Horitzontals i verticals...

No ens enganyem; les nostres fibres nervioses han d'estar molt agraïdes a l'amic Jep Ferret. Qui, sinó, ens ajuda cada dia a posar a punt les connexions sinàptiques més recòndites? Els seus passatemps ens fan suar de valent mentre les neurones no donen l'abast amb tanta acetilcolina amunt i avall.

Ara ens obsequia amb un regal de graelles en línia. És un regal dels bons, ja ho veureu... com us ho explicaria? potser amb una definició?

2 paraules, 16 lletres: mots encreuats obtinguts per condensació de vapor d'aigua en una bona cafetera italiana.

Si us agraden les paraules, gaudiu-ne! Evidentment, ja hem afegit la web a la secció d'enllaços.

Essen 2008. I en van tres

Un any més, un altre Essen. Val la pena anar-hi cada any? Segurament no, però al final la sensació és prou bona com per pensar "no caldria, però hi aniré igualment". I la sensació és bona perquè són quatre dies en què tot gira al voltant dels jocs, t'oblides de qualsevol altra cosa i pots dedicar el temps que vulguis (i resisteixis) a submergir-te en el món dels jocs, a més de trobar-te amb gent que poques vegades veus.

Aquest any, a diferència de l'anterior, anava exclusivament com a turista lúdic; res de compromisos professionals. Això em va permetre gaudir de la fira amb molta més tranquil·litat, provar més jocs i anar menys vegades al lavabo (ahem...).


Sembla que l'estrella de la fira ha estat el Dominion. És un joc de cartes en què cada jugador s'ha de crear la seva pròpia baralla, a l'estil dels jocs de cartes col·leccionables; com que és un estil de joc que a mi no m'agrada ni l'he provat ni l'he comprat, i tampoc crec que el jugui mai. Una altra de les sensacions ha estat l'Space Alert, del Vlaada Chvátil; en Chvátil ja ens té acostumat a jocs originals, i aquest no n'és una excepció. Es tracta d'un joc cooperatiu en què els jugadors han de coordinar-se per fer front a les amenaces que s'acosten a la seva nau espacial, amenaces que un CD amb veu metàl·lica va anunciant en temps real. A la gent en general li ha agradat molt, a mi no m'ha desagradat però tampoc m'ha entusiasmat, mentre que l'Oriol Comas gairebé el tira per la finestra (i això que li agraden els jocs cooperatius!).

Passant a eurogames més clàssics, cal dedicar un paràgraf al fenomen Lookout Games, amb l'Uwe Rosenberg i el Hanno Girke. L'any passat a Essen van presentar l'Agricola. En aquell moment el joc va tenir un cert èxit, se'n va parlar bé i ja està; després de la fira va començar a pujar com l'escuma fins arribar al número 1 de la BGG. Aprofitant això i una hàbil política, diguem-ne de "fidelització" dels fans, anunciant periòdicament noves cartes i petites expansions gratuïtes o molt barates, han aconseguit una expectació brutal. Aquest any han tret el Le Havre, que la gent els treia de les mans, i amb bona vista anaven regalant, amb comptagotes, algunes cartes extra per al joc, creant un fenomen de col·leccionisme "a veure si aconsegueixo les dotze cartes extra" que, juntament amb les cartes d'expansió per a l'Agricola, l'Agri-Cola i altres collonadetes, feia que l'stand de Lookout estigués permanentment envoltat de gent i amb dues cues a banda i banda (que ho diguin als pobres d'Ystari, que sempre tenien la cua de Lookout al davant del seu stand!). Aquí teniu la cua davant de Lookout, un dia com qualsevol altre:


Altres jocs que m'han atret i encuriosit i he acabat comprant: el Kraków 1325AD, d'uns holandesos novells, una mena de joc de guanyar bases amb gestió de majories i objectiu secret; el Comuni, dels italians d'Acchitoca, gestió de recursos típica d'eurogame; el Confucius, de l'Alan Paull i la gent de Surprised Stare Games, anglesos de qui fa temps que volia provar un dels seus jocs i que finalment m'han convençut amb aquest. Finalment, el preferit de l'Oriol Comas i guanyador del concurs de Boulogne-Billancourt de 2007: el Palais Royal, un joc de majories amb una mecànica molt depurada i abstracta; potser per això mateix a molta gent no l'ha convençut massa (a mi sí, però! un eurogame en estat pur!). Aquí ens teniu provant el Palais Royal al meu apartament de can Manfred:


Alguns jocs que hi tenia posat l'ull però que no m'han acabat de convèncer han estat el The Princes of Machu Picchu, del Mac Gerdts, malgrat que ha tingut força èxit a la fira; l'Ice Flow, de Ludorum Games, un joc simpàtic i familiar però la mecànica del qual no m'ha fet el pes; l'Snow Tails dels Lamont; el Sylla de Dominique Erhard i Ystari; el Duck Dealer, de la gent d'Splotter Spelen (i millor que no em fes el pes, perquè dijous al matí ja s'havia esgotat!) i el Cavum d'en Kramer. En canvi, sí m'hagués agradat provar, i segurament comprar, el Robot Master, d'en Knizia, publicat per Cocktail Games en les seves caixetes metàl·liques, el Lungarno i el Traders of Carthage, així com l'Uruk, un petit joc de cartes que ha estat ben valorat, el preciós i molt pesant Die Aufsteiger i algun dels nous abstractes d'Steffen Spiele, sempre d'una qualitat i presència immillorables.

Aquest any, a diferència dels anteriors, també he comprat wargames. Passant per l'stand de GMT em vaig fer amb una Strategy & Tactics tirada de preu i amb un dels jocs de la sèrie Der Weltkrieg de David Schroeder, considerada una de les millors per a la simulació de la Primera Guerra Mundial. En concret em vaig agafar Serbia the Defiant i Romania: Transylvanian Gambit. A les botigues de segona mà també vaig veure moltes joies que podien haver vingut cap a casa, però al final no em vaig decidir (l'Oriol va trobar dues edicions antigues de l'Epaminondas de l'Abbott que em fan enveja...).

També cal citar l'aventura inacabable del Hajo Peters, amic del Jordi Roca i de l'Oriol, i el seu enorme Saladin: The fall of the Crusader States, un joc que porta anys fent, en una aventura que de moment ha donat els seus fruits en 60 jocs que es podien comprar a Essen, autoproduïts i autofinançats. Es tracta d'un gran wargame amb una bona dosi de política i negociació, ideal per a 5 jugadors i amb una durada aproximada de 15 hores. El disseny gràfic és del Jordi Roca i les il·lustracions de l'Esteve Polls.


El diumenge ja vaig anar sense bosses per intentar no comprar res, i ho vaig aconseguir! Ara, va ser difícil. Diumenge al matí ja comença la rebentada final de preus i es poden trobar autèntiques gangues. En aquest moment el problema no són els diners (trobar eurogames força bons a 3, 5 o 7 euros no arruïna a ningú), sinó l'espai: les maletes ja van plenes a vessar i un joc més pot ser una catàstrofe per a l'acurada gestió de l'espai i del pes que has fet unes hores abans.

En fi, això ha estat tot per aquest any. L'any que ve, tornem-hi, que no ha estat res!

Le Havre: apèndix d'edificis traduït

Bé, després de traduir les regles completes del Le Havre, finalment he traduït també l'apèndix amb la descripció de les cartes d'edificis. Així doncs, aquí ho teniu tot:

• Le Havre: regles del joc.


• Le Havre: apèndix d'edificis.

Novament, la maquetació del pdf ha estat a càrrec d'en Fermin Uribetxebarria; gràcies!

Le Havre, en català

Le Havre, a més de ser una ciutat de França, és el nou joc de l'Uwe Rosenberg, creador del tan lloat Agricola. El joc sortirà durant la fira d'Essen, d'aquí a un parell de setmanes i la bona notícia és que ja estan disponibles les regles en català, que acabo de traduir. Les podeu trobar aquí:

• Regles en català de Le Havre

Gràcies al treball del Fermin Uribetxebarria, que les ha maquetat, la versió catalana ha sortit al mateix temps que les versions alemanya, anglesa i castellana.

A la caça de von Spee

Fa uns quants mesos vaig descobrir el petit editor quebequès Jeux Grenier Games, una empresa que és bàsicamente el senyor Éric Grenier i prou. Fa anys que publica wargames semi-DTP (els counters ja venen muntats i tallats en tires, de manera que el treball de muntar-los i tallar-los es redueix molt). En aquells moments estava anunciant la propera publicació de The pursuit of Von Spee i com que la Primera Guerra Mundial és un tema que m'apassiona, no m'ho vaig pensar dues vegades. Finalment, fa uns dies vaig poder-lo provar amb en Jordi Ciprés, a Jugar X Jugar.

Introducció

El joc intenta recrear les aventures de la famosa flota alemanya de creuers d'Àsia Oriental, sota el comandament de l'almirall Maximilian von Spee. Quan esclatà la I Guerra Mundial, aquesta flota, formada pels creuers cuirassats Scharnhorst i Gneisenau i uns quants creuers lleugers i creuers auxiliars es trobava fondejada entre Ponape (a les illes Marianes, llavors colònia alemanya) i l'enclavament alemany de Tsingtao, a la costa de Manxúria. No era una força de combat excessiva, però podia causar estralls a tot el comerç aliat de l'Índic i el Pacífic. Després de reunir tots els vaixells, von Spee decidí dirigir-se cap a Amèrica del Sud, fustigant el comerç aliat al seu pas i, potser, intentar arribar a Alemanya. El capità del creuer lleuger Emden demanà permís per fer la guerra pel seu compte a l'Índic, on va tenir un èxit considerable fins que fou enfonsat pel creuer Sidney. Per la seva part, von Spee aconseguí diversos èxits, especialment a la Batalla de Coronel, on enfonsà bona part de la flota de l'almirall Christopher Cradock, per ser enfonsat posteriorment a la Batalla de les Malvines per la flota enviada directament des d'Anglaterra, amb els grans creuers de batalla Invincible i Inflexible, sota el comandament de l'almirall Doveton Sturdee.

El SMS Scharnhorst, a tota màquina
El joc parteix de la situació inicial en esclatar la guerra. L'objectiu del jugador alemany és enfonsar el major nombre de mercants aliats, bombardejar ports, destruir estacions radiotelegràfiques i intentar enfonsar vaixells de guerra aliats sense trobar-se amb el gruix de les forces que aniran a caçar-lo. L'objectiu aliat és, a més de capturar les possessions alemanyes de Tsingtao, Nova Guinea i Samoa, caçar von Spee abans d'acabar la partida o abans que aconsegueixi escapar cap a Alemanya.

Igual que en altres jocs de simulació navals, es tracta d'un wargame en què l'engany i les catxes són una part molt important del joc. Ambdós jugadors disposen de diversos marcadors de flota que són els que es desplacen pel mapa. Aquests marcadors poden representar vaixells reals o no, de manera que pots estar perseguint un fantasma i quan ho descobreixes la teva presa ja és a l'altra punta de l'oceà.

Components

• Un mapa de paper format por quatre fulls, que representa tot el Pacífic i l'Índic.
• 240 counters muntats en cartulina mitjanament gruixuda, en tires de 2x10, llestos per a tallar. A més dels vaixells de guerra, hi ha els marcadors de flota, diversos carboners i indicadors de càrrega, diversos mercants aliats i indicadors per a danys i operacions de carboneig.
• Un dau de 10 cares.
• Dues pantalles per a ocultar els fulls de flotes i vaixells.
• Un full de flotes i un full de vaixells per a cada jugador.
• Quatre ajudes de joc.
• El llibre de regles.

Com ja he comentat, el joc és semi-DTP, els components són un pèl millor que en els típics wargames de DTP i per a una edició d'aquest tipus crec que són més que acceptables.

El desplegament inicial, abans d'ocultar els vaixells amb marcadors de flotes.

Com es juga?

Després de fer el desplegament inicial, ambdós jugadors poden ocultar els seus vaixells sota marcadors de flota. Aquests marcadors es corresponen amb les caselles que hi ha al full de flota que cada jugador manté ocult al seu adversari; full de flota en què es mostra la composició (o manca d'ella) de cada marcador que hi ha al mapa. A més, cada jugador també disposa d'un full (també ocult) de vaixells en què es va registrant el consum de carbó de cada un i els danys soferts.

La seqüència de joc és simple:

1. Accions alemanyes:
   • Moviment de flotes
   • Deducció del carbó gastat
   • Reparacions (si és el cas)
   • Combat (si és el cas)
2. Accions aliades:
   • Ídem
3. Punts de victòria i arribada de reforços (si és el cas)

El moviment és simple i es pot fer a velocitat de creuer, a tota màquina o a velocitat d'emergència. El fotut és el consum de carbó, que en el segon cas és molt elevat i en el tercer ja és per a desesperar-se. Aquest aspecte està molt ben tractat i un es troba amb les mateixes dificultats per a carbonejar que va tenir la flota de von Spee. Ambdós jugadors compten amb alguns vaixells carboners que poden usar per proveir-se en alta mar i també poden carbonejar en ports amics o neutrals (amb el consegüent risc que una flota enemiga t'enganxi en port, la qual cosa comporta una important penalització en combat).

La fase de combat inclou totes les possibles accions ofensives, com ara bombardeig de ports, destrucció d'estacions radiotelegràfiques, atac a mercants o carboners i, evidentment, el combat naval en tota regla. Aquest és relativament complex (no ho detallaré aquí i implica diverses fases i el calibre dels canons, el gruxi del blindatge i un factor associat a la velocitat) i tant a en Jordi com a mi ens ha agradat molt. Quan un vaixell o marcador de flota entra en un hexàgon ocupat per un marcador de flota enemic es determina si l'atacant aconsegueix localitzar l'atacat: si el localitza es revela la composició de la flota en qüestió (o es revela que només era un cimbell) i es passa al combat. En el bombardeig de ports o enfonsament de mercants també hi ha una certa probabilitat que es reveli la posició i composició de la flota atacant.

El jugador aliat, a més, ha de complir una sèrie d'objectius imposats per l'Almirallat per poder alliberar determinats vaixells per a la cacera de von Spee: ocupar una sèrie de ports colonials alemanys. El mateix passa amb la flota japonesa. Una altra qüestió ben tractada són els mercants aliats: aquests segueixen rutes fixes que representen les rutes comercials habituals; el jugador aliat ha d'anar movent aquests mercants, que salpen periòdicament, i guanya punts de victòria si arriben a destinació.

Com es guanya?

Les condicions per guanyar punts de victòria són molt diferents per als dos jugadors. L'aliat els guanya per enfonsar vaixells de guerra alemanys, carboners alemanys, per capturar colònies alemanyes i per aconseguir que els mercants arribin a les seves destinacions, mentre que els perd per no tenir un determinat nombre de vaixells en diverses estacions marítimes en cada torn. L'alemany els guanya per enfonsar vaixells aliats, per escapar cap a l'Atlàntic Nord, per bombardejar ports enemics, per destruir estacions radiotelegràfiques, per enfonsar mercants, etc.

Una valoració: la nostra sessió a JugarXJugar

Fa uns dies en Jordi Ciprés i jo ens vam passar un matí a JugarXJugar fent tres torns del joc (sí, només tres!). Però en aquells tres torns va passar una mica de tot: persecucions, enganys, bombardeigs i combats de la vella escola, com han de ser, andanada a andanada. Jo duia Von Spee i companyia i en Jordi els aliats.

Només amb tres torns és difícil fer una valoració seriosa, però de moment als dos ens va deixar un regust excel·lent. El tema del faroneig amb els marcadors funciona molt bé, sempre penses: on serà el gruix de la flota? allà, allà o allà? Aquest serà l'Austràlia o només un creuer de tres al quart? Vam suar tinta amb el tema del carbó: coi, què escassos anàvem després de tres torns! coincidim que les dificultats per a carbonejar són un gran encert i el mecanisme funciona formidablement. Encara que al principi és una mica embolicat dur el recompte del carbó, de seguida t'hi acostumes i la cosa gairebé va sola. El combat també està molt ben aconseguit... com es nota un bon blindatge! Ja tremolo quan arribin els canons de l'Invincible i companyia (si és que he sobreviscut fins llavors).

És un wargame en què les regles i el mecanisme no oculten en absolut la simulació ni l'objectiu a aconseguir. Les regles s'adapten bé a la simulació i no al revés; la simulació no es veu forçada per les regles, que en cap moment no semblen especialment gamey, com diuen en anglès, és a dir regles no massa lògiques que només estan per aconseguir un determinat efecte.


La partida seguirà... continuarem informant...

LHC Rap

Will rock you in the head...

Una nit a la Plaça Major de Manresa

Ja tornem a tenir aquí la Setmana de Jocs al Carrer, que des de fa sis anys organitza el Club del Joc del CAE de Manresa.
La nit del dissabte 6 de setembre presentarem el PatimPatamPatum als ludòpates del Bages i a tothom qui vulgui acostar-s'hi per jugar una partida. Hi haurà altres jocs disponibles i de segur que ens ho passarem molt bé fins a quarts d'una.

Podeu trobar-ne més informació aquí.
No hi falteu! Us hi esperem!

Àfrica i la Gran Guerra

En algun altre missatge d'aquest bloc ja hem comentat com sovint la Primera Guerra Mundial es tracta només en l'àmbit europeu i, encara més, només en l'àmbit del front occidental, oblidant els altres fronts europeus: oriental, italià i balcànic. El front turc només rep atenció en el cas de la campanya dels Dardanels (Gal·lípoli), per clars motius anglocèntrics, sense parar gaire atenció al front del Caucas, mentre que en les campanyes del Pròxim Orient gairebé només es parla del "cinematogràfic" coronel Lawrence, en Lawrence d'Aràbia.

Schutztruppe del Camerun (Font: Wikimedia Commons)

Les campanyes de Pèrsia, Mesopotàmia, Aden, Àsia i Àfrica queden sempre molt oblidades. Si bé és cert que la seva importància per al decurs global de la guerra va ser molt menor, la seva importància local per als territoris en què es van produir va ser extraordinària. Tal com diu en Hew Strachan, a The First World War in Africa, a les campanyes africanes:

[...] van lluitar principalment els mateixos africans. En total, una mica més de 2 milions d'africans van participar en la Primera Guerra Mundial com a soldats, portadors o treballadors i més de 200.000 van morir en accions militars o per altres causes. En comparació amb Europa aquestes xifres són petites [...] però en un context local una comparació amb els estats-nació industrialitzats del segle XX resulta inadequada; mai en la història d'Àfrica s'havien mobilitzat recursos humans a una escala tan enorme.

Avui farem un (forçosament petit) recull de jocs de simulació històrica i wargames que tracten la Primera Guerra Mundial a l'Àfrica. En aquest cas quan parlem d'Àfrica ens referim a l'Àfrica subsahariana, les campanyes als Schutzgebiete, les colònies alemanyes de Togo, Camerun, l'Àfrica Sudoccidental Alemanya i l'Àfrica Oriental Alemanya.

No patiu, que acabarem aviat, però...

• Togoland 1914. Un joc de Dennis Bishop publicat per Khyber Pass Games el 2002. El joc tracta de la invasió de la colònia de Togo, la joia colonial de la corona imperial alemanya, per part de tropes britàniques i franceses. És un joc a nivell operacional, amb regles simples i que es pot enllestir en una hora o dues. Ha rebut algunes crítiques per ser massa lineal, però les partides només resulten lineals si ambdós jugadors es dediquen a seguir les estratègies més evidents, que no satisfaran a cap dels dos. Personalment trobo que, dins la senzillesa de les regles i de la limitació de possibilitats, funciona força bé, té una rejugabilitat acceptable i posa en evidència les dificultats de subministrament de les campanyes africanes.


• Jassin 1915. Un joc de Dennis Bishop publicat per Khyber Pass Games el 2003. Tracta de la batalla de Jassin, en què les Schutztruppen d'en Lettow-Vorbeck van capturar la vila de Jassin, a la frontera entre l'Àfrica Oriental Alemanya i l'Àfrica Oriental Britànica, en una acció que suposà un greu cop moral per als britànics, però que estratègicament fou irrellevant per als alemanys i demostra com en Lettow-Vorbeck no era precisament partidari d'una guerra de guerrilles. És un joc a nivell tàctic, amb força gestió de recursos i una seqüència força complexa, amb diverses fases de combat i moviment. Encara el tinc per estrenar, no puc donar-ne cap opinió, de moment.


• Tanga 1914. Un altre joc de Dennis Bishop que serà publicat per Khyber Pass Games el 2009 (actualment es troba en fase de precomanda). Novament, en Dennis Bishop, que sembla tenir l'exclusiva de les campanyes colonials a l'Àfrica, torna a l'Àfrica Oriental Alemanya, aquesta vegada per tractar la batalla de Tanga, el fracassat intent aliat de desembarcar a prop d'aquesta vila i la primera gran victòria d'en Lettow-Vorbeck. Igual que en el cas anterior, es tracta d'un joc a nivell tàctic, amb un sistema molt semblant al de Jassin.


• Schutztruppe. Un joc de Jim Bumpas i publicat per Flying Buffalo el 1975. És un wargame clàssic, de la vella escola, que que tracta tota la campanya de l'Àfrica Oriental Alemanya i que sembla gairebé introbable actualment. Una llàstima, perquè té molt bones crítiques i sembla prou ben documentat. Permet infiltració i moviment després del combat i moviment ocult, una novetat quan va sortir el joc. Si el trobo en algun lloc no m'ho pensaré dues vegades (però espero que no es converteixi en un d'aquells incunables que de tant en tant apareixen a eBay per preus desorbitats).


• Sideshow: The Campaign for German East Africa. Un joc del prolífic Richard H. Berg que també es centra en la campanya a l'Àfrica Oriental Alemanya, publicat amb el número 135 de la revista Strategy & Tactics, el 1990. De nivell operacional i de complexitat mitjana, l'abast és el mateix que el joc anterior, el Schutztruppe, amb tropes britàniques imperials, sudafricanes, índies, belgues, portugueses i alemanyes, però les regles semblen prou diferents. Inclou esdeveniments històrics i, com passa sovint en els jocs de revistes, sembla que les regles són poc clares i les crítiques més aviat mediocres poden estar provocades per la necessària concisió de les regles, més que no pas pel sistema de joc.


• The Great War in Africa. Un joc de Ryan S. Johnson publicat per Guild of Blades el 2002. A nivell estratègic, tracta totes les operacions per al control de les colònies alemanyes a l'Àfrica i tot i que està pensat com a expansió per a un joc del mateix autor que tracta tota la Primera Guerra Mundial, també es pot jugar de forma independent. Les crítiques que ha rebut són molt negatives, i si a això hi afegim el pèssim disseny gràfic del mapa i les fitxes i que és un producte desktop publishing de poca qualitat, no crec que mai arribi a tenir ganes de provar-lo i encara menys de comprar-lo. Una llàstima, perquè és l'únic que cobreix totes les operacions africanes.

Com podeu veure, només tenim jocs per a les campanyes a Togo i a l'Àfrica Oriental Alemanya (l'atractiu d'en Lettow-Vorbeck és massa fort!). No n'hem trobat cap específic del Camerun ni de l'Àfrica Sudoccidental Alemanya. El primer cas segurament seria el més interessant. La campanya que es lliurà al Camerun fou molt semblant a la d'en Lettow-Vorbeck i amb uns condicionants similars. La campanya de l'Àfrica Sudoccidental Alemanya (actual Namíbia), en canvi, va tenir una història un xic pobra.

La llista és curta, massa curta. Si en coneixeu algun més, sisplau, feu-nos-ho saber, que l'afegirem!

Dibuix d'un askari, per Wilhelm Kuhnert (Font: Wikimedia Commons)