim el cartell:


Per si no esteu al cas: es tracta de la tercera edició del concurs de creació de jocs «Ciutat de Granollers», que organitza l'Oriol Comas dins de la Fira Jugar X Jugar, que se celebrarà a Granollers del 21 al 24 de maig. Com diu l'Oriol sobre el concurs: «Creiem que ja va agafant volada, pel nombre i la procedència dels participants (en la primera edició vam rebre 32 jocs i en la segona 57, d'Espanya, però també d'altres països) i perquè en la nostra curta història, un joc premiat a Granollers ha estat publicat (22 manzanas, a l'editorial francesa Cocktail Games)».

I aquest any els premis són encara més sucosos: 500 euros, una nit d'hotel i un val de 400 euros en jocs de la botiga online Masqueoca per al guanyador, i 250 euros per al segon classificat.

Si voleu participar-hi, teniu temps fins el 20 de febrer! Afanyeu-vos, que ja queda poc! (les bases del concurs, aquí).

Comença l'exploració!

Oi que parlàvem d'astronomia i jocs?

Per iniciar la sèrie de ressenyes sobre jocs amb temes astronòmics, amb motiu de l'Any Internacional de l'Astronomia, en Jordi Cairol (cavaller Turmeric, si ho preferiu) ens regala un magnífic article sobre el joc Rocket Flight (també conegut com a Lords of the High Frontier) d'en Phil Eklund i publicat per Sierra Madre Games. Aquí el teniu:


Rocket Flight
...o com en Phil Eklund té la sorprenent capacitat de transformar en joc la cosa més inversemblant que us pugueu imaginar

Per si no ho sabíeu em declaro entusiasta fan de Phil Eklund i dels seus jocs. Jugar a l'American Megafauna és com una bona, molt bona, lliçó d'història natural. Si, com a joc, ja compleix tot allò que li demano a un joc (diversió, reflexió, aprenentatge, equilibri, jugabilitat, etc.) imagineu si, a sobre, les decisions que heu de prendre són de l'estil «faig que el meu animal desenvolupi un estómac de remugant per poder digerir les suculentes plantetes del bioma, o bé miro d'evolucionar cap a una mida inferior i convertir-lo en carnívor per així alimentar-se d'altres bitxos més grans?». És clar que, si hi ha un canvi en un cicle de Milànkovitx, les condicions climàtiques i ambientals poden canviar de manera radical i dur-nos a l'extinció... o al domini dels biomes nord-americans.

Quan vaig provar el Lords of the Renaissance em vaig teletransportar al Renaixement, com a mercader que intenta sobreviure a la ruta de la seda per dur els seus productes a Occident i poder-los-hi vendre. Cap altre joc de l'època (i mira que n'hi ha de bons! Age of Renaissance, Middle Sea, Empires of the Middle Ages, Barbarian, Kingdom & Empire, etc.) t'imbueix tant en la temàtica ni s'endinsa tant en les entranyes del Renaixement. I encara hi ha meravelles per explorar com l'Insecta (que li tinc moltíssimes ganes) o el Lords of the Sierra Madre.


Però bé, estem parlant de jocs d'astronomia. I és que en Phil Eklund no deixarà de sorprendre mai. Rocket Flight, o Lords of the High Frontier és un joc de... bé no sé com definir-ho. Podríem dir, construcció i disseny de coets espacials. O bé exploració espacial. O comerç i desenvolupament de tecnologia espacial. O... potser és una mica de tot això alhora. Doncs sí, ell ho ha fet. Amb el caos en l'organització de regles que el caracteritza (a l'Origins ha batut rècords, barrejant l'anglès i l'alemany :-)), en Phil ha aconseguit parir un joc que tracta de tot això i més, car també hi ha combats. Evidentment els detalls estan cuidats al màxim, com no! Així, doncs, podem trobar trampes d'antimatèria, neutralitzador de rajos, biotecnologia, ignició per fusió del deuteri i del triti, electroforesi, magnetohidrodinàmica, etc. No faig broma, en aquest joc, en Phil rebla el clau. Atenció profans de la física! Si quan llegeixes les regles de qualsevol joc d'en Phil, per primera vegada no entens res de res, sense que la temàtica sigui especialment estranya, en aquest joc és doblement veritat, ja que conté gran quantitat de tecnicismes.

D'entrada el mapa, en què es representa el Sistema Solar interior, no és un mapa convencional de distàncies, sinó un mapa... d'increment de velocitats! En efecte, cada hexàgon equival a un delta-v (Δv, és a dir, un increment de velocitat) de 3 km/s. O sigui que, enlloc de distàncies, els hexàgons representen l'energia requerida per anar d'un lloc a un altre. [NOTA de l'«editor»: Efectivament, perquè el Δv s'utilitza per mesurar no només un canvi de velocitat, sinó també l'impuls específic, és a dir, el canvi de moment lineal per unitat de massa de propel·lent. Un autèntic cop de geni!]


Més pintoresc encara, i no us espanteu aquells que no teniu coneixements superiors d'astronomia, són els punts de partida dels jugadors. Els jugadors representen companyies de comerç i desenvolupament tecnològic i de coets que lluiten per explorar els asteroides i llunes del Sistema Solar interior per establir-hi les seves factories. Doncs bé, com deia, els punts de partida dels jugadors són, ni més ni menys, que... els punts de Lagrange! Què? Que què és això? Doncs molt senzill! ;-) (aquí en Phil arriba al clímax del disseny de jocs i ciència). Els punts de Lagrange són les teòriques solucions estables al problema gravitacional dels tres cossos. En aquest cas els tres cossos són la Terra, la Lluna i el satèl·lit en qüestió. I per si no ho sabíeu (jo no, però en Phil s'ha encarregat d'explicar-ho a les regles), als punts de Lagrange L₄ i L₅ del sistema Sol-Júpiter s'hi acumulen una sèrie d'asteroides anomenats troians. Bé, els L₄, de fet són grecs (Antíloc, Diomedes i Hèctor) i els L₅ són troians (Pàtrocle, Príam i Anquises). Potser hem enxampat en Phil aquí ja que jo no titllaria Hèctor de grec ni Pàtrocle de troià! [NOTA de l'«editor»: doncs no, no l'hem enxampat. Els asteroides del camp grec contenen Hèctor i els del camp troià, Pàtrocle perquè a aquests dos «infiltrats» se'ls van assignar els noms abans que quedés establerta la convenció de dividir tots els asteorides troians en un camp grec i un camp troià. I jo em pregunto, ja hi ha prou noms a la Ilíada? Perquè a data d'avui es coneixen 1634 grecs i 1277 troians!]

En el joc bàsic, introductori, per aprendre, que espero poder provar en un futur proper amb els dos individus que acostumen a escriure per aquí, l'objectiu és esdevenir el primer en construir una fàbrica a l'espai. Per a aconseguir-ho cal enviar coets a explorar aquests móns (asteroides propers a la Terra). Costa 50 unitats de fusta espacial (titani) i 20 de radiadors poder posar en marxa la fàbrica. La rutina del torn és la següent: en primer lloc els jugadors reben els seus profits (titani o hidrogen segons el cas); a continuació venen les compres. Què es pot comprar? Doncs radiadors, titani, cartes (inversió en R+D), motors, hidrogen o tripulació. Segueix la fase de moviment (cal tenir propel·lent, és clar) i exploració. Així de senzill ;-)


El joc avançat embolica la troca una mica més amb combats, terraformacions, etc. Fins i tot es poden construir màquines del Pare Noel! Reconec que mai no havia sentit això de les màquines del Pare Noel. Són ginys en què es poden convertir les fàbriques, un cop es domina la biotecnologia i l'electroforesi (!?). Aquest ginys, teòricament, són capaços de convertir tot un asteriode en còpies d'ell mateix de forma exponencial. Reben el seu nom per la seva capacitat de fer tot allò que es vol (Phil dixit). [NOTA de l'«editor»: Un altre detall avançat que no vull deixar passar: en els moviments el joc també inclou l'efecte de fona gravitatòria!]

Bé, no m'estenc més en «detallets sense importància», simplement comentar els components (això sí, per als estàndards actuals un pèl retro o cutres, com vulgueu; però a mi m'encanten, que consti). Com és normal en els Sierra Madre de l'època, les fitxes són monocolors i carregades d'informació, així com les cartes. Trobem un caòtic llibre de regles, un mapa de Δv (en blanc i negre i també curull de noms, signes i taules, tot en un DIN A4), un mapa tàctic del Sistema Solar, un mapa tàctic del sistema de Júpiter, 6 fulls de disseny de coets, 80 cartes i 530 fitxes. Podeu trobar més imatges del joc a la BoardGameGeek, i seguint algun enllaç de la pàgina podeu arribar a trobar un mapa en color fet per un devot. És curiós observar com una de les puntuacions més baixes del joc, l'otorga... en Matt Eklund, el mateix fill d'en Phil. Disputes familiars? Qui sap! Per cert, en Matt acaba de publicar el seu primer joc (també a Sierra Madre): Kriegbot... però això serà un altre capítol.

En fi, us deixo que gaudiu d'aquesta joia de la ludomania científica, descatalogada, per tant si en teniu l'ocasió, no ho dubteu!

Jugant a ser astrònoms

Aquest any en fa exactament 400 que Galileu va utilitzar per primera vegada un telescopi per observar el cel. Després d'això la nostra idea d'on som i qui som mai no va tornar a ser la mateixa. Per això la UNESCO ha declarat el 2009 Any Internacional de l'Astronomia.

Per aquí ja hem comentat més d'una vegada com la recerca científica no deixa de ser un gran joc, un joc en què no es coneixen les regles, que és precisament el que volem trobar (algú ha dit Eleusis? M'havia semblat sentir un crit de l'Oriol Comas...). Per això, com a minúscula contribució a tota aquesta parafernàlia de l'any internacional, anirem comentant, amb periodicitat absolutament irregular, alguns jocs relacionats amb l'astronomia. Certament el panorama no és engrescador. No hi ha pràcticament cap joc que tingui un tema directament astronòmic; ara, jocs de naus espacials, batalles espacials i relacionats amb temes de ciència-ficció, tots els que vulgueu. Haurem de ser una mica flexibles amb què és un joc relacionat amb l'astronomia, doncs.

Per començar, d'aquí a poc us presentarem un joc pràcticament introbable actualment: el Rocket Flight o Lords of the High Frontier, de l'inclassificable Phil Eklund. Només pel fet que el joc utilitza els punts de Lagrange ja mereix ser el primer!

Apa, jugueu molt i mireu cap a amunt, de tant en tant, hi ha moltes coses per veure!


Ah, me n'oblidava... aquest any també en fa 150 de la publicació de L'origen de les espècies de Darwin. Se'ns acumulen els aniversaris...